Aquesta és una de les portades de la revista "Life" del 1970. La vaig treure d'aquest enllaç, i com es pot veure, ja de ben petits els escalfaven el cap, talment passa avui dia. No és d'estranyar que el problema a l'Orient mitjà no tingui solució. Mentre les ments de les persones estiguin dominades pel fanatisme, seran immunes a l'anàlisi fred dels problemes, i si tenim en compte les imatges que recentment hem vist de la manipulació que sofreixen les criatures palestines (recordem el símil de Mickey Mouse exhortant a la destrucció d'Israel) la següent generació d'adults palestins no serà lliure per decidir el seu destí i continuarà presonera de qui els inculca el sectarisme.
8 comentaris:
(S'avisa de to irònic en el comentari):
Espiadimonis, no en tens ni idea. Els pobres palestins només es defensen! Els hem d'ajudar i els jueus son els dolents qu s'aprofiten de la seva situació per fer-los encara més mal! Hem d'ajudar als pobres palestins!
(Fi de la ironia).
Deu n'hi do!!! Per cert, molt bon document gràfic. Demostra que sense un canvi de mentalitat això no tindrà solució. Molt a contracor dic que ho veig molt negre.
Doncs mira que si penges aquesta foto dient que són nens israelians ja tindriem tota la tropa tontoprogre dient que l'estat israelià bèlic-capitalista manipula els nen....i les nenes.
Doncs a mi no em preocupa gens que siguin palestins o jueus. A mi el que em sembla terrible és que fossin nens. Però sembla que això no molesta ningú, perquè després de 30 anys, segueix passant el mateix en ambdós bàndols.
carme
Carme, gràcies pel comentari, i ja saps que sempre ets benvinguda. ;-)
És evident que el drama és que siguin nens, però, des del desconeixement tan de la societat palestina com de la israeliana, m'atreveixo a dir que això no passa al bàndol israelià, més enllà de la taxa de fanatització que tenen tots els països. Però a més, si ens hi fixem, Israel és l'única democràcia homologable a les occidentals, on es respecten els drets humans, tan els dels jueus com els de qui no ho són, cosa que no poden dir els habitants dels països, no tan sols adjacents, sinó de tota la zona de l'Orient Mitjà. Això sol hauria de servir per posar-nos, si no incondicionalment, -perquè sempre s'ha de deixar la porta oberta a la reflexió i a la crítica constructiva- al costat de qui serveix la democràcia i la llibertat.
Per cert, no en fa pas 30 d'anys que això dura. Els àrabs que vivien a la Terra Santa aleshores turca, ja van manifestar el seu rebuig al continu augment de jueus que compraven les terres als effendis fugint dels pogroms europeus de ja fa 100 anys.
Són unes imatges esgarrifoses. Ensenyar aquestes criatures a matar-se en lloc d'ensenyar-los a respectar la vida.
Montse,
Aquesta cultura de la mort ha estat i és un element de control dels dirigents feudals àrabs cap a la seva població. Cap país àrab serà veritablement lliure fins que no abandonin aquest control ferri (digne de l'absolutisme feudal que hi ha haver a Europa) i no cedeixin el control dels països a la societat civil, en comptes de liquidar-la, com han fet sempre.
El problema no se centra en Palestina sinó que el comentari podria aplicar a gairebé tot el món musulmà. La teocràcia és incompatible amb la democràcia i les llibertats.
Podem veure també el problema de Palestina i Israel com a Teocràcia versus Democràcia. Són precisament els estats despòtics i fanàtics que donen suport a Palestina.
Artur,
Suposo que tens raó, i és per això que el conflicte d'Orient Mitjà no té solució ni a curt ni a mitjà termini.
Publica un comentari a l'entrada