En un país normal, els governs es trien perquè governin. Això suposa que de vegades les decisions que prenguin seran impopulars per a certs sectors de la societat, però això ja se sap. De la mateixa manera que mai no plou a gust de tothom, el govern mai no governa a gust de tothom.
El nostre govern, que mai no s'ha caracteritzat per la valentia de prendre determinis, ha deixat la decisió de la línia de Molt Alta Tensió a les autoritats europees, faltant així al primer deure de tot gabinet: la presa d'unes decisions que, malgrat siguin impopulars, el país necessita que siguin preses.
Any darrera any, la companyia elèctrica monopolista que ens subministra (per dir-ho d'alguna manera) electricitat als soferts clients, ens diu que tant al hivern com a l'estiu, s'arriben a punts de demandes rècords d'electricitat per part del usuaris. És natural que així sigui, en part degut a l'adveniment de més habitants via immigració, i en part a l'increment de comoditats per part de la gent que vivim en aquest país, comoditats que necessiten de l'electricitat per poder posar-se en marxa.
Com que hi ha un sector de gent que vocifera contra les centrals nuclears i contra els aerogeneradors, i l'escassa aigua dels pantans no dóna per fer més electricitat, no ens queda més remei que comprar electricitat al país veí que, en matèria d'electricitat té les idees més clares.
Per portar electricitat de França a Espanya s'ha de construir una línia d'alta tensió, i aquí és quan un govern que vol governar ha de prendre decisions sense haver de cedir la seva sobirania a terceres parts. Per començar, ha de prendre la decisió de per on ha de passar la línia, i ho ha de fer a la vista d'informes fets per experts on hi regnin els criteris de racionalitat. Aquesta decisió s'ha de prendre sigui quina sigui la postura dels veïns afectats pel traçat, i si per alguna raó hi han trams on s'ha de soterrar, es soterra. No s'hi val que el govern vulgui quedar bé amb tothom, és impossible. Naturalment, és lícit que cerqui el major consens possible, però quan l'única alternativa que els detractors del traçat han aportat ha estat la no construcció d'aital línia, quan ha quedat demostrat que no la volen ni amb trams aeris ni soterrats perquè, diuen, el problema no és visual, sinó d'altre índole, i quan de fet, la consigna d'una de les seves pancartes és: “Ni aquí ni enlloc”, ens demostren que el què volen és la retrogradació de la societat i que no tenen ni idea del què significa la modernitat.
Si fos possible que els que no volen la línia fossin els primers a quedar-se sense electricitat quan hi haguessin d'haver talls de subministrament per manca de l'electricitat, jo estaria d'acord a no fer aquesta línia, però la negació d'uns pot afectar a la majoria, i és aquí on entra el govern. Els governs han de governar pensant en el benefici de la majoria dels habitants del país, i com que no sembla que vulguem retrocedir a l'era de les cavernes i estar-nos sense electricitat, ans al contrari, cada dia en volem més, no ens queda més remei que fer la línia.
4 comentaris:
Com bé dius, els governs haurien de governar per a la majoria i en canvi ho fan per a la galeria. El reciclatge és una falòrnia que contenta moralment molta gent però el destí és l'abocador o la deixalleria de tota la vida. Els ciutadans volen sentir-se enganyats, és més còmode.
La idea rousseauniana i òbviament errònia del "bon salvatge" ha captivat de sempre la progressia europea, oblidant que, encara que ho volguéssim, no podríem tornar a les cavernes i encara menys als arbres.
El que cal que es plantegi l'esquerra són solucions factibles a curt, mig i llarg termini, i això ha d'estar en mans dels tècnics, dels experts, dels investigadors, no pas en mans d'un electorat que curiosament és el més minoritari. Resulta que el futur energètic de la societat catalana està en mans de quatre "escollits" que no han estat gairebé ni votats.
Com pot anar bé una societat que es diu democràtica, que qui guanya eleccions perd i qui les perd, governa? Com pot anar bé una societat que té per president un personatge que no sap escriure bé la seva llengua? (si no l'escriu bé, és creïble que la pugui estimar i que pugui estimar qui l'escriu?), Com pot anar bé una societat si legisla de baranes, ascensors, propietat privada, producció de raïm, establiment de mesquites, etc... i no "sap" o no "vol" legislar sobre prostitució?
No em convé allargar massa això: el metge m'ho prohibeix perquè em sulfuro i la hipertensió la tinc un xic incontrolada.
Jo diria que no cal entrar en filosofia per explicar el tema de la predominància de la molt perjudicial cultura del no.
Aquesta cultura del no és va defensar des de sempre des de plataformes afins al actual coalicció governant. Amb el objectiu de desgastar socialment a l'anterior govern.
el què ha passat és què ara en el poder el monstre què han alimentat els esta devorant. I com què el poder què tenen és per aritmètica i no per majoria social. No poden des de l'administració, És important fer aquestes actuacions en infraestructures i s'han de fer. Perquè no volen i no poden perdré els suports fets de cara la galeria ara es troben immobilitzats. Per mal del país.
Artur,
Efectivament, totes les coses que esmentes, ensems amb el merder de la MAT és conseqüència d'uns polítics amb unes ànsies de poder enormes, que pretenen elevar-se per damunt d'uns criteris professionals. El resultat és a la vista: aquest ha estat, sens dubte, el pitjor any de la Catalunya restaurada.
Josep,
Està molt ben vist això del monstre que ja no pot ser dominat. Seria el premi que es mereixeria el govern actual si no fos que ho paguem tots plegats en forma de país que s'enfonsa.
És una realitat. vosaltres ho he dit d'una forma més filosòfica i jo simplement no m'he mossegat la llengua. Amb un símil, què estrangula el nostre país.
Publica un comentari a l'entrada