diumenge, 10 de febrer de 2008

ADULT I RESPONSABILITAT

Si passegeu per un parc infantil, us adonareu que els infants corren amunt i avall, feliços i despreocupats de tot. És natural que així sigui. Són en ple procés de formació i això significa que no tenen suficient criteri per prendre certes decisions. Aquestes són (presumiblement) preses pels seus pares en qui les criatures (també presumiblement) confien. Aquesta lògica manca de responsabilitat per part dels nens significa també que no són lliures per prendre la major part de decisions que els afecten.


Semblantment a aquesta situació, tenim que la societat d'adults defuig de les seves responsabilitats així que és possible, fent responsable de la seva vida a l'estat. Que algú es posa malalt? Demanem que l'estat ens posi un metge. Hem d'escolaritzar les criatures? Exigim que l'estat ens posi escoles. Que una gran empresa plega i es deslocalitza? Requerim a l'estat que doni feina a qui queda a l'atur. A la nostra ciutat hi manca vida? Reivindiquem que l'autoritat pública faci “cultura” per esbargir-nos.


Podria continuar ad eternum, però suposo que tots vosaltres, benvolguts lectors, podreu anar omplint la llista. Fent ,però, analogia, amb el cas de les criatures que he exposat, podem veure clarament que la inhibició a l'hora de fer-se responsable i pel fet de fer entrega d'aquesta a algú altre -en aquest cas a l'estat- significa, invariablement, manca de llibertat. La decisió, amics meus, és només nostra...

15 comentaris:

Jodesh ha dit...

Et veig el la línea de Henry D. Thoreau, que afirmava que el millor govern és aquell que no ha de governar per res.
Kol ha cavod!

espiadimonis ha dit...

Confesso que no sabia res de Thoreau, però no em desagrada en absolut el que acabo de veure sobre ell a la wikipèdia. Penso que quan menor sigui la incidència dels governs damunt la societat, aquesta serà més lliure i justa.

Em sembla que en hebreu "kol" vol dir veu i "ha" és un article, però no sé pas què significa "cavod". Ets tan amable de dir-m'ho? (L'afegiré a la llibreta de paraules hebrees :-) )

Jodesh ha dit...

cavod,diu el diccionari que vol dir honor, honra, glòria, fortuna...
La traducció que més s'hi aproxima és "Bravo!"

Dessmond ha dit...

La llista és massa llarga. Tant que ens porta de cap a un infantilisme creixent.
Ara fins i tot els estudiants reclamen sou!.

Moré ha dit...

L'expressió Kol Hakavod vol dir segons el context "Tots els respectes" Literalment signfica "Tot l'honor". Per exemple es diria a una persona que ha fet una cosa important. Es pot traduir com un bravo quan es fa una cosa que té mèrit, per exemple a un nen/a que fa alguna cosa important.

És senyal de respecte i reconeixement de mèrits. Per tant està molt ben usada en el context que l'useu.

espiadimonis ha dit...

Jodesh,

Moltíssimes gràcies per l'aclariment.

Dessmond,

És tal com dius: un infantilisme creixent. És així com ens volen els polítics i, pel que sembla, al gruix de la població ja li està bé. Sóc molt pessimista respecte a l'existència d'algun revulsiu que faci sacsejar la ment de les persones adormides i anestesiades pel paternalisme estatal. Si hi afegim que l'oposició al govern només té com a objectiu desallotjar els rivals polítics per tal de prendre'ls les poltrones i fer, més o menys, la mateixa política, veurem que el futur d'aquest país és negre com la gangrena.

Moré,

"Toda raba" per la lliçó d'hebreu i per l'afalac que, entre línies, he cregut entreveure.

Artur ha dit...

I també existeix el perill de que aquest "estat paternalista i protector" esdevingui un veritable dèspota en ares del bé comú. És fàcil anar a parar al costat fosc dels totalitarismes quan busquem tanta sobreprotecció!

espiadimonis ha dit...

Exacte Artur, aquest és el més gran perill, tanta sobreprotecció té un preu, perquè per protegir-te t'han de dir el que has de fer, i ho fan amb tota la força de la coecció que l'estat és capaç de desplegar.

Joana ha dit...

Hom té allò que estalvia...
Actualment crec que hi ha molta gent que li fa por deprendre d'ell mateix. I és més fàcil que "algú" ens recolzi. la llei del mínim esforç.

Però jo crec que perdem pistonada...

espiadimonis ha dit...

Joana,
La manera com ho has explicat m'encanta: "...hi ha molta gent que li fa por dependre d'ell mateix."
Em pregunto com hem arribat en aquest punt. Jo crec que hem creat un sistema assistencial impersonal. A mi sempre m'ha agradat més que l'individu s'impliqui en la societat i, en conseqüència, es creïn grups activistes sempre independents de les grapes governamentals.

Anònim ha dit...

El problema és que la gent està acostumada a pagar per tot i no reivindica res. És una llàstima que s'hagin d'arribar a extrems perquè la gent reclami els seus drets.
L'altra qüestió seria: serveix d'alguna cosa en aquest país reclamar?

Anònim ha dit...

Perdó, sóc la Montse C.

espiadimonis ha dit...

Montse,

Suposo que la gent no reivindica res perquè sap que l'estat del benestar és un frau. Ara, que els més rucs som nosaltres de tolerar aquesta situació.

Josep (sl) ha dit...

L'estat del Benestar no és un frau. Però no ens adonem que quan demanem que l'estat faci una cosa per nosaltres. La fa amb els nostres diners i d'una manera segurament menys eficient del què ho hauríem fet nosaltres si nosaltres de haver estat conscients de què el cost hauria revertit en les nostres butxaques.

espiadimonis ha dit...

Benvolgut Josep,

L'estat del benestar és, efectivament, un frau. Només així s'explica que et diguin que no saben si cobrarem pensió de jubilació després d'estar pagant tota la vida. Això en un companyia privada se'n diu estafa. Només així s'explica que paguin un munt d'imposts i l'escola pública sigui un fracàs. En una escola privada això seria, com a mínim, incompetència. Només així s'explica que les vídues velles, persones desvalgudes i desemparades, visquin de la caritat o d'anar a cercar despulles a la carnisseria per donar de “menjar al gos”. D'això en una societat normal se'n diu tracte cruel i inhumà. Cal continuar?