dissabte, 23 de febrer de 2008

VOTAR O NO VOTAR

Votar o no votar, aquesta és la qüestió:

si actua amb més noblesa qui suporta

fets i paraules d'ultratjants polítics,

o aquell que s'arma amb paperetes

i les diposita a l'urna per fingir que mana.

Votar, dormir: res més. I dir que s'acaben

amb un vot les tristors i els problemes

dels quals els polítics en són responsables,

és una fi que desitjar caldria

devotament. Votar, dormir. Dormir!...

qui sap si somiar!... Vet aquí el tràngol;

que en aquest vot anestesiat quins somnis

poden prevenir-nos, quan ja el vot

sigui dipositat?... Això ens detura:

aquest és el temor que dóna el votar

tan llarg patiment. Car ¿qui voldria

sofrir les burles i els menyspreus,

els tropells del tirà, les fuetades

que ens vénen del diputat, la inacabable

durada de la campanya, les insolències

de tots aquells que ens manen, i les guitzes

que el mèrit pacient rep dels indignes,

si un hom pot fer-los el compte

negant-se a entrar en el joc? Qui gosaria

votar en aquest parany tancat (sovint acte irreflexiu

del qual ja no et pots fer enrere),

si sabés de les maquinacions que els sufragats

ordeixen en els passadissos del poder,

si sabés que ell mateix, per mor de dipositar

el vot dins l'urna, està cavant el fossar

on el polític soterrarà la seva voluntat

podent així, fer i desfer al seu lliure arbitri

amb desvergonyiment i maldat fins a ofegar

la llibertat de decisió i l'intel·lecte del ciutadà?



Adaptació lliure de l'arxifamós monòleg de Hàmlet a l'obra "Hàmlet, príncep de Dinamarca" de William Shakespeare.

11 comentaris:

Jodesh ha dit...

Genial! és el meu poema preferit, a casa el recitem sovint de memòria. I sempre trobem el vers adequat a la situació. Per exemple, veient segons qui a la TV:

"...les insolències
de tots aquells que ens manen, i les coces
que l’enginy pacient rep dels indignes"

Molt ben feta l'adaptació.

"Si un hom podés fer-se el compte
amb un res de punyal"

enlloc d'això, jo també he pres el determini:

"si un hom pot fer-los el compte
negant-se a entrar en el joc? "

Això sí que és una joia!

Kol Hacavod de nou!

espiadimonis ha dit...

Jodesh,

Gracies pels elogis. M'agrada que el que escric agradi, és una manera de motivar-me. Dius que et saps el poema de memòria, i això sí que és un mèrit. Malgrat és un dels meus favorits, mai he arribat a fixar-lo.
Tinc la tradució del monòleg en dues versions, una del Salvador Oliva, que és el meu traductor de Shakespeare preferit. Malgrat tot, d'aquest monòleg en concret sempre m'ha agradat més la traducció de'n Morera, que és en la que m'he basat.

Moré ha dit...

fantàstic!!!

Anònim ha dit...

Casualitats de la vida. Avui, tot el dia em voltava pel cap el vers:Què és Hècuba per ell, o què li és ell a Hècuba? I, la cantarella tenia relació amb les elecciones. Així és que quan he vist la teva adaptació, m'he posat mans a l'obra i m'ha sortit això:

Què és un candidat per mi? I, que sóc jo per a un candidat per què
m’enganyi amb paraules buides? Una vegada i una altra.
Què farà encara que tingui els meus motius i la decepció que duc a dins?
Insensible a tot, no omplirà la campanya d’honestedat i de veritat,
No arribarà a les orelles de la gent amb paraules sàvies,
No perseguirà els tramposos, ni desemmascarà els corruptes,
ni descalvalcarà els deshonestos ni confondrà els tramposos.
Evitarà mostrar nua la veritat, sense enfarfecs ni jocs de mans.
Jo, pel meu cantó, perplexa enmig de la confusió,
Em debato entre un munt d’opcions banals,
sense veure el camí, sense poder confiar en ningú, òrfena d’opcions,
buida d’esperança, orba d’horitzons, assedegada de futur…

Ricomana

Rita ha dit...

Com saps, esperava el teu post sobre les eleccions amb candeletes, però confesso que, un cop més, m'has sorprès i m'he quedat sense paraules. Genial!!!

Bé, i els contertulis, també. Quin nivell! Em quedo aprenent de vosaltres.

:)

espiadimonis ha dit...

Hola Ricomana,
Em sento molt honorat pel fet que la filla d'un rei vingui a veure'm. :-D

El vers que has adaptat m'ha encantat, expreses senses concesions el pensar d'una persona que li ha vist el "plumero" als polítics, però confeso que no aconsegueixo ubicar el vers original. L'haig de buscar al "Plany dolorós de la reina Hècuba, raonant la mort de Príam, e de Policena, e d'Astianacres"?

Jodesh ha dit...

Ricomana,

T'ha sortit perfecte!
Veus, aprendre poemes de memòria dóna bons resultats.

espiadimonis ha dit...

rita,
Gràcies pels compliments. No oblido, però, la prosa, i alguna cosa publicaré sobre el vot i els partits.

Josep (sl) ha dit...

PER PRIMER COP
És avui quan ho faré per primer cop,
per què un dia és un dia, o ara o mai !
Que un tingui necessitats, és llei de vida,
i també el cos m'ho demana, què carai !

Quan arribo allà on m'han dit
hi ha gent fent cua,
educat demano tanda per entrar,
a la cua n'hi veig molts que dissimulen,
però n'hi ha alguns que ja tenen a la mà.

Després d'esperar-me gaire-bé mitja hora
em diuen que passi a un departament,
i allà es troba ella tota seductora,
que sembla esperar-me temptadorament.

Me la busco i, valga'm Déu ! no me la trobo !
ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció.
Serà cosa de posar-la a l'orifici
i em preparo a efectuar la introducció.
Tot a dins li faig entrar, no toco vores,
i així l'acte, finalment, ja he consumat.
Dintre l'urna ja he ficat la papereta,
ja he votat per primer cop.

Ja he votat, ja he votat ...

Jodesh ha dit...

Ja has votat per correu, Josep?

espiadimonis ha dit...

Hehehehe

Aviat semblaran els jocs florals, aquest blog.