...
La taula estava decorada amb flors. Sílvia n'agafà una -una petita rosa-, del tot tancada, i amb les mans l'anà obrint pètal per pètal, doblegant-los cap per avall, com ho fan les floristes per donar al ram un aspecte més vistós. Ho va fer amb molta coqueteria i discreció. Mentre ho realitzava no em va mirar mai els ulls. Els seus dits s'aturaren, de sobte, i la seva mirada fixà ostensiblement les meves mans. Immediatament les vaig sentir ocioses. Fins que m'obligà a arrabassar-li la petita rosa i vaig acabar l'operació d'obrir-la. Hi hagué una lleu, imperceptible resistència a cedir-me-la, perquè el símbol era massa clar. Però aleshores sí, un cop la flor en el meu poder, em va mirar obertament els ulls i el seu somriure esdevingué inefable.
Quan vaig posseir Sílvia, aquella mateixa nit, em semblava que penetrava per un arc lluminós que hagués estat dreçat i agençat per rebre'm i on totes les músiques i totes les flors haguessin esclatat al meu pas. L'endemà, gairebé ni jo mateix no reconeixia aquella noia... en la dona que tenia al costat.
Fragment del conte de Josep Palau i Fabre titulat “De com Sílvia esdevingué dona”
Descansi en pau.
10 comentaris:
Preciós, espieta!
Un bon homenatge i d'una gran sensibilitat, seva a l'escriure-ho i teva per seleccionar-lo. :)
Ah, i el Beatles... molt bé també! ;)
Gràcies rita.
Vaig descobrir en Palau i Fabre ja fa uns anys, i vaig quedar meravellat pels seus contes. Crec que ha estat injustament oblidat per la cultura dirigida d'aquest país.
I la música... He "manllevat" la idea de posar música del blog de'n Moré. Remenant per la web on procedeix la música, vaig trobar la versió "unplugged" de la peça en qüestió. Em va agradar i aquí està. :-)
Tens raó quan dius " oblidat". Com tants d'altres poetes catalans.
Delicat i sutilment eròtic, aquest fragment...
( No sembla el teu bloc, i disculpa la sinceritat).
M'hauràs de fer cinc cèntims de com posar música al post!
Bona setmana Espia!
Joana,
I tant que et disculpo. Ja sé que normalment m'assemblo més a un paquiderm dins una botiga de l'Svarowski, però mira, darrerament em surt la part sensible. :-D
Pel què fa a la música, has d'anar a http://www.deezer.com crear una llista de cançons i donar-li a un lloc que posa "BLOG". Així et sortirà un codi html que hauràs d'insertar al teu blog. Si necessites més aclariments, no dubtis a dir-m'ho i t'ho explicaré amb més detall.
Només he dit que no semblava el teu bloc, no que t'assemblis a un paquiderm i menys d'Svarowski ;)
Provaré la música.Gràcies!
Apa, apa, paquiderm hahahahahahaha
Ja saps que ens agrada que en sigueu de sensibles els homes, també... No te n'estiguis tant espieta. Tot és compatible! :)
Joana,
Sí, sí, això de paquiderm ho he dit jo. :-) Entenc, però, el que vols dir. Normalment toco temes pragmàtics, i darrerament l'enfocament és més espiritual. Imagino que la meva part més creativa malda per sortir a la superfície, talment les plantes cerquen una esquerda per arrelar i florir.
Rita,
Crec que a voltes ja ho hem parlat. Els homes ens han ensenyat a no plorar i a amagar les "febleses". Malgrat un s'adoni que això són rucades i que no deixar sortir les emocions acaba essent perjudicial per un mateix, l'educació rebuda pesa i condiciona molt. Malgrat tot, crec que encara estic prou apanyadet. :-D
Molt ben apanyadet hehehehehe Ets un encant de persona! També t'ho he dit moltes vegades :)
Moltes gràcies, rita. Jo també t'ho dic sempre: em faràs engreixar. :-D
Publica un comentari a l'entrada