Fa uns quants dies saltava la notícia de que la conselleria de sanitat contractaria 300 metges de l'estranger per tal de suplir la manca de professionals mèdics de les consultes.
Aquesta escassetat vindria fonamentada per dos motius, un és la manca -en el seu moment- de previsió a l'hora de calcular el nombre de metges que es necessitaria avui dia, i el segon motiu, a la fuga de professionals cap a l'estranger.
La pregunta és clara: per què se'n van el metges a l'estranger, si els necessitem? La resposta també és obvia, allà els paguen millor i són més ben valorats. Hom es pregunta per què la conselleria no fa l'esforç d'atendre millor els professionals que s'han format a les universitats públiques -és a dir, amb la formació pagada de les nostres butxaques i en canvi, de la seva formació se'n beneficien tercers països.
En la meva opinió, això només és una mostra de que el sistema sanitari públic ha fracassat estrepitosament, semblantment a l'escola pública. Ha quedat ben demostrat que com més diners s'hi aboquen més se n'escapen per tot arreu, sense beneficiar ni els professionals ni els pacients. S'imposa la mesura, el capteniment i la racionalitat de les empreses privades...
5 comentaris:
Aquesta cançó em sona a antiga. Tirem arrere. Amb aquest tema sembla que llegeixis la Mafalda i "la fuga de cerebros".
mila,
Malgrat he xalat d'allò més llegint les tires de la Mafalda, aquesta en concret que tu esmentes no la recordo, però el tema ve d'antic,sí...
La Sanitat Pública no funciona? Però si la Seguretat Social està plena d'estrangers! Clar que funciona, està saturada (evidentment, tot això s'ha de llegir en to irònic)! I si està saturada d'estrangers, què millor que hi treballin metges estrangers? Si és que de lògic que és, és massa fàcil... Això sí que no és cap polinomi... ;)
La Sanitat Pública, partint de la base de que és "universal", és a dir, utòpica, requereix de recursos pràcticament "il·limitats". Com sabem, els recursos obtinguts no es corresponen amb les necessitats (increment de població i especialment de població immigrant). El que ha fet el sistema és provar de fer el servei amb els mateixos recursos, cosa impossible.
Curiosament a Catalunya la benzina suporta un cost afegit pel "cèntim sanitari". Em sembla patètic. Crec que part de la solució estaria en fer pagar 1 euros per visita o per servei. D'aquesta forma els que "ajudarien" a pagar la sanitat serien els més malalts Altrament sembla que els que mai estan malalts acaben pagant molt més que no pas els propis malalts ingressats. I això passa perquè Catalunya té els diners i altres comunitats els envegen i els volen. Conseqüentment altres comunitats reben recursos més que suficients per a la demanda que tenen.
Ai, MaRiA,
Tan de bo fos tan fàcil :-) Em pregunto quan arribarà el col·lapse del sistema sanitari i què passarà quan aquest arribi...
Artur,
Et dono la raó en tot, des de la utopia dels recursos il·limitats fins al cobrament de una taxa per visita. Aquesta seria una manera de fer adonar al gran públic que el que surt de l'estat no es pas "gratis", sinó que té un cost que paguem entre tots. El problema és que s'ha fet tanta demagògia amb la gratuïtat i generositat de l'estat, que qualsevol li diu a la gent que les coses no anaven exactament així.
Publica un comentari a l'entrada