L'HOME QUE DEIA SER EL SEU PROPI AVI

Una vegada vaig conèixer un home que afirmava ser el seu propi avi, com que jo no m'ho creia, m'ho va explicar.

"Em vaig casar amb una viuda que tenia una filla"- em digué-." El meu pare, que també era viudo, es va enamorar de la filla de la meva dona, i s'hi va casar. De manera que la meva esposa era la sogra del meu pare, i la meva fillastra es va convertir en la meva madastra; per tant, el meu pare era el meu gendre."

Fins aquí ho vaig anar entenent, però es va anar complicant:

"Al cap de poc la meva fillastra va tenir un nen que va resultar ser el meu germà, ja que era fill del meu pare; però al mateix temps era nét de la meva dona, o sigui que jo sóc l'avi del meu germà"

Em vaig començar a posar nerviós, però ara venia el pitjor:

"Temps després, la meva dona va tenir també un nen. El meu fill, doncs, era cunyat del meu pare i, al mateix temps, el meu oncle. El meu pare i el meu fill són germans, la meva dona és la meva àvia perqué és la mare del meu pare i jo, com que sóc el pare del meu pare, resulta que sóc l'avi de mi mateix i, per tant, el besavi del meu fill..."

Encara ara no ho entenc, i vosaltres?

RECICLANT, QUE ÉS GERUNDI

En algunes revistes (a mi em va sortir a la del RACC) reparteixen bosses per tal d'introduir-hi els cartutxos vells de les impressores. No necessita segell i el remitent els recicla. A més, una organització dóna mig euro per cartutx rebut per la millora dels boscos. Que no digueu que no us ho han dit!

I LA DARRERA, VA

Totes les dites del món es redueixen a una:

And in the end, the love you take is equal to the love you make

NOMÉS PELS TEUS ULLS

Degut al gran nombre de comentaris de la meva última publicació, i a petició dels meus lectors, torno a escriure unes dites de savis orientals. Aquesta vegada de Confuci.


-No són les males herbes les que ofeguen la bona llavor, sinó la negligència del camperol.

-Quan vegis un home bo, prova d’imitar-lo; quan vegis un de dolent, examina’t a tu mateix.

-Fins i tot en els sentiments més nobles i apassionats, l’home ha de mostrar-se discret.

-La virtut ha de ser comuna al llaurador i al monarca.

I de moment ja està, que encara us agradaria i tot.