L'anterior post que vaig publicar el passat dia 15 ha suscitat una sèrie de comentaris, un dels quals ha tret a la llum un nom maleït: Deir Yassin. Com que el comentarista en qüestió ha demostrat àmpliament la seva ignorància tan en aquest blog com en d’altres, he decidit fer un post parlant de l’autentica història de Deir Yassin.
El 1947 l'ONU decidí la partició de Palestina davant l'impossibilitat que la Gran Bretanya, que en tenia el mandat des de 1920 atorgat per la Societat de Nacions, en pogués mantenir l’ordre. En aquesta decisió, l'ONU declarà que Jerusalem seria una ciutat internacional, però mai feu cap gest per defensar aquest estatus, i fins i tot la ciutat quedà assetjada molt abans que els britànics marxessin i l’estat d'Israel naixés. L'Agència Jueva, que era la representant formal dels jueus abans del naixement de Israel, demanà a l’exèrcit britànic que protegís els combois que cada dia partien de Tel Aviv cap a Jerusalem per portar els queviures imprescindibles, els anglesos accediren amb la condició d’efectuar un registre de les mercaderies per tal d’assegurar-se que no s’hi enviaven ni armes ni municions ni soldats. Com que els jueus necessitaven fer entrar també armament, van declinar l’oferta britànica i es proposaren escoltar ells mateixos els combois.
Massa sovint els combois eren objecte d’emboscades, fins al punt que els jueus van haver de plantejar-se una operació militar ofensiva per tal de garantir el subministrament de queviures a Jerusalem. Planejaren obrir i ocupar un passadís a banda i banda de la carretera on els combois eren aturats i anomenaren el pla "Operació Nachshon".
Una de les accions del pla Nachshon era la presa d’un poble anomenat Castel, que aviat caigué en mans jueves i tot i que els àrabs contraatacaren i a punt estigueren de reconquerir el poble, Castel quedà en mans jueves. Com que les forces del comandant de Jerusalem estaven molt disperses en tot el conjunt de l’operació, Yeshurun Schiff, un representant de l'Haganah, s’entrevistà amb representants dels grups terroristes "Irgún" i "Stern" per tal de rellevar les forces jueves de Castel. Val a dir que l'Haganah professava un odi implacable cap a les dues organitzacions terroristes, tot i així, desesperat com estava l’exèrcit israelià, decidiren demanar-los ajut. Els dos grups terroristes tampoc no tenien cap simpatia cap a l'Haganah, però a canvi d’una gran quantitat d’armes, municions i explosius acceptaren col·laborar amb l'Haganah.
Ni l'Irgún ni l'Stern tenien cap intenció d’anar a socórrer els seus compatriotes a Castel, en lloc d’això decidiren fer el seu cop particular per "demostrar" el seu heroisme aconseguint una victòria "espectacular" i dirigiren la seva mirada cap a Deir Yassin.
Van assaltar el poble causant una gran mortaldat matant fins i tot nens i volant més de quinze cases abans que se’l hi acabessin els explosius. En total hi van morir 254 persones i Jaques de Reyner, el representant de la Creu Roja i el primer en arribar al lloc, informà de l’horror de la salvatjada que allí es va cometre i, tot i que l'Agència Jueva va manifestar ignorar els projectes d’aquests grups terroristes i manifestà la seva consternació, molts jueus que posteriorment van caure presoners dels àrabs van haver de sentir el crit de "Deir Yassin" i expiar amb la seva pròpia mort l’atrocitat de l'Irgún i l'Stern.
