Allò que es coneix com a maldat, és a dir, les males accions o les que són moralment reprovables, són inherents a l'ésser humà. Existeixen des que l'home és home i existiran fins que l'espècie humana deixi d'existir.
Només que revisem els llibres d'història observarem que l'anterior paràgraf té tota la validesa objectiva. Des de les conquestes d'una tribu sobre un altre o, a escala més gran, d'un país per un altre, sempre hi ha hagut persones que no han tingut cap mena de respecte cap al proïsme ni cap escrúpol a sotmetre'l.
L'adquisició de tecnologia per part de l'ésser humà, ha fet que la capacitat de fer mal hagi augmentat de manera exponencial i, d'aquesta manera, països petits van poder sotmetre continents sencers o territoris més grans que la pròpia metròpoli, espoliant vides i propietats als nadius.
El zenit de tot això arribà al segle XX, quan la maldat de l'ésser humà trobà l'excusa de la ideologia en un intent de recerca de legitimitat. Adoptà la forma de feixisme i comunisme disfressant-se, en alguns casos, de paternalisme. Gentola sense ni un bri d'humanitat s'apropiaren dels ressorts del poder i disposaren de milions de vides humanes al seu caprici i albir, sense tenir-ne cap dret.
En l'actualitat, la maldat ha trobat un perfecte caldo de cultiu en l'islamisme, i així, una religió necessitada de quantitats d'aire fresc per tal de renovar-se i esdevenir compatible amb una visió més occidental de la vida, ha esdevingut, al estar resclosida, una font d'extremistes que no han dubtat d'utilitzar aquesta religió pels seus propòsits nefands.
En el seu article d'avui a L'Avui, Alfons Quintà escriu, en el darrer paràgraf, sobre individus comunistes que han esdevingut islamistes (i per tant antisemites) en el seu camí infernal de destrucció i maldat, i és que l'antisemitisme mereix una especial menció com a forma de maldat inherent a l'espècie humana.
De bell antuvi, els antisemites, en el seu intent de trobar una excusa per les seves accions, van qualificar el poble jueu de deïcida, més tard aquest poble ha rebut tota mena de blasmes, com ara que eren usurers i per tant lladres o que eren assassins rituals de nens. Actualment, la maldat de l'antisemitisme s'ha disfressat “d'amistat cap al poble palestí” i “jueus dolents que massacren la població palestina”, i és que com hem vist, hem de mentalitzar-nos que SEMPRE haurem de reservar una part de les nostres energies en desmuntar els tòpics i les cabòries dels totalitaris que, igual que els virus, muten i es transformen per poder continuar les seves malvestats.
