dimecres, 31 de maig del 2006

ARMES PER A VENEÇUELA

Ara que, gràcies al petroli, el bípede que governa Veneçuela te diners a dojo, es dedica a comprar armament per, segons ell, defensar-se d’una invasió nord-americana. Les armes les treu, com seria d’esperar, de Rússia, país que li farà arribar 100.000 Kalashnikovs i que ja li ha entregat 3 helicòpters d’un total de 15 que té previst de vendre'ls-hi.

dimarts, 23 de maig del 2006

SISTEMA ANTIMÍSSILS

Degut a les sospites que l'Iran està desenvolupant armament atòmic, els Estats Units estan considerant instal·lar 10 interceptadors antimíssils el 2011 al continent europeu. Els paisos que sembla ser que tindrien més números per rebre la instal·lació serien Polònia i Txèquia. Una vegada més, els americans han de treure les castanyes del foc als europeus.

dissabte, 13 de maig del 2006

LA CONYA MARINERA

Xina, Cuba, Paquistan, Russia i Arabia Saudita entre d'altres, s'asseuran al nou Consell pels Drets Humans de l'ONU. Faria riure si l'afer no fos intranscendent.

dimarts, 2 de maig del 2006

BOLÍVIA

Si una cosa m'agrada de la civilització humana són les lleis que ha fet per tal de poder viure en comunitat. Naturalment, em refereixo a lleis promulgades per parlaments democràtics, a lleis que han estat consensuades per la major part possible de diputats i encaminades a garantir la seguretat i convivència del grup de humans que protegeix. El que no m'agrada és que els govern s'immisceixi en els afers privats de la gent, però això ja seria tema d'un altre post.

Del què em vull referir ara és de la necessitat que tenim de respectar la llei per a una millor convivència. Personalment, sóc un fervent partidari de l'imperi de la llei, crec en la paraula donada i crec en les signatures estampades en els contractes, i és per això que no m'agrada el que ha fet el president de Bolívia. Els contractes es signen per tal de complir-los, i no serà amb la coacció de la força bruta que es guanya credibilitat a nivell internacional.

Ignoro del tot si els contractes signats entre el govern Bolivià i les petrolieres eren uns contractes perjudicials pel govern, però si així fóra, el govern hagués pogut asseure's a una taula de negociació, parlar amb els governs d'on procedeixen les firmes petrolieres o bé anar a parlar amb organismes internacionals per tal de pressionar aquelles.

Però potser el pitjor de tot és el pendent lliscant per on el president Bolivià ha començat a anar. Ara han estat les petrolieres, demà seran les empreses mineres, l'altre les que exploten els recursos forestals i al capdavall, tot el país restarà nacionalitzat. No és la primera vegada que a Bolívia es nacionalitzen les empreses, i sempre la cosa sempre ha acabat com el rosari de l'aurora. No han aprés la lliçó i ara han tornar a repetir l'experiment, tal vegada a instàncies del bípede que governa Veneçuela, que és qui belluga els fils de Evo Morales. Per acabar, aquí va un vaticini: les eleccions lliures i democràtiques s'han acabat a Bolívia per a un llarg període d'anys.