dijous, 22 de maig del 2008

INCOMPLIMENTS GRATUITS

La Fundació Catalunya Oberta envia a qui hi està subscrit uns mails setmanals que solen ser molt interessants. Darrerament també envia uns mails diaris amb un breu comentari a una notícia o fet. De vegades se'ls veu una mica el llautó, però sovint són força bons.


El que he rebut avui dijous anava sobre la pamplinada del Protocol de Kioto i l'esperat incompliment per part espanyola. Diu així:



Espanya lidera la lluita contra el canvi climàtic. Quant a incompliment del Protocol de Kioto, clar. Segons la revista World Watch, l’emissió de gasos amb efecte hivernacle va augmentar el 2007 un 1,8% respecte al 2006. Si és compta des del 1990, la pujada és del 52,3%, quan Kioto fixava un màxim del 15%. En aquest afer, Zapatero actua en la línia més ortodoxa de l’esquerra: amb hipocresia calculada. La seqüència dels fets és: accepta les limitacions de Kioto, les defensa amb passió, ven tarannà, critica als Estats Units, i després... se salta tots els compromisos. Els catalans el veiem venir: Zapatero utilitza exactament la mateixa tàctica amb Kioto que amb l’Estatut.


Quina pena em fa viure en un país on la gent es queda amb el titular periodístic de la signatura i se n'oblida de fer el seguiment. I què dir del paper ben galdós de la premsa? No havíem quedat que la seva feina era incomodar el poder establert resseguint les seves errades i desencerts?

dissabte, 17 de maig del 2008

PERILL, GENERALITAT EN ACCIÓ

No cal que diguem res sobre el menyspreu mostrat per la directiva de la central nuclear d'Ascó cap a la gent que viu als voltants. Personalment, crec que la legislació hauria de ser molt més dura, contemplant fins i tot penes de presó pels qui atempten contra la salut pública, amagant fuites que s'haurien de comunicar a l'instant al CSN.


Però la notícia que vaig poder llegir ahir al Diari de Girona, em va deixar força trasbalsat. No és pas que la radioactivitat de la fuita fos 750 vegades superior a la que es va dir, que admeto que és molt greu. Allò que m'ha commocionat és que CiU hagi demanat que “la Generalitat assumeixi competències en matèria de seguretat nuclear.“ Donat que la Generalitat gestiona les seves competències amb total incompetència, m'estimo més que no n'hi cedeixin cap més, a l'espera d'una nova generació de polítics, amb menys ideologia però amb més eficàcia i honradesa, que és del que es tracta.

dimecres, 14 de maig del 2008

PER MOLTS ANYS, ISRAEL

Havia passat molt de temps d'ençà que Abraham sortí de Caldea per dirigir-se a la Terra Promesa. Enmig hi hagué el captiveri de l'Egipte dels faraons o el de Babilònia. Més endavant hi hagué la diàspora, que disseminà el poble per tota l'orb coneguda. Aquella tarda de maig però, el centre del judaisme estava localitzat al centre de Tel-Aviv, en un senzill edifici de l'avinguda Rothschild. Tots els homes i dones que eren congregats allí aquell dia i en aquella hora tenien uns origens d'allò més divers, alguns s'escaparen de la mort dels camps d'extermini nazis o dels progroms de la Rússia tzarista, d'altres havien emmalaltit de malària gairebé fins a morir dessecant aiguamolls a Galilea, tots ells, però, estaven units pel sionisme i el judaisme.


A les 4 en punt, David Ben Gurión s'aixecà i començà a llegir:


"El país d'Israel és el lloc on va néixer el poble jueu. Allí es formà el seu caràcter espiritual, religiós i nacional. Allí adquirí la seva independència i creà una civilització important, a la vegada nacional i universal. Allí escrigué el Llibre dels Llibres per oferir-lo al món.

Exiliat de Terra Santa, el poble jueu li romangué fidel en tots els països de la dispersió, resant a tota hora per recordar-se'n d'ell i esperant sempre, a través dels segles, de tornar al país dels seus avantpassats i reconstruir el seu Estat. Durant aquests darrers decennis retornaren en massa. Romperen el desert, feren renéixer la seva llengua, edificaren ciutats i pobles i fundaren una vigorosa comunitat en contínua expansió, amb vida econòmica i cultural pròpies. Cercaven pau però estaven disposats a defensar-se. Portaren els beneficis del progrés a tots els habitants.

La hecatombe nazi, que anihilà a milions de jueus a Europa, demostrà novament la urgència de la restauració de l'Estat jueu, l'únic capaç de resoldre el problema del judaisme apàtrida, obrint les seves portes a tots els jueus i conferint al seu poble la igualtat en el sí de la família de les nacions. Els supervivents de la catàstrofe europea, així com els jueus d'altres països, reivindicaren el seu dret a una vida de dignitat, de llibertat i de treball, i, sense deixar-se vèncer pel risc ni pels obstacles, cercaren sense descansar endinsar-se en aquesta terra. Durant la Segona Guerra Mundial, el poble jueu de Palestina contribuí plenament a la lluita de les nacions ansioses de llibertat contra l'assot nazi. Els sacrificis d'aquests soldats i els esforços dels seus treballadors el qualificaren per estar entre els pobles que fundaren les Nacions Unides.

En virtut del dret natural i històric del poble jueu, proclamem la fundació de l'Estat jueu en Terra Santa. Aquest Estat portarà el nom d'Israel.

L'Estat d'Israel estarà obert a la immigració dels jueus de tots els països on estiguin dispersats. Desenvoluparà el país en benefici de tots els seus habitants. Estarà basat en els principis de llibertat, justícia i pau tal com foren concebuts pels profetes d'Israel. Respectarà la completa igualtat social i política de tots els seus ciutadans, sense distinció de religió, raça o secta. Garantirà la llibertat de religió, de consciència, d'educació i de cultura. Protegirà els Llocs Sants de totes les creences. Aplicarà lleialment els principis de la Carta de les Nacions Unides.

Preguem intensament a les Nacions Unides que ajudin el poble jueu a edificar el seu Estat i a admetre a Israel en el sí de la família de nacions.

Invitem els habitants àrabs de l'Estat d'Israel a preservar els camins de la pau i a exercir el seu paper en el desenvolupament de l'Estat, sobre la base d'una completa i igual ciutadania i una justa representació en les institucions, provisionals o permanents. Estenem la mà en un desig de pau i bon veïnatge a tots els Estats que ens envolten; els convidem a cooperar amb la nació jueva independent, pel bé comú de tots. L'Estat d'Israel està disposat a contribuir al progrés del conjunt de l'Orient Mitjà...

...Dipositant la nostra confiança en l'Etern Totpoderós, firmem aquesta declaració sobre el sòl de la Pàtria, en aquesta ciutat de Tel-Aviv i en aquesta sessió de l'Assemblea provisional reunida la vigília del dissabte, 5 de Iyar del 5708, o sigui, el 14 de maig de 1948."


Havia nascut l'Estat d'Israel...

dijous, 8 de maig del 2008

TERRORISTES CONVIDATS PER INSTITUCIONS PÚBLIQUES

Pel blog de'n Moré, m'assabento que el Consell de la Joventut de Barcelona, que és una entitat oficial, organitza un reguitzell d'actes de solidaritat amb Palestina òbviament pagats amb els nostres diners. Entre els participants, hi figura una terrorista anomenada Leila Khaled, que pertany a la FPLP, organització també qualificada de terrorista i d'iderari marxistaleninista.

El que em deixa del tot escruixit, és que aquest acte està en gran part destinat a la joventut i a l'adolescència, i compte amb el suport de la Generalitat – en concret de la Conselleria d' Interior, de la qual n'ostenta el càrrec Joan Saura, un altre marxistaleninista-, la Diputació de Barcelona, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Ministeri espanyol d'Afers Exteriors i de Cooperació.

Curiosament, l'article que Alfons Quintà escriu avui al Diari de Girona també va d'això.


Tot plegat, és d'un fàstic immens. I no pas pels cabals públics que s'hi esmercen, que també, sinó per l'intent de rentat de cervell als nostres infants i joves. El mal que li estan fent en aquest país no pot ser pas mesurat.

dijous, 1 de maig del 2008

PREMI "DARDO 2008"

La Maria, m'ha passat un premi titulat “Dardo 2008”. M'omple de satisfacció rebre un premi d'una persona que és llesta (té una llicenciatura en Dret i és a punt de rebre'n un altre en Periodisme).

L'enunciat del premi és el següent:


La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blogaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc. Que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades.



A mi, que tinc un cert complex d'inferioritat, m'atribola rebre premis. Em passa sovint que començo a escriure posts i sovint no expresso el que volia o no ho dic com volia. Però ningú no és perfecte, i tal vegada és millor no ser-ho, perquè el món seria massa asèptic si tots en fóssim. Això sense tenir en compte que la perfecció és una entelèquia, un impossible.

Altres vegades ja he dit que se'm fa difícil rebotar els premis i memes que em passen (que tampoc són tants), però aquesta vegada em ve de gust fer-ho, malgrat que espero que la Maria em perdoni per passar-lo només a tres blogs (que no són quatre perquè suposo que no es pot rebotar a qui te l'ha donat)


Ma Pitom!: Perquè sempre em sorprèn positivament l'eclecticisme que hi trobo.


CAT-ISRAEL: No tan sols transmet valors culturals i ètics, sinó que informa de la realitat diària.


La meva illa roja: Ella potser no ho sap, però els seus escrits tenen un perfum que traspua sensibilitat. Li atorgo pel sentit personal i literari que es desprèn del seu blog.


Com sempre, deslliuro a tothom de resseguir el premi, jo el dono perquè els en crec mereixedors, ells el poden donar o no, segons el seu criteri.

LA TROBADA D'INTERNAUTES

Hi havia molta de la gent que volia conèixer personalment i d'altres que se'm van escapar. Però per damunt de tot feia goig de veure l'èxit esclatant en que es va convertir una trobada feta des de la il·lusió i amb tota la voluntat del món. I veure que no estem sols... que som molts els que no ens deixem ensarronar per les postures oficials de propaganda orgànica, que som molts els que som capaços de reunir-nos i, qui sap, potser posar la primera pedra per fer coses més grans...


Una menció a banda es mereixen l'Isalguer, la Curosa i en Jaim (l'ordre no importa), sense els quals res del que ahir va passar no hagués estat possible. Poden estar contents i orgullosos del que van fer. Felicitats i espero que fins aviat!



Per saber com va anar la cerimònia del Iom HaShoà, cliqueu aquí.