dilluns, 27 d’abril del 2009

PREMI PEL NOI

La Mila de Ma Pitom! m'ha concedit un premi. Sé que me l'ha donat perquè és una bona amiga i em té present en aquest món blogaire, perquè altrament no ho entendria pas: el meu ritme d'entrades ha disminuït de manera notòria i evident, els que em coneixeu una mica ja sabeu el per què.

No voldria, però, enganyar-me i molt menys enganyar el pacient lector que té la bondat de llegir-me. Malgrat que he estat força ocupat, he tingut algun moment en que els estudis m'han deixat prou temps lliure com per escriure més posts dels que he arribat a fer, perquè la situació econòmica i política donava prou de si, però la veritat, m'ha faltat motivació, entre altres raons perquè algunes coses que hauria pogut dir ja les havia dit abans en alguna entrada, i repetir-me no és el meu estil, i d'altre banda, molts blogaires tenen més coneixements i millor ploma que no pas jo per explicar-ho.

He dit més amunt que la situació política i econòmica que estem vivint donaria de si per escriure posts, però seria més exacte dir que aital situació és depriment: la socialdemocràcia es va afartar de posar lligams, restriccions i normatives a l'economia liberal, i ara que ha fracassat per culpa d'aquests dogals, la mateixa socialdemocràcia té la cara-dura de dir que l'economia liberal ha fracassat. ¿I què dir de l'afaitada de diners al contribuent per entregar-lo a la banca o als accionistes d'empreses privades? (Vegi's cas Seat, algú ens hauria de dir què ens costarà la broma). Una economia liberal de debò mai hagués fet això.

El mes vinent espero recollir alguna lleugera primícia de l'esforç que he realitzat durant tot un any, i també és possible que tingui més temps per escriure, però sento que l'orientació que li vaig donar a aquest blog està prou esgotada, i necessàriament hauré de replantejar-me què n'haig de fer. En tot cas, ja prou que veureu per on van els trets, mentrestant però, voldria aprofitar aquesta entrada per donar-vos les gràcies per haver-me llegit i comentat els escrits, i haver-me motivat per arribar fins aquí.

dissabte, 4 d’abril del 2009

EL SECRET BANCARI

Us suposo informats d'aquesta cimera que uns vintena de països acaben de fer a Londres. Han arribat a uns acords de mínims entre els quals hi ha denunciar els paradisos fiscals, que són països que mantenen el secret bancari dels clients de les entitats financeres, entre altres coses.
Sempre he pensat que això de donar dades a la Hisenda pública, per part dels bancs, era una cosa molt lletja, una immoralitat, perquè, si la policia ha de demanar una ordre de registre a un jutge per entrar a la casa d'un presumpte delinqüent, si ha de demanar una ordre judicial per intervenir un telèfon, per què no pot demanar una ordre judicial per investigar els comptes que hom pugui tenir? ¿Tan difícil és fer les coses ben fetes? ¿Tan difícil és anar pel món sense trepitjar la presumpció d'innocència?