divendres, 30 de setembre del 2005

PA PER AVUI, FAM PER DEMÀ

El 30 de Setembre de 1938, es a dir, avui fa 67 anys, dues de les potències de l’època, Gran Bretanya i França, varen consumar una de les baixades de pantalons més sonores de tota la història humana. Varen permetre que el règim nazi d’Alemanya es quedés amb la zona anomenada “Sudeteland”, zona de Txecoslovàquia on hi vivien una bona quantitat de persones d’ascendència alemanya.
No tot van ser flors i violes en el bàndol alemany, molts militars estaven atemorits de la reacció de França i Gran Bretanya a la política expansionista de Hitler. Quan el dictador nazi revelà la seva intenció de fer força pel retorn dels sudets, el cap d’Estat Major, General Beck, redactà un memoràndum exposant la seva creença de que el programa d’expansió de Hitler podia portar a una guerra catastròfica i la consegüent ruïna d’Alemanya. Aquest informe, una vegada llegit i aprovat per una junta de generals, fou enviat a Hitler, i com aquest no mostrà signes de modificar la seva política, el general dimití. Hitler assegurà als seus generals que ni França ni Gran Bretanya acudirien en defensa de Txecoslovàquia, però els militars pensaven de manera molt diferent, arribant al punt de planejar un cop de força, arrestant a Hitler i als alts caps del nazisme. Tot es paralitzà davant d’un esdeveniment inesperat: Chamberlain accedí a les demandes de Hitler sobre Txecoslovàquia, i França també s’hi conformà, amb les conseqüències tan nefastes pel poble Txecoslovac, que tots coneixem prou bé.
Per a Chamberlain, l’acord signat a Munic representava “la pau al nostre temps”, i per Hitler, significà un triomf espectacular, no només sobre els seus enemics exteriors, sinó també sobre els seus generals. Aquests, quan es veieren derrotats, perderen influència sobre els demés i la confiança en si mateixos. Per cert que Churchill digué, a la Cambra del Comuns, que l’acord signat per Chamberlain fou “una derrota total sense atenuants”.
Quan avui dia es parla d’aliances de civilitzacions i s’acota el cap davant les provocacions de qui vol destruir el món occidental, no puc deixar de considerar aquest episodi concret de la història, i pensar que si en aquell moment s’hagués intervingut, potser el món s’hagués estalviat milions de víctimes. Espero pel bé de tothom que, encara que el nostre continent sigui un ignorant en història, aquesta sigui tan benèvola amb nosaltres que ens deslliuri de tornar a repetir-la.

dimecres, 21 de setembre del 2005

HEROIS O TRAÏDORS?

En els països de tradició democràtica sòlida i estable, el poder legislatiu és completament independent de l’executiu, cosa que, al meu entendre, garanteix un funcionament més just de la cambra i del país. Un exemple d’això el tenim en els debats de la guerra del golf que van tenir lloc a la Cambra Britànica dels Comuns. Hi van haver diputats laboristes que van votar en contra del seu propi govern, i diputats conservadors que li van donar suport, un fet totalment impensable al nostre estat i encara menys a la nostra miserable autonomia. Un altre exemple el tenim al Congrés nord-americà, allí els Senadors i Congressistes voten segons el bé del seu estat, en el cas dels Senadors, o segons el seu criteri, segons els Congressistes. Això és així perquè aquests polítics deuen el seu càrrec als votants, i no a cap cúpula directiva de partit que dóna premis i càstigs segons la obediència absoluta que demostren els seus acòlits. De fet, en aquest país estem tant acostumats a aquesta obediència, que si un polític dissenteix de la postura oficial, els periodistes ja parlen d’esquerda i de crisi al si del partit i la gent titlla de traïdor sense moral al polític que gosa pensar diferent.

dilluns, 12 de setembre del 2005

LLIBRES DE FRANC? DEIXEU-ME QUE RIGUI!!

El govern gallec ha dit que enguany pagarà els llibres escolars als nens. Crec que el govern de castella-la manxa també els paga de fa temps. És curiós com dos de les autonomies més pobres es dedica a fer demagògia amb aquest tema. Potser és que són pobres perquè fan demagògia.

Algú de vosaltres potser pensarà que és de justícia que als pares els surtin de franc els llibres dels seus fills. Jo us dic que això és impossible. I és impossible perquè els llibreters no regalen pas els llibres, sinó que a canvi d'un pack de llibres entregat a un nen, rebran un ticket que al seu torn bescanviaran per diners a l'ajuntament, generalitat o delegació del govern central. I la pregunta és: com es financia un govern? La resposta la sabeu tots molt bé, amb impostos recaptats a tots els contribuents, tinguin o no nens al seu càrrec. Això significa que els govern haurà de apujar els impostos en la mateixa proporció que se'ls gastarà per subvencionar llibres. És a dir, si una família pagaria 300 € per comprar llibres al seu fill i, amb una nova llei, el govern se'n fes càrrec, aquest mateix govern cobraria 300€ més d'impostos a aquella mateixa família. De fet, serien una mica més de 300 €, perquè hauria d'incrementar al plantilla de funcionaris per gestionar tots els tràmits inherents d'una burocràcia més el material d'oficina, tan el que s'usa a la feina com el que s'expolia per endur-se'l a casa, com fan tots els treballadors que es dediquen al ram administratiu, tan públics com privats.

I ha, però, una cosa més important que els diners que el govern s'emporta cada vegada que s’immisceix en els afers de la gent, i és la llibertat d'elecció. I es que aquesta deixadesa que té la gent en els seus afers és molt ben aprofitada pels governs per envair parcel·les de poder que no li pertocarien si la gent no tingués por d'assumir les seves responsabilitats.

I és que ja ho va dir el gran Ludwig Von Mises: "L'intervencionisme no pot ser considerat com un sistema econòmic destinat a romandre a perpetuïtat. És un mètode per la transformació del capitalisme al comunisme en una sèrie de passes successives."

diumenge, 11 de setembre del 2005

PRIVATITZACIÓ? SÍ, GRÀCIES.

L’institut Ludwig Von Mises per mà del seu president i editor Llewellyn H. Rockwell Jr ha publicat un article a internet, aquí en teniu una mostra:

“Can levees and pumps and disaster management really be privatized? Not only can they be; they must be if we want to avoid ever more apocalypses of this sort. William Buckley used to poke fun at libertarians and their plans for privatizing garbage collection, but this disaster shows that much more than this ought to be in private hands. It is not a trivial issue; our survival may depend on it.”

Ens parla de l’huracà Katrina i aprofita per fer una defensa racional i sense estridències de la privatització.

Llegeix-ho tot aquí.

dissabte, 10 de setembre del 2005

GAS NATURAL vs. ENDESA

Gas Natural ha llançat una OPA sobre Endesa i les essències pàtries del espanyolisme s'han posat a fer el què millor saben: bramar.

Jo no sé massa coses d'economia, ni sé si aquesta fusió entre Gas Natural i Endesa vulnera les normes contra els monopolis, en tot cas ja hi han organismes que s'encarregaran d'estudiar-ho i, si són imparcials i independents, podem estar segur que la resposta serà la adequada. Però hi ha hagut gent que, tenint-se per liberals i emparats per mitjans de comunicació que també fan ostentació de liberalisme, han escopit la bilis tòxica que porten dintre seu. Han arribat a dir, sense por de fer el ridícul, que "La Caixa" cerca amb aquesta operació la independència política de Catalunya. Aquesta és només una de les moltes frases que han deixat anar, n'hi han moltes més que no cal repetir perquè no vull que us moriu de riure.

Si aquesta genteta fos liberal de debò, hagués mirat aquesta operació com el que realment és, una simple operació de mercat en la qual els accionistes d'ambdós companyies són els únics que han de decidir el destí de llurs societats. ¿O és que és normal que la dreta cavernícola espanyola i els seus acòlits prefereixin que una empresa forana controli Endesa abans que ho faci una de catalana?

NOTICIES DE LA SETMANA

Quan ja ha passat més d'una setmana des que l'huracà Katrina devastés la costa americana, els enginyers han tapat els forats en la presa de Nova Orleans y han començat a bombejar l'aigua de la ciutat. L'alcalde de la ciutat ha ordenat l'evacuació forçosa mentre els temors sobre la toxicitat de les aigües estancades augmenta. Mentrestant, polítics i funcionaris dels governs federal, estatal i local estan essent criticats per la lenta resposta al desastre i George Bush demana al Congrés del seu país 52.000 milions de dòlars d'ajut extra. Es tem que el desastre hagi pogut provocar diversos milers de morts.


William Rehnquist, president del Tribunal Suprem dels Estats Units des de 1986, va morir després d'una llarga batalla contra el càncer de tiroides. Bush ha proposat que sigui John Roberts, (el qual havia triat prèviament per suplir la vacant creada per la jubilació de Sandra Day O'Connor), el que ocupi el seu lloc al capdavant de la justícia americana. L'audiència del Senat per confirmar el lloc, començaran dilluns dia 12 de Setembre, després de ser posposades per una setmana.


California esdevingué el primer estat nord-americà en debatre una llei sobre el matrimoni homosexual. Ara és sobre la taula del governador Arnold Schwarzenegger, que ha dit que la vedarà.


Paul Volcker, antic cap de la reserva federal nord-americana, presentà el resultat d'una investigació del programa "petroli per aliments" de la ONU, i l'acusa de ser un niu de corrupció i incompetència. Kofi Annan, ha admès que l'informe és rigorós, però no presentarà la dimissió.


Per primera vegada, el Primer Ministre de l’Índia, Manmohan Singh, ha sostingut converses a Delhi amb un grup de separatistes del Kashmir.


Actuant com a President de torn de la Unió Europea, Tony Blair ha signat un acord de cooperació amb l'Índia. El tractat inclou temes com el comerç, la seguretat, el canvi climàtic i la recerca i desenvolupament.


Periodistes Sense Fronteres acusa a Yahoo! de subministrar informació al govern xinès que ha portat a la presó un periodista. Yahho! ha refusar fer-ne cap comentari.


Jacques Chirac ha sortit del hospital on era per sotmetre's a tractament per a una enfermetat cardiovascular. La seva enfermetat ha encès de nou la xispa entre els dos pretendents a succeir-lo, el ministre de l'interior, Nicolas Sarkozy i el Primer Ministre Dominique de Villepin.

diumenge, 4 de setembre del 2005

CRONOLOGIA D'UN DESASTRE

24 d'Agost: La tempesta tropical "Katrina" es crea de una depressió tropical formada un dia abans, i s'enforteix més ràpidament del que la majoria de tempestes ho fa.

25 d'Agost: Katrina arriba a Florida, mata 3 persones i deixa sense fluid elèctric a més d'un milió de persones. Assoleix la categoria 1 d'huracà i es dirigeix a l'oest del golf de Mèxic.

26 d'Agost: Els mitjans de comunicació respiren alleujats mentre veuen signes de debilitament del "Katrina" i s'espera que giri cap al nord i arribi, com a tempesta tropical, a determinades zones de Florida.

26 d'Agost, a les 5PM.: EL NHC (National Hurricane Center) anuncia un canvi en la ruta prevista del "Katrina". Ara amenaça els estats de Louisiana, Mississippi, Alabama i Florida, i els estats al nord de la seva ruta.

27 d'Agost: Contra totes les expectatives, el "Katrina" assoleix la categoria 3, i sembla dirigir-se a la frontera Louisiana-Mississippi. Les previsions són que Nova Orleans rebrà fins a 11 polzades de pluja (uns 28 centímetres). L'alcalde de Louisiana proposa l'evacuació voluntària de la ciutat, però la recomanació és ignorada gairebé per tothom, segons la premsa. El President Bush també ordena l'estat d'emergència per Louisiana, pas previ per rebre assistència federal, i ordena al FEMA (Federal Emergency Management Agency) que estigui preparada per actuar.

28 d'Agost: El "Katrina" assoleix la categoria 5 (la màxima), a 250 milles al sud de la desembocadura del Mississippi, amb vents sostinguts de 175 mph (més de 300 qulòmetres per hora). L'alcalde de Nova Orleans ordena l'evacuació obligatòria de la ciutat. Les autoritats de l'estat del Mississippi (a la dreta de Louisiana) segueix la tempesta, però no ordena evacuar.

29 d'Agost, 6:30 AM: El "Katrina" arriba a Louisiana com a tempesta de categoria 4, amb vents de 140 mph (uns 260 quilòmetres per hora). Un mur d'aigua d'aproximadament 20 peus d'alt (uns 6 metres) s'estavella contra la costa al llarg d'una línia de més de 200 milles d'ample (més de 300 quilòmetres).

30 d'Agost: El "Katrina" es debilita i esdevé depressió tropical prop de Clarksville, a l'estat de Tennessee.

Si voleu veure unes fotos de la previsió de la ruta del huracà, (huracà molt imprevisible) aneu aquí:


També hi ha text, molt llaminer per cert, però és en anglès.