L'AVORTAMENT

Darrerament hem pogut veure com la policia ha intervingut uns centres mèdics privats on es dedicaven a realitzar avortaments. Que algú s’aprofiti d’una llei restrictiva per enriquir-se passa, per un cantó, per la manca d’escrúpols d’aquest, i per l’altre, per una llei absurda. Si l’avortament fos lliure, és a dir, sense supòsits, ni amb el ridícul límit de tres mesos, la dona exerciria el dret que hauria de tenir sobre el seu cos i sobre els seus actes perquè, ¿qui millor que ella sap el què li convé? Per què algú, que és assegut en una poltrona ministerial o bé en un escó parlamentari, decideix que té una moral superior i la imposa damunt de la d’un altre persona?

Les raons per les quals una dona pot voler avortar són moltes, però només a ella li incumbeixen i cap de nosaltres no té dret a sermonejar-la dient-li que la nostra moral, superior a la seva perquè algú així ho ha decidit, no permet que actuï lliurament. És preferible deixar que avorti i, més endavant, quan se senti més segura i amb ganes de ser mare, tindrà la criatura, aquest cop sí, desitjada i estimada.

Queda el paper reservat als metges. Tampoc crec que es pugui obligar a un metge, per molt jurament hipocràtic que hagi fet, a realitzar avortaments si no els vol fer. És comprensible que una persona tingui escrúpols a l’hora de realitzar aquesta feina. De fet, les paraules que han sortit en el cas de les clíniques intervingudes (es parlava de trituradores) fan escruixir a qualsevol persona quan pensem per què les feien servir. En aquest cas, s’hauria de respectar la voluntarietat de l’acte, exactament igual a com s’hauria de respectar la voluntarietat de les dones en tenir o no la criatura.

DAVID DUKE A BARCELONA

Com que ni la gent ni les societats no tenim la llibertat incorporada de manera inherent quan naixem, sóc de la opinió que els ciutadans l’hem de conquerir i estar sempre amatents a que ningú (i el govern és el primer candidat a fer-ho) ens la retalli o prengui. És per això que em sembla bé que sempre hi hagi ciutadans (els dits intel·lectuals tirant del carro) que ens alertin dels perills i, en el cas concret de la vinguda a Barcelona del ex-líder dels Ku-Klux-Klan a donar una conferència per perbocar les seves animalades, que hi posin el crit al cel. Dit això, personalment crec que demanant a la fiscalia que prohibeixi l’acte s’han passat de frenada.

Jo no tinc, pobre de mi, els estudis que tenen els intel·lectuals que han signat la carta peticionària, ni tinc la seva habilitat per pensar i arribar a conclusions, en comptes d’això, intento combatre les situacions quotidianes emprant el poc sentit comú que tinc, i aquest m’indica que, prohibint de parlar a una persona, malgrat ens imaginem què dirà, és un acte de censura i una lesió contra els seus legítims drets de llibertat d’expressió.

En comptes d’això, és molt millor que el deixin parlar lliurement i que l’autoritat a qui correspongui ordeni a la policia que introdueixi, subreptíciament, dos o tres agents vestits de paisà per tal que passin totalment desapercebuts dins la sala de conferències. Si durant l’acte, el senyor David Duke proclama la superioritat de la raça blanca, nega la shoà i/o fa declaracions antisemites, i altres d’homòfobes, i algun d’aquests punts (o d’altres que pugui dir) conculca la llei, al acabar la conferència els policies s’han de donar a conèixer, arrestar el conferenciant i portar-lo davant el jutge de guàrdia. Tan fàcil com això.

NENS D'AHIR, TERRORISTES D'AVUI

Aquesta és una de les portades de la revista "Life" del 1970. La vaig treure d'aquest enllaç, i com es pot veure, ja de ben petits els escalfaven el cap, talment passa avui dia. No és d'estranyar que el problema a l'Orient mitjà no tingui solució. Mentre les ments de les persones estiguin dominades pel fanatisme, seran immunes a l'anàlisi fred dels problemes, i si tenim en compte les imatges que recentment hem vist de la manipulació que sofreixen les criatures palestines (recordem el símil de Mickey Mouse exhortant a la destrucció d'Israel) la següent generació d'adults palestins no serà lliure per decidir el seu destí i continuarà presonera de qui els inculca el sectarisme.

ACCIÓ PER LA DEMOCRÀCIA

50 personalitats catalanes de tot l'espectre polític, han signat el “Manifest d'Acció per la Democràcia”, que reclama elecció directa de diputats i regidors.

El Manifest és el següent:


Al llarg d’aquests últims temps els ciutadans han pogut constatar que:

▪ En les darreres tres convocatòries l’abstenció més els vots en blanc ha superat el 50%.
▪ Al ciutadà només se’l té en compte cada quatre anys al moment de les eleccions.
▪ Les llistes són tancades i bloquejades i furten a la ciutadania la seva representació i mandat.
▪ El Parlament representa més als partits que no als ciutadans.
▪ No hi ha cap possibilitat de relació entre electors i elegit.
▪ És produeixen tota mena de pactes post-electorals que desvirtuen el criteri dels votants.

Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic i el ciutadà se sent decebut, quan no enganyat.

Volem diputats que representin al poble més que al Secretari General del seu partit.

AQUESTA SITUACIÓ HA DE SER MODIFICADA i per això es vol demanar amb perseverança una NOVA LLEI ELECTORAL que:

1) Permeti l’elecció directa de cada diputat i regidor.
2) Reguli la comunicació entre electors i elegits.
3) Garanteixi el govern a la força política més votada, quan aquesta ho sigui de manera molt diferenciada amb la resta.
4) Reguli l’obligació del diputat a informar els electors de les lleis en tràmit i les raons de la seva intenció voten aquesta llei.

Com és lògic, correspon al Parlament concretar aquests criteris en un projecte de llei electoral que els faci efectius sense desvirtuar-los.

FEM UNA CRIDA a totes les persones, a totes les associacions i entitats de la societat civil, sigui quina sigui la seva activitat, per a mobilitzar-nos junts fins a obtenir una cosa tan elemental i necessària com és el dret d’escollir directament els nostres representants, a la seva obligació a que ens informin i escoltin les nostres necessitats col·lectives, i que sàpiguen personalment que la seva continuïtat individual depèn dels nostres vots.

I els 50 primers signants són aquests:

Josep Maria Alsina Roca, Rector universitat
Oriol Amat i Salas, Catedràtic Economia Empresa
Salvador Aragonés i Vidal, Periodista
Daniel Arasa i Favà, Periodista y professor universitat
Antoni Arasanz i Mayoles, Professor universitat
Heribert Barrera i Costa, Expresidente Parlament Catalunya y ex-diputat
Diego Barroso, Presidente European Parents Association
Oriol Bohigas i Guardiola, Arquitecte
Jorge Carreras del Rincón, Advocat
Paulino Castells, Psiquiatra i professor
Núria Chinchilla, Professora d'universitat
Esperança Coll Godó, Enginyera química
Francesc de Carreras Serra, Catedràtic de Dret Constitucional
Fernando De Salas Moreno, Notari
Santiago Dexeus Trias de Bes, Doctor en obstetrícia i ginecologia
Josep Fornas, Ex-diputat del Parlament, editor
Beth Galí Camprubí, Arquitecte
Josep Maria Galí, Directiu d'empresa
Fernando García-Faria i Rialp, Metge
Llorenç Gascón, Ex-dirigent empresarial, empresari
Miquel Gassiot i Matas, Ex-rector d'universitat, enginyer
Josep M. Gené, Empresari
Leopoldo Gil-Nebot, Arquitecte
Marcin Kazmierczarck, Vicerector d'universitat
Josep Martorell, Arquitecte
Àngel Miret Serra, Advocat
Josep Miró i Ardèvol, Ex-conseller, ex-diputado, ex-regidor, enginyer
Pau Molins i Amat, Advocat
Joan Lluís Pérez Fransesch, Professor universitari
Teresa Peyrí Macià, Vda. Pi-Sunyer
Ferran Porta Jacques, Vicerector d'universitat
Carlos Prada, Directiu d'empresa
Josep Puigbó i Valeri, Periodista
Manuel Raventós Espona, Ex-president del Banc d'Aliments, empresari
Josep Maria Romances Pujol, Empresari
Jacint Ros Hombravella, Ex-síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya
Josep Lluís Rovira i Escubos, Empresari
Àlex Seglers Gómez-Quintero, Professor d'universitat
Lluís Seguí, Director d'escola
Carles Sentís i Anfruns, Ex-conseller, ex-diputat, periodista
Josep Manuel Silva Alcalde, Advocat, Membro del Consell de RTVE
Jesús Maria Silva Sánchez, Catedràtic de Dret
Manel Silva Sánchez, Advocat de l'Estat
Josep M. Simón Castellví, Metge oftalmòleg
Jordi Soley i Climent, Gerent d'universitat
Francesc Torralba i Rosselló, Professor d'universitat
Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Ex-conseller, advocat
Amèlia Trueta, Vda. d’Strubell,
Francesc Vicens, ex-diputat i ex-regidor
Josep Vila Bassas, Directiu d'empresa

No he trobat que aquest grup hagi fet cap pàgina web per explicar-se i/o per poder adherir-se, però la notícia l'he trobada aquí i aquí.

ACTUALITZACIÓ: Ha sortit la pàgina web d'aquest grup. Us convido a signar per les llistes obertes.

EL NUL COST ELECTORAL

En tot l'enrenou del TGV, hem pogut veure la incapacitat manifesta dels responsables polítics en totes i cada una de les decisions que han pres. I tot això, malgrat facin veure que els culpables són els constructors.
Així per exemple, veiem que el terreny per on passa, al estar arran de mar, és del tot inestable, i tal com declara un responsable, “el terreny és com un flam”. Potser hagués estat millor escoltar les veus que deien de fer-lo passar pel vallès.
També tenim el problema afegit de les esquerdes. Algú pot arribar a imaginar-se els problemes que causarà la tossuderia de fer un nou túnel que travessa Barcelona? Això no sembla preocupar excessivament els polítics, potser perquè pensen tapar les boques indemnitzant la gent (amb diner pagat pels contribuents, naturalment).
El més penós de tot ha estat veure com el president del govern es fa responsable de tot (només faltaria) però no fa res per tal que la gent pugui visualitzar-ho, negant-se a cessar l'incompetent que és al front del Ministeri de Foment, i el partit que governa la Generalitat, s'ha dedicat més a defensar els seus companys de partit amb vistes a la eleccions que no pas els ciutadans que un dia es comprometé a representar.
Finalment, constatar el fet que les reiterades incompetències del governants (Carmel, apagada a Barcelona a l'estiu, TGV) no semblen suposar-los-hi cap cost electoral si hem de fer cas a les enquestes que s'han fer recentment. Si això és així, i en les següents eleccions el partit que governa no tan sols no disminueix el nombre d'escons sinó que l'augmenta, voldrà dir que, a banda de manca de cultura democràtica i d'alternatives viables, la nostra societat està ben malalta. Agonitzant...