Aquest matí, aprofitant que era diumenge, he romancejat al llit una bona estona. Mentrestant he engegat la ràdio, i poc després han entrevistat una persona la qual han presentat com a catedràtic d'economia. El tema de la entrevista era la crisi, i entre les preguntes que li feien n'hi ha hagut una que m'ha fet adonar que l'home era un keynesià, és a dir, partidari de la intervenció econòmica de l'estat. A la pregunta de si l'estat està fent el necessari per solucionar la crisi, l'individu en qüestió ha respost dient que li semblava que no, que hauria de fer obres públiques i així donar feina a molta gent. També ha dit que s'hauria d'ajudar les empreses a tirar endavant.
Un catedràtic d'economia d'un país que pretén seguir el camí de la modernitat hauria de saber que les obres públiques es financen amb diner públic, i que de la única manera que es pot crear diner públic és prenent-lo al contribuent. Si hi ha crisi, ¿no seria millor deixar el poc diner que els queda als contribuents a les seves respectives butxaques? El diner circularà igualment, perquè aquest país ja no és el d'abans, que entre els seus gens tenia el de l'estalvi. Ara la gent en gasta tants com n'hi entren, entra altres raons perquè els sous són de misèria, i també perquè hem entrat de ple en la societat de consum, i volem tot allò que veiem.
Deixant els diners a les butxaques dels contribuents garantirem que aquests se'ls gastaran amb allò que ells vulguin, mantenint així la seva llibertat individual i assegurant el funcionament dinàmic de l'economia, en el sentit que tot aquell que faci bones ofertes i sigui competitiu, rebrà el premi de l'atenció dels clients.
D'altra banda, les afirmacions del catedràtic eren del tot antagòniques perquè, ¿com es pot ajudar les empreses que deia voler ajudar si prèviament els has cobrat un munt d'impostos per tal de fer unes obres públiques que, a més, no les fas perquè siguin necessàries, sinó per donar feina a un grapat de gent, talment com ho feien els faraons amb les piràmides?
