Al Saló de l'Ensenyament d'enguany, hi ha un estand de l'exèrcit espanyol, i dies enrere s'hi varen plantar un seguit de joves (ells s'autoanomenen, pomposament, “activistes”) i després de llençar-se pintura vermella per sobre, desplegaren una pancarta amb un escrit que hi deia: “Les armes no eduquen, maten”.
D'antuvi, pot semblar que tinguin raó, però si hom s'atura a pensar-hi una mica, veurà que l'autodefensa, sobretot la individual però també la col·lectiva, hauria de formar part de l'educació que reben els nostres infants doncs, ¿És que per ventura la llibertat i la democràcia són drets naturals? Segurament que per aquests xixarel·los, nascuts en democràcia i per tant amb tot fet i mastegat, amarats de progressia ridícula que al seu torn els van imbuir en l'escola pública comunistoide que patim, deuen pensar que sí, que el fet de ser lliures és un dret connatural, però si l'escola i la societat haguessin estat liberals els haurien dit que la llibertat és un dret que ha calgut conquerir i que ha de ser vigilat per tal de que no te'l prenguin, i si qui te'l vol prendre pretén fer-ho per la força, tu també l'has de defensar per la força, i és aquí on entren les armes, per fàstic que ens facin.
És cert, els humans hauríem de detestar tota forma de violència, els humans hauríem de preferir poder defensar-nos amb l'ús de la paraula, però els fanatismes i la intolerància no són susceptibles de ser aturats amb bones paraules, i és que els romans ja ho deien:
Si vis pacem para bellum
o, tal com va dir Yves Montand:
Els pacifistes són com ovelles que creuen que el llop és vegetarià.
