Fa molts i molts anys, quan jo era un adolescent, el meu pare, a petició meva, em va voler regalar un rellotge pel meu aniversari. Amb aquesta intenció varem anar a un rellotger conegut seu i aquest començà a treure un estol de rellotges per tal que jo n'escollís un.
Quan va acabar de treure'n uns quants me'n va cantar les excel·lències, i per demostrar-me la duresa i qualitat d'irrompible d'un d'ells, l'agafà i començà a donar-li cops contra el taulell.
No recordo res d'aquell rellotge, si era gran o petit, si era digital o d'agulles, ni tan sols recordo el color de l'esfera, només recordo, com si fos gravat a foc, la intimíssima satisfacció que vaig sentir quan, de sobte, el rellotge se li va desmuntar.
divendres, 6 de febrer del 2009
dimarts, 3 de febrer del 2009
VON STAUFFENBERG
En aquests dies s'està projectant una pel·lícula anomenada “Valquíria”, que explica la història d'un atemptat perpetrat per un grup de militars alemanys sobre Hitler. La persona encarregada de deixar una maleta plena d'explosius al costat del dictador alemany era un tal Claus von Stauffenberg.
La història ens diu que von Stauffenberg era una persona que es va indignar en veure els genocidis i les malifetes de Hitler i per això va decidir actuar, però jo, què voleu que us digui, tinc el meus dubtes.
Per què va esperar a cometre l'atemptat el 1944?
Per què no fer-lo el 1939, quan l'agressió a Polònia?
Per què no fer-lo el 1938, quan va haver-hi la Kristallnacht?
Per què no fer-lo el 1936, quan va ocupar la zona desmilitaritzada de la Renània?
Per què no fer-lo el 1935, quan els nazis van promulgar les lleis de Nuremberg?
Per què no fer-lo el 1933, quan Hitler va abolir la democràcia?
Jo trobo més plausible el fet que von Stauffenberg i els seus còmplices secundaven fil per randa la política de Hitler, amb la diferència que eren més pragmàtics, és a dir, que veien que la guerra estava perduda i no li veien el sentit a que el seu país fos assolat. Un cop mort Hitler, podrien negociar una rendició amb els aliats. Per això i només per això, von Stauffenberg intentà liquidar Hitler el 1944 i no abans, quan ja tot es veia perdut...
La història ens diu que von Stauffenberg era una persona que es va indignar en veure els genocidis i les malifetes de Hitler i per això va decidir actuar, però jo, què voleu que us digui, tinc el meus dubtes.
Per què va esperar a cometre l'atemptat el 1944?
Per què no fer-lo el 1939, quan l'agressió a Polònia?
Per què no fer-lo el 1938, quan va haver-hi la Kristallnacht?
Per què no fer-lo el 1936, quan va ocupar la zona desmilitaritzada de la Renània?
Per què no fer-lo el 1935, quan els nazis van promulgar les lleis de Nuremberg?
Per què no fer-lo el 1933, quan Hitler va abolir la democràcia?
Jo trobo més plausible el fet que von Stauffenberg i els seus còmplices secundaven fil per randa la política de Hitler, amb la diferència que eren més pragmàtics, és a dir, que veien que la guerra estava perduda i no li veien el sentit a que el seu país fos assolat. Un cop mort Hitler, podrien negociar una rendició amb els aliats. Per això i només per això, von Stauffenberg intentà liquidar Hitler el 1944 i no abans, quan ja tot es veia perdut...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)