Un amable lector m’ha fet arribar un breu comentari a la meva darrera entrada, aquella on, per mandra d’escriure, vaig penjar dues imatges. Com que la resposta se m’ha allargat molt, l’elevo a categoria de post.
Benvolgut anònim:
¿No heu pensat mai en dedicar-vos al món de la faràndula? Us ho dic perquè crec que explicant acudits sou la tabola.
Abans de parlar d'acudits, però, deixeu-me que us digui que no existeix la salut liberal, en tot cas podem referir-nos a la sanitat privada. Anomenar-la d'altre manera és no expressar-se en els termes correctes. És com si ara jo em referís a la vostra sanitat predilecta com a "sanitat feudal" o bé "sanitat mafiosa". Ho dic per la compulsió i la llei de l'embut que representen, naturalment.
Dit això, voldria fer-vos adonar de la bajanada que heu escrit per comentari. En efecte: ¿heu provat mai d'anar al dentista de la sanitat pública a que us empastin un queixal? ¿o que us facin un pont, o la boca nova? Debades cal que hi aneu: no us ho faran pas. El dentista de la sanitat pública us pot arrencar totes les dents i queixals que teniu a la boca, però no us farà res més. Si sou pobre de solemnitat, marxareu del seu consultori esdentegat i a partir d'aquell dia, haureu de menjar sopetes i triturats, perquè una dentadura postissa us pot arriba a valer bastant més de tres mil euros. En aquest sentit, doncs, cap avantatge respecte a la sanitat privada i tots els inconvenients, ja que a banda de no poder triar metge, heu pagat el servei molt més car i us heu hagut d’esperar dies amb un flemó a la boca.
Un altre cas ben curiós és quan aneu a l’oftalmòleg de la sanitat pública i us recepta ulleres. ¿Per ventura us les paga la sanitat pública? Per quins cinc sous haig de pagar les pròtesis de tothom i a mi no em poden pagar les ulleres? Un altre clar desavantatge de la sanitat pública enfront de la privada, ja que si aquesta darrera tampoc us paga les ulleres, al menys podeu triar metge i una vegada més, amb més rapidesa i eficàcia.
Hi ha molts més casos d’aquesta mena. Per no allargar-me ni avorrir-vos, us esmentaré un darrer cas que vaig escoltar fa poc per la ràdio, on una senyora es queixava de que la vostra sanitat pública no li pagava el tractament d’una malaltia que em va semblar prou greu, adduint que era molt car.
Així doncs, estimat anònim, ja veieu que la vostra sanitat pública tampoc no atén tots els casos que se li presenten, i al damunt ens afaita els diners sense demanar-nos-ho ni sense deixar-nos triar, cosa que si faria la sanitat privada.
I deixeu-me acabar donant resposta directe al vostre comentari: En el cas de la sanitat pública, no teniu més remei que abaixar-vos els pantalons i parar el cul a tot el que us diguin. En la sanitat privada, al menys, sempre podeu donar-vos de baixa i apuntar-vos a un altre assegurança, a més d’esbombar pels mitjans de comunicació els casos de mala praxi, cosa que significaria una seriosa preocupació per l’equip directiu de l’empresa. En la sanitat pública, en canvi, se’ls refot que vostè es queixi: total, cobren igual i no els poden fer fora...
