divendres, 24 d’agost de 2007

DETERMINAR DE QUI ÉS LA PROPIETAT

En un comentari fet a l'anterior escrit que vaig postejar, en Xevi em fa una pregunta molt interessant. Com que la resposta és una mica llarga i tal com he dit ,considero el tema de prou interès, l'he elevat a la categoria de post.


Doncs sí, hi ha un sistema liberal (i encaixa també en el model anarco-capitalista) que és molt senzill i que amb molt de gust explicaré. Abans però, posaré un exemple d'una altre situació per tal de poder fer comparació i que s'entengui millor el problema i la subsegüent solució.

Avui dia, el món civilitzat està del tot parcel·lat i repartit, però hi hagué un temps en què hi havien zones al món que des del punt de vista material, no eren de ningú. Quan els exploradors, aventurers i colons van dispersar-se pel món mirant de fer-se rics o, simplement, de poder menjar cada dia, anaren a raure en terres que no sempre estaven deshabitades, com que la tècnica estava de part dels europeus, acabaren per robar-los les terres i establint-s'hi. En aquests casos, podríem dir que l'assentament era del tot il·legal, al menys des del punt de vista moral. Però en els casos en què la zona on s'assentaren (que és el cas que m'interessa pel meu exemple) fos deshabitada, tothom considera que és del tot legal i moralment defensable la presa de possessió, perquè no van prendre la terra a ningú. Els colons que es van repartir la terra i la van treballar, són considerats els propietaris legals, perquè es van apropiar d'un recurs que no era de ningú i, amb el seu esforç i el seu coneixement l'han conreat, tan en el sentit real del terme com el figurat, és a dir, millorar pel treball, la cura i la dedicació. Un cop reconeguda la propietat de la terra, aquests podien fer-ne el què volguessin: seguir cultivant-la, llogar-la, vendre-la o bé regalar-la, sigui per donació o per herència.

El mateix cas podem aplicar-lo a les radiofreqüències. Els pioners que van arriscar els seus diners i els seus esforços obrint una emissora i “apropiant-se” d'un ample de banda determinat que no era de ningú, tenen tot el dret a que se'ls reconegui aquella radiofreqüència com a propietat privada del tot seva i, en conseqüència, poden explotar-la pel seu compte o bé, com en el cas dels pagesos de l'exemple, llogar-la, vendre-la, o àdhuc regalar-la. Totes aquestes coses són considerades pures transaccions comercials, i com a molt només necessitem un notari per aixecar actes de la compra-venda o donació. No necessitem cap organisme estatal que reguli res.

El que ha de quedar clar, però, és que aquella freqüència determinada només pot ser vàlida per una zona determinada, que vindria fixada per la potència de l'emissora.

Queda el dubte de què fer si una emissora envaeix la freqüència d'un altre. Això també és molt senzill d'entendre. Si considerem que la radiofreqüència és propietat d'una emissora determinada, la invasió d'aquesta freqüència pot ser perfectament dirimida als tribunals, com ho seria qualsevol violació de domicili.

Espero que hagi quedat tot prou aclarit i, en qualsevol cas, estic a la vostre disposició per contestar els dubtes, dins del meu modest coneixement.

10 comentaris:

Xevi ha dit...

Si fa no fa és el que m'imaginava. Gràcies per respondre a la meva pregunta.

Amb les televisions digitals i tot el tema tindrem televisió en castellà a punta pala, i segurament el percentatge de català caurà en picat.

Com sempre les freqüències otorgades pel govern són economia planificada i l'economia planificada no és eficient com ho és l'economia de lliure mercat.

espiadimonis ha dit...

Xevi,
No sé exactament com funciona la televisió digital, però de ben segur que l'estat ho regula o regularà. I sí, el català segurament serà bandejat, en una mostra clara de la nostra decadència.
Per acabar dir-te que ja no és el fet de la millor eficàcia del mercat lliure vs. el planificat, que hi és, sinó que és qüestió de l'essència, de no deixar que els estats potinegin els afers privats de la gent ni que mai tinguin cap arma per poder coartar-los la llibertat.

Xevi ha dit...

Ben cert.

La TDT és un invent que es carregarà les televisions locals.

Vigilant l'entorn ha dit...

No només les locals, TV3 té els dies contats amb la TDT, pensa que actualment el nivell ha baixat molt i amb la TDT que hi haurà tants canals la gent passarà de Tv3.
De fet actualment a moltes cases ja l'han tret del comandament amb l'aparició del quatro i la sexta.

Xevi ha dit...

Jo el que us puc dir és que tinc al cap que quan vagi a viure a la meva propia casa (pq a casa els pares no puc fer-ho), només tindré la televisió per a mirar DVD, i tindré tots els canals esborrats. De fet, com que ja hi haurà tot de TDT, el que faré és no comprar-me el descodificador ni res d'això, i si la tele ja ho porta inforporat, no la connectaré a l'antena.

Vigilant l'entorn ha dit...

Jo puc tenir tots els canals i no mirar-ne cap.
De fet fa temps que no miro la tele, amb això de l'internet ja miro les noticies on vull i em baixo els documentals i programes que m'agraden.

espiadimonis ha dit...

Ja feu bé de no mirar la tele d'aquest país. És d'una qualitat ínfima, per no dir res dels telenotícies, que envermelleixen quan diuen alguna veritat. És molt millor assabentar-se de les coses per mitjans estrangers. Algú pot dir que a l'estranger no parlen de la nostra política domèstica, però pel vol gallinaci que pren aquesta, no paga la pena seguir-la, la veritat.

Xevi ha dit...

Des del bloc de Xavier Mir a Vilaweb, on ara fa un any va engegar-se la campanya "Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube:


Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part:

http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

(A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental)

Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Podeu anar seguint l'evolució de la proposta al bloc de Xavier Mir

Montse C. ha dit...

Nois, quins nivells que teniu!!

espiadimonis ha dit...

Montse,
Si et refereixes a tot el tema de TDT i tal, confesso que no en tinc ni idea. Tot això queda pel jovent, ;-)