Des que la república de Rhodesia passà a anomenar-se Zimbabwe i aconseguí la independència “de facto” el 1980, han passat moltes coses en aquell país desgraciat. La primera fou que, en les primeres eleccions lliures que hi hagué de manera immediata a la seva independència, sortí elegit Robert Mugabe, comunista confés que ha portat el país de ser considerat el graner d'Àfrica a ser un país assolat per la gana i una tirania indigent. És cert que el causant d'això no ha estat tan sols el desastrós govern intervencionista, la sequera que castiga la zona i l'epidèmia de la SIDA també han portat el país a tenir una esperança de vida dels 60 anys als 37 en el cas dels homes i a menys de 34 en el cas de les dones. Però el col·lapse econòmic que ha portat a una inflació del 350%, un atur al 80%, una corrupció endèmica, la pèrdua del dret a la propietat privada, una reforma agrícola nefasta i la manca de llibertat és del govern Mugabe. Afegim que la inversió forana no és benvinguda i que el govern subvenciona una gran varietat d'articles. Tot això fa de l'economia zimbabwesa la darrera d'Àfrica i amb poques perspectives de millora.
2 comentaris:
Fas molt bé de mencionar que hi han factors com el SIDA o la sequera que hi influeixen de valent, ara bé, que s'atreveixi algú a dir que el comunisme no és igual o pitjor que qualsevol d'aquests dos, que me'l menjo.
Guillem, ja el trobaries, ja. Segur que a TV3 n'hi deuen haver molts que ho pensen.
Publica un comentari a l'entrada