Als Estats Units, les retencions de les nòmines dels treballadors van començar amb la segona guerra mundial. La mesura havia de ser vigent només el temps que durés la guerra, però, com passa amb tots els governs, i el nord-americà no n'era l'excepció, veié que la mesura els permetia recaptar molts diners de cop, i ja mai més va desaparèixer.
El 1948, una dona anomenada Vivien Kellems, que tenia una petita empresa, es negà a seguir practicant les retencions a les seves treballadores, argüint que si l'estat volia que ella fos el seu agent de recaptació, l'haurien de pagar per fer-ho. La seva pretensió era que el govern la portés a judici, i així el jurat podria dictaminar sobre la constitucionalitat o no del sistema de retencions. El govern, lluny de demandar-la, li embargà els comptes corrents per la quantitat que els devia. La seva resposta fou portar el govern als tribunals per tal de recuperar els diners, i quan el cas veié finalment sentència, al 1951, li fou favorable i el govern li hagué de retornar els diners. De la constitucionalitat o no, però, no se'n parlà. Durant la resta de la seva vida, Vivien Kellems continuà lluitant contra el govern per aquest i altres temes com per exemple l'impost sobre la renda, convertint-la en la mare del moviment de protesta contra els imposts.
4 comentaris:
Impressionant. Desconeixia el personatge. Per cert, quina enveja em fa el sistema judicial d'aquest país, especialment quan es compara amb Espanya.
És cert, els Estats Units tenen moltes coses criticables, fins i tot el sistema judicial, però estan prou millor que nosaltres. En quan a respecte a la persona i en rapidesa d'actuació.
Un monument per a ella!!
(aquí l'haurien fotut directament a la presó)
Sí, Odalric. I l'haguessin fet servir d'escarment i per fer agafar por a la població.
Publica un comentari a l'entrada