Darrerament hem pogut veure com la policia ha intervingut uns centres mèdics privats on es dedicaven a realitzar avortaments. Que algú s’aprofiti d’una llei restrictiva per enriquir-se passa, per un cantó, per la manca d’escrúpols d’aquest, i per l’altre, per una llei absurda. Si l’avortament fos lliure, és a dir, sense supòsits, ni amb el ridícul límit de tres mesos, la dona exerciria el dret que hauria de tenir sobre el seu cos i sobre els seus actes perquè, ¿qui millor que ella sap el què li convé? Per què algú, que és assegut en una poltrona ministerial o bé en un escó parlamentari, decideix que té una moral superior i la imposa damunt de la d’un altre persona?
Les raons per les quals una dona pot voler avortar són moltes, però només a ella li incumbeixen i cap de nosaltres no té dret a sermonejar-la dient-li que la nostra moral, superior a la seva perquè algú així ho ha decidit, no permet que actuï lliurament. És preferible deixar que avorti i, més endavant, quan se senti més segura i amb ganes de ser mare, tindrà la criatura, aquest cop sí, desitjada i estimada.
Queda el paper reservat als metges. Tampoc crec que es pugui obligar a un metge, per molt jurament hipocràtic que hagi fet, a realitzar avortaments si no els vol fer. És comprensible que una persona tingui escrúpols a l’hora de realitzar aquesta feina. De fet, les paraules que han sortit en el cas de les clíniques intervingudes (es parlava de trituradores) fan escruixir a qualsevol persona quan pensem per què les feien servir. En aquest cas, s’hauria de respectar la voluntarietat de l’acte, exactament igual a com s’hauria de respectar la voluntarietat de les dones en tenir o no la criatura.
18 comentaris:
Com ja hem comentat en alguna ocasió, la llibertat és fonamental en les persones. El que cal és donar-les la suficient formació per tenir criteri i valors. D'altra banda, diuen que avortar no és mai del grat de ningú i suposo que si s'està de més setmanes, ho ha de ser menys encara. No justifico de cap manera el que feien en aquestes clíniques, com molt bé dius, les paraules dels fets són escruixidores, però amb un altre tipus de lleis, o sense tantes mentides, potser s'haguessin pogut evitar.
carme
Totalment d'acord, Carme, especialment en allò que dius de donar a la gent formació i valors per tal de no arribar a situacions com aquestes.
No puc estar del tot d'acord amb tu.
En principi no estic en contra de l'avortament, però encara menys diré que hi estic a favor. El que sí diré és que estic a favor que en parlem i que entre tots decidim com quan i per quins motius, i qua l'acord sigui tant laxe o restrictiu com resulti de l'ús de la democràcia.
Aquesta feina ja està feta i les lleis són les que són fins que ens posem d'acord en unes altres. Avui per avui, em sembla que tres mesos són suficients -i gens ridículs- per que una dona decideixi sobre el 'seu' cos, com us agrada dir (encara que no sigui del tot exacte). No?
Dit això em regira bastant l'estómac sentir que es feien avortaments de nens de més de 30 setmanes. Ja em permetràs que digui nens i no fetus, quan el meu fill va veure la llum a les 28 setmanes jo el vaig considerar persona i ni s'em va passar pel cap anomenar-lo fetus.
Com us imagineu que fa un avortament de 20, 25 o 30 setmanes? t'ho diré es provoca un part o es practica una cesàrea i s'asfixia al nadó.
Amiga, AVORTAMENT SÍ, però sisplau primer definim avortament i diferenciem-ho de l'assassinat.
Ah, i una altra, tinc ben a proc alguna que més endavant quan s'ha sentit més segura ha descobert que l'avortament la va deixar estèril.
Joliu,
Sobre la llibertat no hi ha res a parlar. Quan una comissió parlamentària s'asseu per tal de discutir una futura proposta de llei, hauria de deixar les consideracions morals a banda i centrar-se en el fet que la llei beneficiï a la major quantitat possible de persones. L'avortament lliure no seria obligatori, ho podria fer la dona que ho desitgés, i la que per consideracions de la seva moral o per qualsevol altre raó no ho vulgués fer, no seria obligada. En paraules de Murray N. Rothbard, autor del Libertarian Manifesto :"No hi ha dret més personal, ni llibertat més preuada, que qualsevol dona decideixi tenir o no tenir un nen."
Normalment, quan es parla del tema del avortament, la discussió se sol centrar sobre quan comença la vida humana. Suposo que tothom pot tenir una opinió, pel que fa a mi, un humà és tal en el moment que pot viure espontàniament fora del ventre de la seva mare. Si aconsegueix viure, se'l pot considerar persona humana a tots els efectes i és aleshores quan se li pot aplicar l'axioma liberal de la no-agressió. Dins del cos de la seva mare només pot ser considerat com una entitat estranya, i la mare té tot el dret a rebutjar-lo si així ho desitja.
Comprenc els teus escrúpols a l'hora de pensar en aquests afers però, tal com dic en el post, cap persona té el dret d'imposar la seva moral per sobre de la dels altres, no trobes?
En definitiva, el que vull que comprenguis és que una llei d'avortament no t'obliga a res, mentre que obre la porta a d'altres dones a realitzar un acte que ni tu ni jo, amic meu, tenim dret a censurar.
Queda el fet de l'esterilitat d'una dona a conseqüència d'un avortament. Si de debò hi ha el risc que una dona, al sotmetre's a un avortament quedi estèril, el metge l'ha advertir, i ella (i ningú més que ella, sempre i quan es trobi en el lliure exercici de les seves potències i sentits), com a persona adulta que és, ha de jutjar si assumeix o no el risc. La resta, és del tot irrellevant.
Aquells que encara penseu que una vida comença quan el nen surt del ventre ignoreu totes les dades científiques i els casos pràctics que demostren que la vida ha començat ja molt abans. Un dels drets fonamentals és el de la vida i violar-lo tot convertint-se en defensor de la llibertat és absurd. I el nen no té la llibertat per viure?
Ningú està imposant la moral per sobre de ningú, excepte la mare que decideix que el nen mai viurà.
"Quan una comissió parlamentària s'asseu per tal de discutir una futura proposta de llei, hauria de deixar les consideracions morals a banda i centrar-se en el fet que la llei beneficiï a la major quantitat possible de persones"... Això podria donar peu a tota mena de barbaritats, no es pot legislar només pensant en el que beneficï la majoria. No és curiós que tots aquells que defensen l'avortament ja han nascut? Tindrien la mateixa opinió si ells fóssin el fetus al qual se li nega la vida?
"Life, Liberty and the Pursuit of Happiness" - doncs això mateix, deixa viure.
On sí que hi veig un tema de llibertat és en la obligació de ser mare un cop el nen ha nascut. En aquest cas, es posa en adopció. Està ple de parelles que no poden tenir un fill esperant el miracle.
És en aquestes qüestions, on alguns libertarians (no tots, també s'ha de dir) feu por.
Evidentment que comprenc que una llei d'avortament no t'obliga a avortar, no em prenguis per ruc!
Estem d'acord en la necessitat de permetre l'avortament. El que cal és marcar el límit, la frontera entre l'avortament i l'assassinat. Aquesta frontera no sé si està als tres mesos, però definitivament està molt abans del 8è mes.
Albrock,
Gràcies pel teu comentari.
Doncs sí, és el què té la llibertat, que fa por a qui no en sap gaudir. Altrament, això no és excusa per retallar-la.
Em fas dir que el fetus no és un ésser viu, cosa que no he dit en cap moment, només he dit que no pot ser considerat un humà. La discussió sobre quan un fetus pot ser considerat humà no tindria mai final perquè, no et facis il·lusions, els científics no han demostrat res en aquest punt. ( De fet, la teoria liberal sí que té un argument definitiu per no considerar el fetus com un humà, però te l'estalvio perquè t'escandalitzaries.) En tot cas, un fetus podria ser considerat un ésser humà en potència, i tot i així, també en aquest cas, la discussió filosòfica sobre si ha de ser considerat humà tampoc no tindria fi. Així doncs, mentre no es pugui demostrar quan un fetus és un ésser humà, hauríem de donar a les mares la llibertat d'avortar quan els hi abelleixi si així ho volen.
La teoria segons la qual avortar és assassinar una vida, forma part de la moral catòlica, que respecto molt però la gent que no la vol seguir no té perquè fer-ne cas. Haig d'insistir que ningú pot imposar la seva moral damunt la dels altres. Si els catòlics no voleu avortar, ningú no us obligarà a fer-ho, però si us plau, no us atreviu a ficar-vos dins la vida de la gent que considera que sí que li convé avortar, les seves raons tindran, encara que no ens agradin.
Un altre cosa que m'ha cridat l'atenció del teu amable comentari és la negació a reconèixer que els polítics han de governar pensant en el benefici de la majoria. Cercar el benefici de la major part de les persones, a banda de ser profundament liberal, crec honestament que és de sentit comú. ¿És que ara els polítics s'han de dedicar a governar per a les minories? L'únic que han de tenir en compte és respectar sempre la integritat de les persones i la de les seves propietats, i no crec que això hagi de portar a cap barbaritat.
En quan a la observació de posar el nen en adopció, trobo que és com fer-se trampes jugant al solitari. ¿No t'has parat a pensar que potser el problema està en el motiu o en el fet de quedar-se en estat o en els mesos de gestació i no en el fet de tenir la criatura?
Acabaré per dir-te que tu mateix, en el teu comentari, m'has donat un bon argument per sostenir les meves tesis quan dius això de "Life, Liberty and the Pursuit of Happiness". ¿I si l'assoliment de la felicitat passa per no tenir la criatura que ve?
joliu,
En cap moment t'he pres per ruc, i et demano disculpes si el meu comentari t'ha portat a interpretar-ho així. Amb el comentari que fet a Albrock crec que ha quedat contestat el teu amable comentari.
Suposo que tens raó quan dius que la discusió sobre quan comença la vida humana no té final. Però per mi la cosa està clara, i no des d'un punt de vista de la moral catòlica (jo "catòlic" no sóc), sinó pels casos reals en què hi ha nens molt prematurs que han sobreviscut. Pel que fa el tema de la majoria, estic d'acord en què és sentit comú govenar a favor del benefici d'aquesta, però com tu mateix dius s'ha de respectar i protegir la integritat de les persones. Per mi aixpo passa per no permetre l'assassinat voluntari. Amb això de la felicitat, hi ha moltes vegades que envaïn la llibertat i els drets d'un altre es podria maximitzar la teva felicitat, però no es fa. Peruqè, encara que no es vulgui, hi ha unes certes normes morals respecte les quals actuem. Thank God.
Albrock,
Comprenc i respecto el teu punt de vista. Et confesso que si jo fos una dona i em veiés en la disjuntiva d'haver d'avortat o no, no ho tindria pas fàcil. Però el què sí que m'agradaria és que hi hagués una llei que em permetés fer-ho si així ho desitjo.
Veig que el punt on més dissentim és en el moment en què un fetus pot ser considerat un ésser humà. També endevino que ni tu ni jo ens podrem convèncer, (tampoc es tractava d'això). Però sí sé que hem mantingut una discussió que, pel que fa a mi, m'ha estat molt útil. Gràcies per participar en els comentaris.
Llibertat. Gran paraula.
És lliure un metge que necessita diners per pagar una clínica d'avortaments que li paga la segona residència a la Cerdanya y el pis de l'amant?
Pot realment decidir en llibertat si vol o no vol provocar l'abortament en aquella dona que suposadament sí ha decidit en llibertat?
Perquè aquesta és una altra. Té llibertat ella?
Crec que hi ha unes lleis, i el liberalisme pot ajudar-nos a canviar-les o a debatre-les, però mentre hi són, a qui se les salta,li hem d'aplicar el codi penal. Si no tot se'n va en orris.
Torrijos,
Òbviament, les lleis hi són per complir-les. Si no ens agraden, hem d'intentar canviar-les amb la força dels arguments.
Un altre tema ben diferent és la llibertat de la que ens parles. Naturalment que el metge és lliure de practicar avortaments. Si una persona, en aquest cas un metge, té una forta ambició de possessions materials i el seu negoci no li dóna prou per procurar-les-hi, haurà de canviar l'orientació del negoci, o plegar i dedicar-se a quelcom més lucratiu, però en cap cas la llibertat de decisió que necessàriament té l'ha de fer optar per cometre il·legalitats.
En quan a les dones que avorten o avortarien amb una lleis sense restriccions, és obvi que té o tindria la llibertat per fer-ho, no? La llibertat no significa estar exempts de condicionants ni de problemes, sinó sospesar-los i prendre decisions el més convenients possibles per a tu en un moment donat.
Si et fa il·lusió admetré que un fetus no és humà, però no admetré que el que hi ha a la panxa d'una dona després de vuit mesos d'embaràs sigui un fetus. Un dia en vaig veure sortir un de set mesos i et juro que era ben humà. Encara el tinc i ja fa cinc anys d'això.
Crec que en tres mesos una dona ha tingut temps de sobres per saber que estava embarassada i decidir 'sobre el seu propi cos
Et buscaré un article o s'explica com s'efectua un abortament de més de cinc mesos. Eviten extreure el nadó en vida per que quedaria lleig matar-lo fora i la mecànica consisteix en trossejar l'infant i extreure'l per peces. En altres paisos com a Holanda on està permès aquest abortament la legislació obliga a sumministrar un fàrmac que provoca la mort abans de la desmembració. Aquí no és necessari, total tampoc ho faria més legal.
joliu,
De nou confons la teva moral i els teus escrúpols amb els de la majoria. Aquestes dues poden ser perfectament vàlides per a tu, i totalment respectables, però les altres persones no han de compartir-les necessàriament. Una llei permetent l'avortament és amoral, en el sentit que no distingeix el bé del mal, deixant-ho a criteri de la ciutadania. No creus que és bona cosa que els adults decideixin per a sí mateixos?
En quan a això del esquarterament del fetus, precisament aquí les clíniques il·legals fan els què els dóna la gana perquè no hi ha cap llei que ho autoritzi. Si hi hagués una legislació permissiva, necessàriament s'hauria de legislar aquest aspecte.
Ho haurem de deixar córrer per que no ens posarem mai d'acord.
He borrat el que havia escrit, per que només donem voltes sobre el mateix.
Vinga, canviem de tema que vénen eleccions, i per desgràcia caldrà posar-se les piles per que vénen en plural.
Joliu,
Tampoc es tracta de posar-nos d'acord. És, senzillament, expressar els punts de vista respectius. En el nostre cas, tal com dius, són ben oposats, però els hem expressat amb total llibertat i de manera civilitzada, que és el que compte.
Home, tampoc tant oposats. Oposat ho seria el Papa de Roma. És només un problema de on es posa el límit, que serà necessàriament arbitrari.
salut i peles
Aquest tema és molt delicat.
Tot i que cada persona és un món i una història diferent no estic massa d'acord amb l'absoluta llibertat d'elecció de la mare. Una persona ha de ser conscient i responsable del que fa i assumir també les conseqüències. A més, avortar comporta un perill també per la mare.
Se'm va posar la pell de gallina quan vaig veure un video d'un avortament: desmiculen i destrossen per complert el fetus que la mare porta dins. No estic d'acord en què hagi de ser lliure per tothom.
La gent ha de prendre també molta consciència en molts dels casos.
Publica un comentari a l'entrada