dissabte, 23 de febrer del 2008

A JOSEP PALAU I FABRE, IN MEMORIAM

...

La taula estava decorada amb flors. Sílvia n'agafà una -una petita rosa-, del tot tancada, i amb les mans l'anà obrint pètal per pètal, doblegant-los cap per avall, com ho fan les floristes per donar al ram un aspecte més vistós. Ho va fer amb molta coqueteria i discreció. Mentre ho realitzava no em va mirar mai els ulls. Els seus dits s'aturaren, de sobte, i la seva mirada fixà ostensiblement les meves mans. Immediatament les vaig sentir ocioses. Fins que m'obligà a arrabassar-li la petita rosa i vaig acabar l'operació d'obrir-la. Hi hagué una lleu, imperceptible resistència a cedir-me-la, perquè el símbol era massa clar. Però aleshores sí, un cop la flor en el meu poder, em va mirar obertament els ulls i el seu somriure esdevingué inefable.

Quan vaig posseir Sílvia, aquella mateixa nit, em semblava que penetrava per un arc lluminós que hagués estat dreçat i agençat per rebre'm i on totes les músiques i totes les flors haguessin esclatat al meu pas. L'endemà, gairebé ni jo mateix no reconeixia aquella noia... en la dona que tenia al costat.


Fragment del conte de Josep Palau i Fabre titulat “De com Sílvia esdevingué dona



Descansi en pau.

10 comentaris:

Rita ha dit...

Preciós, espieta!

Un bon homenatge i d'una gran sensibilitat, seva a l'escriure-ho i teva per seleccionar-lo. :)

Rita ha dit...

Ah, i el Beatles... molt bé també! ;)

espiadimonis ha dit...

Gràcies rita.

Vaig descobrir en Palau i Fabre ja fa uns anys, i vaig quedar meravellat pels seus contes. Crec que ha estat injustament oblidat per la cultura dirigida d'aquest país.

I la música... He "manllevat" la idea de posar música del blog de'n Moré. Remenant per la web on procedeix la música, vaig trobar la versió "unplugged" de la peça en qüestió. Em va agradar i aquí està. :-)

Joana ha dit...

Tens raó quan dius " oblidat". Com tants d'altres poetes catalans.
Delicat i sutilment eròtic, aquest fragment...
( No sembla el teu bloc, i disculpa la sinceritat).
M'hauràs de fer cinc cèntims de com posar música al post!
Bona setmana Espia!

espiadimonis ha dit...

Joana,
I tant que et disculpo. Ja sé que normalment m'assemblo més a un paquiderm dins una botiga de l'Svarowski, però mira, darrerament em surt la part sensible. :-D

Pel què fa a la música, has d'anar a http://www.deezer.com crear una llista de cançons i donar-li a un lloc que posa "BLOG". Així et sortirà un codi html que hauràs d'insertar al teu blog. Si necessites més aclariments, no dubtis a dir-m'ho i t'ho explicaré amb més detall.

Joana ha dit...

Només he dit que no semblava el teu bloc, no que t'assemblis a un paquiderm i menys d'Svarowski ;)
Provaré la música.Gràcies!

Rita ha dit...

Apa, apa, paquiderm hahahahahahaha

Ja saps que ens agrada que en sigueu de sensibles els homes, també... No te n'estiguis tant espieta. Tot és compatible! :)

espiadimonis ha dit...

Joana,

Sí, sí, això de paquiderm ho he dit jo. :-) Entenc, però, el que vols dir. Normalment toco temes pragmàtics, i darrerament l'enfocament és més espiritual. Imagino que la meva part més creativa malda per sortir a la superfície, talment les plantes cerquen una esquerda per arrelar i florir.


Rita,

Crec que a voltes ja ho hem parlat. Els homes ens han ensenyat a no plorar i a amagar les "febleses". Malgrat un s'adoni que això són rucades i que no deixar sortir les emocions acaba essent perjudicial per un mateix, l'educació rebuda pesa i condiciona molt. Malgrat tot, crec que encara estic prou apanyadet. :-D

Rita ha dit...

Molt ben apanyadet hehehehehe Ets un encant de persona! També t'ho he dit moltes vegades :)

espiadimonis ha dit...

Moltes gràcies, rita. Jo també t'ho dic sempre: em faràs engreixar. :-D