De fet, la meva versió preferida és la de l'Elvis, però els vídeos que circulen de la seva versió són d'allò més antiestètics. Al seu lloc he col·locat aquesta de'n Willie Nelson, que, francament, tampoc no està gens malament.
És cert, Montse. Són cançons com ja no se'n fan, ni ningú és tan genial com l'Elvis per cantar-les. Veig que la feina t'ha deixat fer un respir, gràcies per passar per aquí a fer una visita.
8 comentaris:
Aquesta cançó és molt maca!
Suposo que té alguna implicació personal i que per això l'has penjat. En qualsevol cas, molt bonica.
Molt bonica! I suposo que els sentiments que tens també. :)
Va molt bé per a relaxar-se i deixar la ment en blanc!
Gràcies a tots pels comentaris.
De fet, la meva versió preferida és la de l'Elvis, però els vídeos que circulen de la seva versió són d'allò més antiestètics. Al seu lloc he col·locat aquesta de'n Willie Nelson, que, francament, tampoc no està gens malament.
Una excel·lent cançó, i com tu, també crec que la de l'Elvis és la millor...
Gràcies Odalric, i ben tornat a la blogosfera.
Sens dubte, una cançó sensacional!! La veritat, ja no se'n fan de cançons d'aquest tipus i sempre és agradable de sentir-les.
Una abraçada.
És cert, Montse. Són cançons com ja no se'n fan, ni ningú és tan genial com l'Elvis per cantar-les.
Veig que la feina t'ha deixat fer un respir, gràcies per passar per aquí a fer una visita.
Publica un comentari a l'entrada