Malgrat que es considera Theodor Herzl el fundador del sionisme modern, d'altres abans ja havien formulat les primeres teories sionistes, com ara el rabí ortodox Zvi Hirsch Kalischer. Tot i així, Herzl fou un dels primers que passà de la teoria a la pràctica i perseguí, amb totes les seves forces, l'establiment d'una pàtria jueva.
Herzl havia nascut i crescut a Budapest el 1860, però la seva família es traslladà a Viena el 1878. Viena era en aquell temps una ciutat cosmopolita, on s'hi podia veure i sentir hongaresos, txecs, bohemis, eslovacs, turcs, croates i jueus. Estudià Dret i el seu pare, un home de negocis d'èxit, li donà els diners per tal que pogués recórrer Europa. Herzl tenia tots els números per esdevenir un assimilat, així doncs, què va fer que esdevingués un sionista i que treballés en favor de la idea del retorn?
La resposta està en l'antisemitisme. Aquesta paraula es va utilitzar per primera vegada el 1879, i no definia els jueus com una cultura, una religió o una nació, sinó com una raça. I no només això, sinó que els partidaris de l'antisemitisme consideraven els jueus una raça inferior. I com passa amb tot racisme, pensaven que com més interactuessin els jueus amb la “raça superior” europea, més desmillorades es veurien la característiques racials i culturals europees.
La contradicció en la que concloïa el segle dinovè era evident. Per un cantó semblava que els països més avançats i educats d'Europa realitzaven seriosos intents per emancipar els jueus i dotar-los dels mateixos drets que la resta d'habitants, però per un altre banda, l'odi que se sentia cap als jueus no només no havia desaparegut, sinó que s'havia transformat en noves i més perilloses formes.
El mateix Herzl, pel fet de ser jueu, va viure aquesta contradicció, al sentir-se de ple un ciutadà europeu, però trobant-se les portes tancades per poder exercir l'advocacia pel sol fet de ser jueu. Altres joves veieren, també, truncades les seves carreres i aspiracions professionals al estar vedats per exercir càrrecs elevats i/o governamentals. Sense anar més lluny, tenim el cas de Gustav Mahler que, fugint de la pressió antisemita, es convertí al catolicisme per poder obtenir el càrrec de director de l'Opera i la Filharmònica de Viena. D'altres joves es van suïcidar, víctimes de les contradiccions. Però un dels moments més colpidors per a ell fou el cas Dreyfus, el qual presencià com a corresponsal del diari “Neue Freie Press”. Herzl veié clarament que el “problema jueu” no era pas d'indole individual, sinó nacional.
Herzl arribà a la conclusió que l'antisemitisme era un factor estable i immutable en la societat humana, i que l'assimilació no podia pas solventar aquest problema. I arribà a aquesta conclusió després de veure i viure casos d'antisemitisme.
Argumentà que els jueus es guanyarien el respecte del món només si deixaven de ser una anomalia nacional. Exposà que els jueus són un poble, i la seva greu situació podria ser transformada en una força positiva establint un estat jueu amb el consentiment de les grans potències. Veié la qüestió jueva com un afer de política internacional que s'havia de resoldre en el camp de la política internacional.
Un any després de l'afer Dreyfus, Herzl enllestí l'obra Der Judenstaad (L'estat jueu), i en l'any que seguí a la seva publicació, organitzà el Primer Congrés Sionista. En els 7 anys que seguiren, fins el moment de la seva mort el 1904, Herzl desplegà una intensa activitat que el portà a entrevistar-se amb caps d'estat i prohoms de la política i del món jueu. En els 6 congressos que convocà, sembrà la llavor que fructificaria unes dècades més tard al proclamar-se, el 1948, l'estat d'Israel.
No puc resistir-me a acabar aquesta modesta recopilació sense citar les reaccions al Primer Congrés Sionista de dues persones a priori intel·ligents:
“Estic del tot d'acord que els jueus viatgin a Eretz Israel. Quant abans se'n vagin d'aquí, millor. Jo no penso molestar-los” Anotació feta pel Kaiser Guillem II als marges de l'informe que va rebre sobre el Congrés.
“No sóc el Soldà Turc i no m'hi oposo. Però si em diguessin que estan per col·locar semblant concentració de gent de les ments més astutes del món en un país lliure, diria que seria intel·ligent el prohibir-ho. No és bo deixar que aquest poble descobreixi la seva força. Si els cavalls sabessin de la seva força, ja no els podríem tornar a muntar més.” Mark Twain
Fonts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada