ELS BRITANICS

Ara fa 60 anys que Hitler va ser derrotat i, juntament amb ell, el nazisme es va diluir. Uns anys abans, mentre el món esperava que els Estats Units entressin a la guerra i gràcies al seu enorme potencial escombressin el totalitarisme feixista, només el Regne Unit aguantava en aquelles hores fosques i amargues de la història humana. Els britànics haguessin pogut signar un armistici amb Hitler, doncs ell mateix els hi va oferir manta vegades, però ells sabien que signant un tractat amb Hitler tard o d’hora la seva contribució política a la humanitat s’esfondraria, tot allò pel qual tanta gent havia lluitat esdevindria fum i l’uniformisme estatista s’imposaria. Van preferir vendre’s l’imperi, continuar essent lliures i mantenir l’hegemonia de les seves idees dins el món.

Tot això ve a tomb perquè en aquestes eleccions al parlament britànic, els periodistes nostrats, ignorant del tot la història passada i recent dels britànics, s’entesten a dir-nos que Blair guanyarà les eleccions “malgrat” la guerra del Iraq, centrant la “informació” que ens donen en un tema que pel què es veu, no inquieta massa als britànics. Una vegada més, confonen la realitat amb els seus desitjos. Aquests periodistes ignoren que a la Gran Bretanya, la premsa seriosa no fa demagògia, com ara aquí. Ensems, els britànics tenen una mica més de criteri que nosaltres, i no es deixen arrossegar pels comentaris fora de lloc que algun periodista estigui temptat de fer. Tan difícil és d’entendre que hi van anar per, senzillament, enderrocar Saddam Hussein i de passada alliberar un poble?