ITÀLIA

Les recents eleccions a Italia han deixat un pais dividit i un futur incert. Si Berlusconi no mereixia ser reelegit, la coalició multipartida encapçalada per Prodi és un poti-poti de partits units amb tanta fragilitat que dubto que resisteixi el pas del temps. Per acabar-ho d'adobar, avui el parlament italià ha triat la pitjor persona per presidir-lo, concretament ha elegit al inefable Fausto Bertinotti com a nou president de la cambra de diputats italiana. Aquest individu, comunista a l'antiga i sense reciclar, serà un llast per la coalició d'esquerra, pel parlament i pel país sencer. És del que demanen més intervenció estatal i menys globalització. Que tornem a les cavernes, vaja...

UN FUTUR INCERT

He pogut llegir a "Nihil Obstat" aquest article penjat pel seu administrador. És un article que és del tot útil en tots els seus paràgrafs, però particularment n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció pel fet que se m’ha creuat amb un altre article que estava llegit sobre la Tercera Revolució Industrial, publicat a la web de "Ludwig von Mises Institute".

El paràgraf en qüestió és el següent:

“Los que ya están convencidos y no quieren que los hechos les confundan son un peligro para la sociedad en su conjunto. Como los votos de estas personas cuentan lo mismo que los votos de las personas que saben de qué hablan, los políticos tienen todos los incentivos del mundo para aprobar leyes y crear políticas que adulen a nociones ignorantes, si esas nociones están extendidas”.

Pel seu cantó, l’article sobre la revolució industrial, ens parla dels necessaris retocs que haurem de fer els països occidentals en els propers anys. Tots sabem l’onada de nacionalisme econòmic que està sofrint el nostre continent i la poca disposició que tenim a l’hora de compartir el nostre benestar amb la resta del món. (Deixo de banda la pamplinada del 0,7%, que és una manera refinada de colonialisme.)

El món canvia constantment i molts països, bàsicament europeus, ens hem quedat asseguts i mirant enrere amb nostàlgia mentre altres que crèiem tercermundistes s’han adonat d'on ve i cap on va la modernitat molt millor que no pas nosaltres. Com més triguem a adonar-nos-en, més caldo de cultiu serem per els polítics populistes, els quals practicaran la demagògia per tal de recollir els vots de la massa encarcarada i ignorant que tenim a europa.

LES ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA

Com tots sabeu, Saddam Hussein està sent jutjat per haver assassinat 148 xiïtes. Avui s'ha sabut que l’expresident iraquià serà acusat, a més, del genocidi de 50.000 kurds. Sembla ser que Saddam hauria gasejat aquesta gent amb armes químiques -concretament gas mostassa- el 1988. Tots els mitjans de comunicació nostrats n'han informat, mal que sigui discretament. El què no han dit, però, és que aquestes armes químiques són considerades armes de destrucció massiva, contradient així l'estúpida versió de propaganda amb la qual ens obsequien contínuament. Que Saddam Hussein hagués ordenat cometre aquesta matança amb aquest tipus d'arma no és pas notícia, qui ho volia saber ho sabia. El fet imperdonable és la irresponsable manipulació de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació nostrats amb versions interessades i comentaris ridículs com ara: "No hi havien armes de destrucció massiva al Irak".