He pogut llegir a "Nihil Obstat" aquest article penjat pel seu administrador. És un article que és del tot útil en tots els seus paràgrafs, però particularment n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció pel fet que se m’ha creuat amb un altre article que estava llegit sobre la Tercera Revolució Industrial, publicat a la web de "Ludwig von Mises Institute".
El paràgraf en qüestió és el següent:
Pel seu cantó, l’article sobre la revolució industrial, ens parla dels necessaris retocs que haurem de fer els països occidentals en els propers anys. Tots sabem l’onada de nacionalisme econòmic que està sofrint el nostre continent i la poca disposició que tenim a l’hora de compartir el nostre benestar amb la resta del món. (Deixo de banda la pamplinada del 0,7%, que és una manera refinada de colonialisme.)
El món canvia constantment i molts països, bàsicament europeus, ens hem quedat asseguts i mirant enrere amb nostàlgia mentre altres que crèiem tercermundistes s’han adonat d'on ve i cap on va la modernitat molt millor que no pas nosaltres. Com més triguem a adonar-nos-en, més caldo de cultiu serem per els polítics populistes, els quals practicaran la demagògia per tal de recollir els vots de la massa encarcarada i ignorant que tenim a europa.
2 comentaris:
Malauradament els "hechos" acostumen a estar presentats de manera que convencin la gent de mentides tan grans com les de les creences. Despres de tot les creences son nomes resultat de la propaganda anterior. El fet es que ningu es gasta un ral nomes per informar, si que el gasten, i molt mes de un ral, per convencer la gent de que el que conve als que paguen l'anunci es tambe el millor per la gent.
Que la democracia es un sistema feble davant de la propaganda i el diner es quelcom del que no hi ha cap dubte, i si algu en te de dubtes nomes li cal mirar el que passa davant dels nostres ulls. Per exemple veurem a la IU de Llamazares donant suport a la nova llei de propietat intel.lectual, que no pot ser mes incompatible amb els presupostos ideologics (dolents o bons, que en aixo no hi entro) d'un partit com IU. Si no es per "pasta" perque es? No esmento Marbella, on el consistori va ser votat de manera impecablement democratica, a mes de defensat per moltes publicacions defensores del lliure (liberal) us del sol per edificar, per no fer riure.
No es nomes a Europa on hi ha nacionalisme economic. Nomes ens cal mirar als USA, mirall dels liberals, on els organs politics han impedit la venda de alguns ports comercials americans a una empresa de Dubai, amb la excusa, aixo si, de la seguretat. Com be saben els exportadors, a la cuna del liberalisme no hi ha arantzels, pero si que hi ha reglaments tecnics i sanitaris (o exşgencies de seguretat), que fan el mateix efecte pero permeten predicar sense "dar trigo".
A la Historia del Mon, aixi en majuscules, mai no s'ha donat el cas d'un pais que hagi voluntariament compartit res amb ningu. Aquest es un mon darwinia, i pretendre que un pais actua per mobils altruistes es ser tonto o creure's que l'interlocutor ho es. "Els estats no tenen amics, nomes interessos" (Churchill, que si no recordo malament es ben vist pels intel.lectuals).
Aqui ningu s'ha quedat assegut mirant res. L'unic que ha passat es que ara les empreses americanes o europees (tambe) van a Xina o a India, on abans no hi podien posar els peus per raons politiques (la URSS) i els posen a treballar per dos duros. El que un indi treballi a baix preu no es que s'hagi llegit les obres de hayek, nomes es que te mes gana que un europeu o america.
M'agrada molt aquest paragraf del Sr. Fabregas "como los los votos de estas personas (els "cogloni" segons Berlusconi) cuentan lo mismo que los votos de las personas que saben de qué hablan, los políticos tienen todos los incentivos del mundo para aprobar leyes y crear políticas que adulen a nociones ignorantes, si esas nociones están extendidas”. M'agrada perque veig que ja es comença aparlar de vots de diferent valor, quelcom que no cuadra gaire amb la utopia igualitarista liberal.
En general aquest blog seria mes interessant si no fos tan inocentment liberal, si no es limites a predicar una versio simplista del mon i a creure que els qui no la comparteixen son "cogloni" (per cert, es liberal en Berlusconi?)
Tens tota la raó quan dius que sóc innocent i simple, però l’apèndix que tinc sobre les espatlles no dóna per a més. M’hagués agradat respondre al teu comentari però, segurament degut a la meva simplesa, no sé pas com agafar-lo: el trobo dispers i tendenciós. Poses en boca d’altri coses que no han dit i per acabar-ho d’adobar et fas una pregunta indigne d’una persona intel•ligent com ara tu. Demanar si Berlusconi és liberal és com preguntar si Hitler o Stalin eren àngels de la caritat.
Publica un comentari a l'entrada