EL PERIODISME

He estat un dies fora, i no he estat molt al cas de l’actualitat. És quan he tornat que m’he tornat a posar al corrent de tot i la cosa que més m’ha sorprès ha estat la informació esbiaixada que s’ha donat al conflicte Hezbolah – Israel. Passant per alt el tema de les bombes a edificis civils, edificis que allotjaven armes dels terroristes islàmics i/o els mateixos terroristes, i d’altres informacions que semblen exagerades – segons els periodistes, Beirut hauria d’estar totalment destruïda, mentre que segons d’altres fonts, ha estat tocada en llocs molt concrets -, hi ha els fets de l’ambulància bombardejada, que s’ha demostrat fals, o el poc recolzament civil a Hezbolah, quan segons els periodistes aquest grup tindria ampli reconeixement social, o les fotos que l’agència Reuters s’ha vist obligada a ficar-se al cul. No crec que el problema ragui en que tots els periodistes siguin manipuladors contraris a occident i a la llibertat en què s’intenta viure dins el primer món, sinó en la carrera per ser el primer a oferir informació pornogràfica –en el sentit d’excitar els sentits – sense importar la procedència ni la veracitat.
Si els mitjans de comunicació volen seguir per aquest camí, hauríem de ser els consumidors d’aquests mitjans els qui els boicotegéssim i reduir-los al silenci per inacció. Ja sé que molta gent em dirà que tothom té dret a comprar les notícies que vulgui, faltaria més, però jo em refereixo a la realitat, que només n’hi ha una. Però si volen seguir belant, que ho facin.