QUAN EL NACIONALISME ÉS MAL EXERCIT

Avui dia el govern de Catalunya ja no es proclama nacionalista, perquè tenen un altre doctrina per tal de tenir el poble controlat, però hi hagué un temps, no pas massa llunyà, que en aquest país hi teníem un partit que es deia nacionalista i feia servir el dogma de país per mantenir la gent expectant de la seva acció de govern.

Crec que fou Sir Isaiah Berlin que digué que el nacionalisme era una reacció a les ferides rebudes. Això pot ser cert en molts casos, i en particular, pel que fa a Catalunya; tots hem llegit els llibres d'història. El problema arriba quan un grup de polítics sense ànima ni escrúpols, utilitzen la legítima defensa popular dels seus interessos per adoctrinar la població i perpetuar-se en el poder. Una de les maneres que tenen els Estats per legitimar-se davant del poble és que els seus súbdits identifiquin el govern amb el territori que governa. Com que la majoria de la gent té una tendència natural a estimar la seva pàtria, els governs s'han ocupat que la identificació de la terra i la seva població amb l'Estat sigui un mitjà per fer que aquest patriotisme treballi en profit de l'Estat.

Això ho saben fer molt bé els partits que es fan passar per nacionalistes. Apareixen com a garants de la pàtria, i en realitat són un grapat de gent sense moral que estan disposats a vendre la seva pàtria a canvi d'un plat de llenties. Els nostres polítics van voler controlar la societat civil per poder-la dominar i modelar el què en sortia per benefici propi. El resultat ha estat catastròfic. Al tenir el món intel·lectual i/o cultural lligat, la societat civil ha estat incapaç d'articular un discurs nou i s'ha vist superada pels esdeveniments. Tota institució que hagués pogut, en cas de ser independent, donar consistència al país, la seva cultura i el seu destí, ha estat capada al ser dirigida per un panxacontent escollit a dit per l'administració, la feina del qual era mantenir aquella institució mesella i a les ordres del govern de torn. Aquestes institucions, controlades en darrer terme pel govern, han estat utilitzades única i exclusivament per benefici del polític que cerca de perpetuar-se al poder al preu que sigui, fins i tot al preu del futur polític del seu país.

Els que els hi han vingut al darrera han trobat la feina feta i no els hi ha calgut res més que asseure's a la poltrona i xuclar de la mamella. És per això que culpo al primer partit que s'instal·là a la nova Generalitat d'ocupar-se de les seves ànsies de poder i de no crear les estructures liberals del país. Ara en paguem les conseqüències en forma d'indefensió total i absoluta davant dels abusos continuats de RENFE, Endesa, AENA i d'altres, i també els propis del govern central, la Generalitat i els ajuntaments. Un cas clar de nacionalisme mal entès.

LA RESISTÈNCIA SODOMITA

En tot el món lliure i democràtic, el comunisme ha estat descobert com el què és: una enredada. Enlloc és vist com res que valgui la pena de defensar. Enlloc? A la península ibèrica una tribu que viu al nord-est s'entossudeix a resistir en aquesta enganyifa ben cofois de viure en un món on uns quants viuen a costa de la resta que, obedients, s'abaixen els pantalons i paren el cul cada vegada que convé als qui manen i, a més, els paguen el beure.

UNA DE JOHN LOCKE

Quan el legislador intenta prendre i destruir les propietats del poble, o reduir-los a l'esclavatge d'un poder arbitrari, es col·loquen a si mateixos en un estat de guerra amb la gent, i aquests resten, per tant, lliures de dispensar-los més obediència, quedant a l'empara universal que Déu ha estipulat per a tots el homes contra la força i la violència.

John Locke

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ CONCULCADA

Suposo que tots coneixeu aquesta revista que surt els dimecres. Tothom n'ha fullejat algun exemplar alguna vegada. Doncs bé, l'exemplar d'aquesta setmana ha estat segrestat per ordre d'un jutge de l'Audiència Nacional, vulnerant així un dret fonamental: el de la llibertat d'expressió. No s'adonen, però, que això encara ha donat més publicitat a una revista que no la necessita. Jo no la compro mai, però m'ha vingut la curiositat de cercar l'acudit que "calumnia" la jove parella en qüestió, i com he fet jo, molta gent ho haurà fet, aconseguint així l'efecte contrari. A més, aquest número, segons les notícies que he escoltat, s'ha exhaurit en molts quioscos. Això vol dir que a la policia li quedarà poca feina a fer.
Aquest jutge, que pel què es veu li manca intel·ligència, també ha ordenat a la revista que li lliuri els motllos, ignorant del tot que ja fa anys que els ordinadors han permès de prescindir-ne.
En resum, si jo fos directiu de la revista en qüestió, em fregaria les mans per la publicitat gratuïta que m'han fet i no em preocuparia excessivament per les conseqüències, ja veureu com se l'hauran d'envainar. I és que la justícia espanyola sempre actua tard i/o malament.

ELS PANXACONTENTS, ALTRAMENT DITS INTEL·LECTUALS

Els governs de l'antigor van donar diners i poder a l'església a canvi que aquesta els revestís d'una pàtina de legalitat moral. Van prostituir el missatge de Jesucrist però hem de reconèixer que han arribat prou lluny. Així, els governants eren vists per la població com a homes savis, que sacrificaven llurs vides pel bé comú i que sabien el que millor convenia als seus súbdits. Fins i tot, de vegades aconseguien ser vists com éssers divins. En aquestes condicions, els governants van fer dels seus súbdits el què els hi va donar la gana, des de prendre'ls els diners amb mètodes coercitius fins a massacrar-los fent-los anar a la guerra en nom de qui sap què. A dia d'avui però, l'església ja no té el poder que tenia abans, podríem dir, repetint paraules de Nietzsche que “Déu ha mort”, així que els estats han hagut de cercar altres mitjans per revestir-se de la legalitat moral de què parlàvem abans. Ho han aconseguit rodejant-se d'una cort d'intel·lectuals, els quals, a canvi de càrrecs i subvencions, han fet combregar amb rodes de molí la gent que, no tenint una cultura molt brillant, es creu de bona fe el què els repeteixen aquests pretesos intel·lectuals pels mitjans de comunicació cada vegada que en tenen oportunitat. D'aquesta manera, els intel·lectuals ens repeteixen fins a la sacietat que els problemes que té la gent en conjunt es solucionaran si deixem que l'estat intervingui cada vegada més en les nostres vides, des del tema de l'habitatge fins a la pol·lució, passant per la cultura o la sanitat. Tot està intervingut, apamat i quadriculat. I que me'n dieu dels científics que no paren de repetir l'apocalipsi en forma de pretès escalfament global? Cada vegada que un govern fa una regulació, limita la nostra llibertat d'elecció i ens pren més diners de la cartera.

Els mitjans de comunicació, que haurien de servir per mantenir la ciutadania informada de manera imparcial, es veuen emasculats al ser o bé de propietat pública o be, si són de titularitat privada, lligats de mans al cobrar subvencions i publicitat del govern, aconseguint així, els governants, la quadratura del cercle.

Aquest país necessita de manera urgent intel·lectuals que sentin les bases d'una societat més lliure i que arribi a detectar quan els governs volen ensarronar-los, necessitem que la gent vulgui fer-se responsable de la seva pròpia vida, perquè la llibertat, tot i ser un dret natural, no ens be donat “per se”, sinó que ens l'hem de guanyar cada dia, sigui per aconseguir-la o sigui per mantenir-la. Si no ho volem fer per nosaltres, fem-ho, si més no, pels nostres fills.

SOCIETAT VS. INDIVIDU EN UNA DE LES SEVES VARIANTS

La visió que el fals progressisme té del terrorisme islàmic és que aquests actuen moguts per un sentiment d'injustícia, que la societat occidental els ha fet mal al llarg de la història, primer amb el colonialisme i després amb el suposat robatori de les matèries primeres o, senzillament, l'espoliació comercial. També darrerament hem assistit als judicis per l'11 M i hem pogut comprovar, per les declaracions d'un dels implicats, que ho va fer per ressentiment cap al país, no pas per l'aventura de l'exèrcit espanyol a l'Irac, sinó perquè no li van donar papers. O sigui que segons aquesta visió, la culpa de tot l'atzucac terrorista la té la societat.

Sovint es considera la societat com una entitat per si sola, una figura divina i superior que tria i actua. Res més lluny de la realitat. La societat, com a molt, és un grup d'individus que interacciona, i són aquests individus els qui existeixen, pensen, senten, escolleixen i actuen, per a bé o per a mal. Si tots els pobles de la terra haguessin hagut de reaccionar a les injustícies amb terrorisme, la guerra total damunt el planeta seria perpètua. Ha estat una doctrina fal·laç i malvada la que ha galvanitzat un grup d'individus portant-los a assassinar-ne uns altres.

Entenc el sentiment de frustració de molta gent: han tingut uns governants que els han robat i impedit l'accés a la cultura per tal de millorar la seva situació i, en el cas que hagin pogut estudiar, ho han fet amb la cultura controlada pel govern de torn. El resultat ha estat misèria acompanyada d'ignorància, un caldo de cultiu ben perillós si al darrera hi tens un fanatisme dogmàtic. Altre cop el fals progressisme em donarà la culpa a mi, com a part integrant del què ells en diran societat, per haver posat un governant corrupte al front de qualsevol país del tercer món. Aquest argument és ridícul i insultant. En primer lloc, jo no he posat a ningú enlloc, com a molt, i suposant que hi hagués hagut una conxorxa per posar al capdavant d'un país a certa persona, seria culpa de la gent que hi ha participat, no de la “societat” en general. I en segon lloc, no té en compte que aquests països ja fa anys que són independents, de iure i de facto. Ells celebren eleccions -en el cas que facin veure que són una democràcia- o donen el seu consentiment a la situació en la que estan.

Resumint, farien bé certa gent d'enfocar bé el fet del terrorisme global, ens hi va el futur lliure i, en alguns casos, fins i tot la vida. Haurien de deixar velles premisses al calaix, analitzar la situació amb la màxima imparcialitat i rigor i sobretot no fer servir aquest tema per fer electoralisme.