dissabte, 29 de setembre del 2007

L'ESTAT DE DRET

El President José Montilla ha dit en el consell nacional del PSC que la defensa de l'autogovern només es podia fer “dins l'estat de dret”, fent referència a la proposta del lehendakari basc de la convocatòria d'un referèndum no vinculant per l'octubre de l'any vinent.

¿Un estat de dret fet a la mida de Castella? ¿Un estat de dret que ha estat construït per tenir dominades les nacions de la península ibèrica? ¿Un estat de dret que sempre donarà la raó als tentacles centralistes, fent passar les contínues agressions a la llibertat nacional com si fossin lleis sagrades i democràtiques? ¿Un estat de dret que mai escoltarà les legítimes aspiracions (reconegudes per l'ONU) d'autodeterminació dels pobles? ¿Un estat de dret que és a punt de tombar-nos un estatutet de pa sucat amb oli?

La llibertat, sigui individual o nacional, no n'entén de lleis; és un dret bàsic que cal conquerir, i si per fer-ho has de posar-te unes preteses lleis democràtiques al clatell, te les hi poses.

Hi han molts països al món que, si haguessin hagut de fer cas a “l'estat de dret”, (penso, per exemple, en tots els països del continent americà) encara serien part de la metròpoli. El ridícul “estat de dret” del Molt Honorable, no serveix quan no hi ha igualtat de condicions en els diversos pobles que conformen un país.

4 comentaris:

Artur ha dit...

L'estat de dret, per al President Montilla, és la Constitució. El seu tarannà de buròcrata educat en les files del filocomunisme de la transcició fa que, com a bon membre de partit, s'aculli jeràrquicament al poder. Ell, si fos funcionari del Kremlin, faria apologia del sistema soviètic. Si fos falangista hagués lloat el "Fuero de los Españoles". Ara és espanyol i baveja davant la constitució espanyola.

espiadimonis ha dit...

Sí, suposo que deu ser fidel a qui li dóna de menjar. És el que té viure en un país on es valora més el partit que no pas l'individu.

Odalric ha dit...

El buròcrata professional SEMPRE diu que acata les lleis...

No es qüestiona la seva bondat o necessitat. Les acata i prou.

I a viure...

Guillem Casas ha dit...

I aquest paio te el poder de casa nostra.