L'OBJECTIVISME I EL LIBERALISME EN LA VISIÓ DE L'ORIENT MITJA EL 1973

Fa uns mesos, remenant la web de “Mises Institute” vaig anar a parar als arxius en format pdf del periòdic que van editar els “liberatarians” nord-americans des del 1969 fins el 1984. Me'ls vaig anar baixant tots amb la vana esperança de,més endavant, llegir-me els articles que em cridessin l'atenció. De moment, però, mentre me'ls baixava feia un lleugeríssim cop d'ull als titulars i em trobí amb un que no vaig poder estar-me'n de llegir-lo. Corresponia a l'octubre de 1973, en plena guerra del Yom Kippur i diu així:

As this editorial is being written, the tinder box of the Middle East is threatening to burst into full-scale war. Whether this new scare fizzles or not, another round of warfare is someday inevitable, and another and another, until the fundamental deep-seated conflicts are at last resolved. The fundamental conflict is that the state of Israel has grabbed an

enormous amount of Arab land and territory, in the process manufacturing over a million Palestinian refugees who live their lives in the destitution of refugee camps, and creating a subject population of hundreds of thousands of Palestinian Arabs on the west bank of the

Jordan. Israel grabbed this land in two aggressive wars, in each case fueled by American arm and money, and backed by the implicit might of the United States in the wings: the UN partition edict and the ensuing war of 1948: and the war of 1967. (The Israeli attack of 1956 was forced back because, for once, Israel lacked American support.) Whatever the strength of the Arab forces, they have at least one hand tied behind their backs because everyone with eyes to see knows darn well that, should the Israeli forces get into any sizable trouble, American troops, ships, and planes stand ready to bail them out. The reason is startlingly simple: there ain't no Arab votes in the United States, or Arab groups possessed of political or economic power.

Libertarians have, at last, pretty much agreed upon "isolationism" - on the refusal to intervene in foreign wars - as the proper libertarian foreign policy in a world in which nation-States continue to exist. This principle of isolationism, or "non-intervention", has been increasingly accepted in recent years, among liberals and the Left. And perhaps this

concept is still not dead among the Old Right, the isolationists of two and three decades ago. With the Vietnamese and Cambodian conflicts still going on, though with less visible American support, the danger now looms that, imperial war and foreign intervention is looming for the U.S. once again, with all their attendant evils of mass murder, increased taxes and militarism, and perhaps conscription as well. It is time for the antiwar, anti-intervention forces to have the courage to apply their principles to the Middle East, and not to let their vital principles be overriden by the temptations of ethnic chauvinism. It is time to call upon the United States to get completely out of Middle Eastern politics, to stop sending aid to either side, and to let the contending parties slug it out in any war that may arise without a hint of interference on our part. And not the least of the beneficial results of such rigorous non-intervention will be to avoid any possibility of becoming enmeshed in a disastrous global conflict. Hands off the Middle East!

En llegir-lo, em vaig posar les mans al cap. Al meu entendre els “libertarians” nord-americans s'equivocaven completament, i em vaig disposar a pensar sobre l'afer per poder, malgrat la llunyania del temps, rebatre'l. Però no em feu falta trencar-me gaire el cap: el mateix internet em va donar la solució visitant un altre lloc. Concretament fou “l'Ayn Rand Institute”, un institut dedicat a preservar l'obra i la filosofia objectivista fundada per Ayn Rand.

Malgrat que Ayn Rand va dir que els liberals no eren més que “hippies de dretes”, la fundadora de la filosofia anomenada “objectivisme”, compartia més punts amb el liberalisme dels que li hagués agradat reconèixer. Així, l'objectivisme defensa els drets individuals a ultrança, o el capitalisme “laissez-faire “. També era partidària de que l'estat es veiés reduït a la mínima expressió, allò que es coneix com a “minarquia”.

Però una de les coses que separava a Ayn Rand i l'objectivisme amb, com a mínim, certs liberals nord-americans, era el tema d'Israel. Ayn Rand veia l'afer en la seva vessant més pràctica o, si ho voleu, moral. Preguntada Rand sobre què haurien de fer els Estats Units respecte a aquella guerra. La resposta fou contundent i, al meu entendre, magnífica:

“[Hem de] Donar tota l'ajuda possible a Israel. Considerem el que hi ha en joc. No és l'obligació moral de cap país enviar soldats a morir per ajudar un altre país. L'ajut que Israel necessita és de tecnologia i d'armament militar, i ho necessiten desesperadament. Per què hauríem d'ajudar Israel? Israel no només s'enfronta als àrabs, sinó a la Rússia soviètica, que està enviant armes als àrabs. Rússia va darrera del control del Mediterrani i del petroli.

És més, per què estan els àrabs contra Israel? (Aquesta és la raó principal per la qual recolzo Israel.) Els àrabs són una de les cultures menys desenvolupades. Són típicament nòmades. La seva cultura és primitiva, i se senten ofesos amb Israel perquè són l'únic bastió de la ciència moderna i la civilització del seu continent. Quan hi han homes civilitzats que lluiten contra salvatges, recolzes els homes civilitzats, no importa qui siguin. Israel és una economia mixta que s'inclina cap el socialisme. Però quan hi penses -el desenvolupament de la indústria en un continent amb un desert esgotat- contra els salvatges que no volen fer servir el cap, aleshores, si t'importa el futur de la civilització, no esperes que el govern faci alguna cosa. Dónes el que pots. Aquesta és la primera vegada que he contribuït a una causa pública: ajudant a Israel en una emergència.”

Ayn Rand ja no és entre nosaltres però, com he dit abans, l'Institut Ayn Rand s'ha dedicat a mantenir l'interès de la seva filosofia i les seves obres, aquest institut també hi ha dit la seva en el tema del recolzament a Israel, el següent text el podem trobar, si ho voleu, penjat a internet en la versió original:

“Israel i aquells que l'ataquen no són iguals en el sentit moral. Israel és, com els Estats Units, una economia mixta, que manté un respecte important pels drets individuals. Els seus ciutadans, sigui quina sigui la seva raça o religió, gaudeixen de diverses llibertats. Inclosa la llibertat de pensament i la d'expressió, i el dret a la propietat. El propòsit de l'exèrcit d'Israel és només d'auto-defensa: protegir els seus ciutadans dels agressors. Conseqüentment, Israel té el dret moral d'existir.”

“Per contra, aquells que ataquen Israel, són organitzacions terroristes, dictadures i teocràcies, les quals deliberadament violen els drets del seus propis súbdits. Fins i tot si aquestes organitzacions i règims no han comès mai cap agressió contra Israel, no tenen el dret moral d'existir.”

“Òbviament, el recolzament moral de l'Institut Ayn Rand cap a Israel no és una aprovació de totes les seves accions i polítiques. Som crítics, per exemple en el fracàs d'Israel en separar del tot l'estat tan de la religió com de l'economia, tal com demana el principi del dret individual. Però reconeixem que aquells que ataquen Israel no estan cercant pas d'establir un país encara més lliure: estan cercant d'anihilar l'avançada de la llibertat a l'Orient Mitjà.”

“Recolzem Israel no pels seus errors sinó per les seves virtuts, entenem que aquells que amenacen la llibertat d'Israel també amenacen la d'Amèrica. Si tenen èxit en destruir Israel, dirigiran tota la seva atenció als Estats Units.”

"Així, en nom de la justícia i l'auto-preservació, sostenim que Amèrica hauria de recolzar Israel de manera oberta contra els nostres enemics comuns.”

ELS PREMIS NOBEL

El prestigi de l'acadèmia que dóna els premis Nobel, continua el seu declivi imparable. Així, si altres anys varem haver de veure com donaven premis al primer que passava pel carrer -Rigoberta Menchú, o Mohamed El baradei- ara hem de veure com li han donat el Nobel de la pau a un mentider compulsiu que no té cap mena d'escrúpol a l'hora de fer diners, mentint de la manera més roina i barroera si cal. Aquest tipus comparteix premi amb un grup de pretesos científics que treballen per l'ONU els quals, mitjançant el dogmatisme més tronat i totalitari, han imposat els seus punts de vista d'una manera poc ortodoxa i ben poc científica, desqualificant a tot científic que, amb dades a la mà, pretenia obrir un debat científic per discutir els seus punt de vista. Si l'acadèmia sueca pretenia fer riure, ho han aconseguit.

AVUI FA 40 ANYS

Avui fa 40 anys que morí una bèstia sanguinària i genocida. Avui fa 40 anys que el món fou un xic més habitable. Avui fa anys que morí Ernesto Guevara de la Serna, altrament conegut com a “Che Guevara”.

DIVERSITAT O UNIFORMITAT A LES ESCOLES

El motiu pel qual l’afer del hijab ha pogut tenir lloc és per l’existència mateixa de l’escola pública. Des de sempre, l’escola publica ha cercat anorrear la diferència suprimint la individualitat, ha cercat uniformar el cos, l’ànima i la ment de les criatures i esclafar les minories nacionals. Així, el veritable objectiu de l’estat és modelar les criatures per convertir-les en ciutadans subordinats i obedients.

Si els governants decretessin la supressió de l’escola pública –mantenint, si ho voleu, els ajuts econòmics als pares que no poguessin pagar-se’n una de privada, que vindria a ser el famós taló– sorgirien escoles per a tots els gustos i pensaments. En sortirien de religioses (de qualsevol religió), en sortirien de conservadores, de progressistes, de liberals i de tot pensament que pugueu imaginar. I serien els pares els qui, conforme als seus ideals, en triarien una per encarregar-los la formació dels seus fills, perquè ningú no té cap dret a pensar que ell sap millor que ningú el què li convé als fills d’altri.. Podem pensar que la nostra moral particular és superior a la del veí, i ell, en reciprocitat, pensar que la seva és superior a la nostra, però no tenim cap dret a imposar-li la nostra, ni ell imposar-nos la seva. Com sempre, el desllorigador de tot plegat és el respecte a l’individu: ni el podem ni ens pot agredir. A algú pot espantar-li la disparitat de pensaments que generaria aquest sistema educatiu. Jo crec que seria un benefici per tothom, la diversitat i el respecte a aquesta no ha fet mai cap mal.

¿Hi ha alguna cosa més preciosa que un ésser humà lliure per pensar segons el seu criteri, en definitiva, que actuï com a individu? Hem de decidir si volem que la nostra societat sigui uniformada o diversa. I ho hem de decidir ràpid perquè la porta del pensament únic s’està tancant deixant dins d’un pou a milions de persones disposades a deixar-se ensarronar pels cants de sirena dels governants de torn.

Acabaré amb un fragment d’una obra d’Ayn Rand titulada: Return of the Primitive: The Anti-Industrial Revolution . El trobo sensacional i és tal com m’agradaria que fos l’ensenyament del nostre país. L’original és en anglès i la traducció del fragment és meva. Així doncs, disculpeu si sona poc natural.

“L’únic propòsit de l’educació és ensenyar l’estudiant com viure la seva vida –desenvolupant la seva ment i dotant-lo per tractar amb la realitat. L’ensenyament que necessita és teòric, és a dir, conceptual. L’han d’ensenyar a pensar, a entendre, a integrar, a provar. L’han d’ensenyar allò essencial descobert en el passat, i l’han de fornir amb la capacitat per adquirir més coneixements pel seu propi esforç.”

LA MULTICULTURALITAT

En tot aquest afer del vel, que ens ha estat distraient durant uns dies de les misèries polítiques del nostre país, hi ha hagut la intervenció de la Generalitat en el sentit de permetre portar el “hijab” a la nena musulmana. Però no us penséssiu pas que el govern ho ha permès en nom de la llibertat individual, ells ho han autoritzat per raó d'aquesta cabòria progressista anomenada “multiculturalitat” i “diversitat”.

Però el que potser ignora el govern, i per descomptat la majoria de la gent, és que la multiculturalitat és racisme amb la disfressa del políticament correcte, perquè sosté que la identitat de l'individu i la vàlua personal venen determinades per la pertinença ètnica o racial i no pas per les seves accions o eleccions, i que totes les cultures tenen el mateix valor, a pesar dels seus punt de vista i de com tractin la gent. Així, la visió oficial i actual del govern ens diu que la civilització occidental, amb els seus èxits evidents tan en el camp de la moral (que ha portat a la democràcia i el respecte a les llibertats) com en el tècnic (nivell i esperança de vida) , no és pas superior a les dictadures del tercer món.

L'objectiu del govern, al permetre i fomentar el multiculturalisme, no és pas la igualtat de drets, sinó fer-se una base de poder polític pel grup i els simpatitzants del grup que ells diuen representar.

L'única vacuna per aquesta bestiesa de la multiculturalitat és la doctrina de l'individualisme i l'ètica de la justícia. L'individualisme sosté que cada persona és una entitat sobirana que té un dret inalienable a la vida, i que forma les seves pròpies idees i el seu caràcter pels seus propis pensaments i les seves pròpies accions. També diu que una societat civilitzada, o qualsevol forma d'associació, cooperació o coexistència pacífica entre persones, es pot aconseguir només en la base del reconeixement dels drets de l'individu, i que el grup, com a tal, no té altre dret que els drets individuals dels seus membres.

EL MOCADOR AL CAP I LA LLIBERTAT INDIVIDUAL

En tot l'afer de la crema de les fotografies del rei d'Espanya, he trobat a faltar, per part dels polítics que regeixen els nostres destins, i dels intel·lectuals que se suposa que ens il·luminen el camí a seguir, el què per mi és la clau de tot. El concepte primer: la llibertat que haurien de tenir les persones per cremar tantes banderes i fotografies com els hi abelleixi. Ara ha saltat a l'actualitat un altre afer digne de consideració per part de la societat: el fet que una nena porti o no un mocador al cap a l'escola.

Novament he esperat que els polítics i intel·lectuals parlessin des del punt de vista liberal. He esperat debades. Tots s'hi han manifestat en contra, amb diversos arguments.

El primer que un liberal ha de tenir en compte a l'hora de valorar un afer d'aquesta mena és aquest: el fet que una persona porti un mocador al cap, ¿agredeix a algú altre, o a les propietats d'altri? La resposta en aquest cas és rotundament NO. Això entra dins l'esfera de la llibertat de cadascú per portar el què vulgui damunt el cap per les raons que només a ell li incumbeixen.

Alguns han dit que una criatura de pocs anys no té criteri propi i porta el mocador al cap perquè els seus pares li hi obliguen. I què? ¿És que els nostres pares no ens van obligar a fer coses que nosaltres no haguéssim fet? ¿No és responsabilitat i potestat dels pares el fet d'educar una criatura com els hi sembli millor? ¿ És que hem d'esperar que l'estat arrabassi la criatura de les mans del metge tan bon punt hagi nascut, pel perill que hi ha que els pares no l'eduquin segons els cànons actuals i políticament correctes?

D'altres, com ara el senyor Artur Mas, han dit que les nenes poden anar pel carrer com vulguin, però que a l'escola hi haurien d'anar sense mocador al cap, “perquè és un lloc de convivència”. Així doncs, senyor Mas, ¿el carrer no és un lloc de convivència? Quina diferència hi ha entre anar pel carrer o entrar dins una escola, en quan a convivència? Jo tenia el senyor Mas com un dels polítics més intel·ligents d'aquest país, però si no sap argumentar les seves raons amb més encert, hauré de creure que és com els altres.

Un altre tema seria que les escoles fossin privades. Aleshores sí que poden posar les normes que els plagui i els alumnes les haurien d'acatar, però en una escola pública, les normes prohibint portar un mocador al cap estan fora de lloc.

Segurament la major part de la població desitja que portar un mocador al cap a l'escola estigui prohibit. I segurament a la major part també li agradaria que estigués prohibit fins i tot al carrer, i el fet de veure com és la mateixa gent la que desitja que li retallin la llibertat individual ens indica fins a quin punt aquest país està malalt.