MEME

Tenir pocs lectors té els seus avantatges. Amb el temps que porto postejant, sempre havia aconseguit deslliurar-me de tenir premis bloggers i Memes i d'haver-los de passar. Ara, però, l'amic Artur, company de fatigues liberals, m'ha fet arribar el meu primer Meme.

Aprofito per dir a la resta de lectors, que mirin de no tornar a honorar-me amb semblants premis. No és que em molesti rebre'ls i contestar-los, sinó que em fa cosa haver-los de passar, és tot un compromís i mai no saps com el rebrà el beneficiat.

1. Quan temps portes com a blocaire?

Vaig començar amb el blog a l'abril del 2004. Ja fa, doncs, més de 3 anys i mig. Val a dir, però, que la primera parabòlica, no era allotjada a blogspot, sinó en un lloc anomenat “La Comunitat”, un lloc on poc després vaig anar adonant-me era ple de comunistes i gent estulta. No vaig fer el blog per cap raó en concret. Em va semblar un lloc per estimular la meva creativitat, sempre descuidada. Però a mesura que veia, com he esmentat més amunt, on m'havia ficat, vaig anar enfocant el blog a parlar de política i economia, només per donar-los lliçons als carallots amb qui compartia espai. Amb el temps, vaig acabar per enfrontar-me amb l'administrador del lloc, (una persona que lloa Arafat no és una bona persona) vaig deixar de sentir-m'hi còmode i vaig optar per marxar, enduent-me tots els posts previs i recol·locant-los al lloc actual.

2. Com vas saber de l'existència dels blogs?

La primera vegada que vaig saber de la seva existència, ni tan sols vaig comprendre de què es tractava. Em pensava que era una pàgina web feta per la persona que hi escrivia. Temps després, potser escoltant-t'ho per la ràdio, vaig anar fent-me a l'idea de què era i, donat que és una magnífica manera d'interaccionar, ho vaig voler provar.

3. Digues 5 blogs que segueixes diàriament

Barcepundit, Manipulació TV3, Nihil Obstat, Comentaris Liberals, Som i Serem, Odalric, Indígenes... els segueixo gairebé cada dia, si el temps m'ho permet.

4. Ets lector anònim d'algun bloc?

Si et refereixes a fer comentaris en forma anònima, molt poques vegades ho he fet, Normalment, em dono a conèixer.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Sí, n'hi han alguns, però permete'm que no n'esmenti cap. No voldria deixar-me'n cap ni ofendre ningú.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

A banda que no tinc edat per anar de marxa, no m'ha agradat mai. Potser si es tractés d'un sopar o un Jack Daniel's...

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

I ara! Quines preguntes de fer!!

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

No. Per a mi, és necessari un contacte personal per enamorar-me, contacte que mai he tingut amb cap blogaire.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

He tingut temporades de tot, moments que he pensat en tancar el blog i fins i tot fer desaparèixer els posts. Però en general estic satisfet. Malgrat tingui pocs lectors, penso que el blog m'ha servit a mi, a fer una introspecció i aclarir-me conceptes. Per conèixer-me millor, vaja.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê

Ja he dit a l'inici del post que em fot molt haver d'endossar coses d'aquestes. Així doncs, amb l'absoluta seguretat que aquest Meme anirà circulant per altres verals, em permeto la llicència de no passar-lo a ningú i de passar-lo a tothom. Si tu, estimat lector, tens un blog i et ve de gust fer-lo, considera't al·ludit, si no, doncs tan amics.

LA MAT

En un país normal, els governs es trien perquè governin. Això suposa que de vegades les decisions que prenguin seran impopulars per a certs sectors de la societat, però això ja se sap. De la mateixa manera que mai no plou a gust de tothom, el govern mai no governa a gust de tothom.

El nostre govern, que mai no s'ha caracteritzat per la valentia de prendre determinis, ha deixat la decisió de la línia de Molt Alta Tensió a les autoritats europees, faltant així al primer deure de tot gabinet: la presa d'unes decisions que, malgrat siguin impopulars, el país necessita que siguin preses.

Any darrera any, la companyia elèctrica monopolista que ens subministra (per dir-ho d'alguna manera) electricitat als soferts clients, ens diu que tant al hivern com a l'estiu, s'arriben a punts de demandes rècords d'electricitat per part del usuaris. És natural que així sigui, en part degut a l'adveniment de més habitants via immigració, i en part a l'increment de comoditats per part de la gent que vivim en aquest país, comoditats que necessiten de l'electricitat per poder posar-se en marxa.

Com que hi ha un sector de gent que vocifera contra les centrals nuclears i contra els aerogeneradors, i l'escassa aigua dels pantans no dóna per fer més electricitat, no ens queda més remei que comprar electricitat al país veí que, en matèria d'electricitat té les idees més clares.

Per portar electricitat de França a Espanya s'ha de construir una línia d'alta tensió, i aquí és quan un govern que vol governar ha de prendre decisions sense haver de cedir la seva sobirania a terceres parts. Per començar, ha de prendre la decisió de per on ha de passar la línia, i ho ha de fer a la vista d'informes fets per experts on hi regnin els criteris de racionalitat. Aquesta decisió s'ha de prendre sigui quina sigui la postura dels veïns afectats pel traçat, i si per alguna raó hi han trams on s'ha de soterrar, es soterra. No s'hi val que el govern vulgui quedar bé amb tothom, és impossible. Naturalment, és lícit que cerqui el major consens possible, però quan l'única alternativa que els detractors del traçat han aportat ha estat la no construcció d'aital línia, quan ha quedat demostrat que no la volen ni amb trams aeris ni soterrats perquè, diuen, el problema no és visual, sinó d'altre índole, i quan de fet, la consigna d'una de les seves pancartes és: “Ni aquí ni enlloc”, ens demostren que el què volen és la retrogradació de la societat i que no tenen ni idea del què significa la modernitat.

Si fos possible que els que no volen la línia fossin els primers a quedar-se sense electricitat quan hi haguessin d'haver talls de subministrament per manca de l'electricitat, jo estaria d'acord a no fer aquesta línia, però la negació d'uns pot afectar a la majoria, i és aquí on entra el govern. Els governs han de governar pensant en el benefici de la majoria dels habitants del país, i com que no sembla que vulguem retrocedir a l'era de les cavernes i estar-nos sense electricitat, ans al contrari, cada dia en volem més, no ens queda més remei que fer la línia.

ELS CALENDARIS I LA IDIOTESA SUBSEQÜENT

La companyia de vols Ryanair va proposar a la tripulació femenina d'a bord de fer un calendari per l'any 2008 on sortissin en biquini i on tota la recaptació seria destinada a obres de caritat. Ha estat un tracte voluntari on les noies han explotat el seu do de tenir un cos bonic com hi ha gent que explota el seu talent intel·lectual a canvi d'una mesada o d'altres desenvolupen una rara habilitat pel mateix motiu. Doncs bé, els hi ha faltat temps als reaccionaris de torn per injuriar i blasmar aquesta iniciativa que ha estat feta amb total llibertat.

Un dels reaccionaris ha estat l'associació de consumidors FACUA que afirma que les imatges van contra la dignitat de les dones, i l'altre, l'Institut de la dona, que diu que el calendari suposa una representació sexista de les dones en conjunt.

Mai he entès que un acord lliurement portat a terme entre dues o més persones adultes amb plena capacitat mental i intel·lectual pugui ser considerat una cosa sexista i atemptant contra ningú. Si consideren que aquest calendari vulnera alguna llei, que portin la companyia als tribunals i/o que no el comprin ni n'agafin vols. I si no, que callin i que deixin d'emprenyar la gent de bona fe corrent, a més, qual criatura que va al papa a demanar justícia contra un mal hipotètic, als organismes estatals a que prohibeixin el calendari com si l'estat no tingués altre feina a fer.

UN ALTRE INCOMPETÈNCIA

Semblantment a la Sra. Tura, quan fou consellera d'interior i es va declarar incompetent per garantir i mantenir l'ordre, ara la consellera Geli ens diu que serà impossible saber qui va provocar l'error en el cas de les criatures que assistien a la Vall d'Hebron per rebre tractament d'hemodiàlisi. Que unes criatures, ja malaltes del ronyó, hagin rebut a més “el regalet” de l'hepatitis C, que pot derivar en cirrosi o càncer, i no es vulgui remoure cel i terra per trobar el motiu de semblant incompetència em sembla inacceptable i escandalós.

La desvergonyida i inepte consellera també ens ha dit que no calen canvis ni estructurals ni professionals, que és com venir a dir que, al renunciar per una banda a cercar el motiu, i per l'altre a intentar establir uns protocols o processos diferents als que s'han demostrat ineficients, la propera víctima de la ineficàcia i la manca d'escrúpols del govern pot ser el teu fill o filla, estimat lector...

ELS TESTAMENTS

L'emperador romà Tiberi, absolutista i despòtic com tot governant de l'època era, a més, garrepa fins a l'extrem. A la seva mort deixà les arques de l'imperi plenes de diners, els quals foren malbaratats en un parell d'anys pel seu immediat successor, Gai Juli Cèsar August Germànic, altrament conegut com a Calígula. Aquest individu, foll de camisa de força, cometé, en els 4 anys que romangué emperador, tota mena d'excessos, abusos, i arbitrarietats, fins que un dels legionaris de la seva guàrdia l'assassinà. Quan després de dilapidar el darrer sesterci es trobà sense diners, féu de tot per tal de recaptar-ne. Una de les coses més curioses i transcendents, fou obligar als ciutadans més rics que l'incloguessin al testament, per així poder-ne ser partícip quan el testador finava. Si aquest trigava massa a morir, el mateix Calígula feia que els seus dies entre els vius s'escurcessin. Circula una anècdota que il·lustra aquest fet: Un dia que Calígula jugava als daus amb mala sort, manà que li portessin els cens de la província Gal·la. D'aquella llista va designar, per tal que fossin assassinats, alguns dels propietaris més rics, i tornant amb els seus companys de joc els digué: M'heu guanyat molt poca cosa, i jo acabo de guanyar, de cop, cent cinquanta milions.

Algú de vosaltres pot pensar que avui dia estem de sort perquè aquelles èpoques ja són molt lluny. Certament, aquests actes de violència física per part dels govern ja no es donen en la civilització occidental, però una cosa sí a romàs inalterable al pas del temps, i és la participació de l'estat en els testaments de la gent. Tothom que hagi rebut una herència sabrà del què li parlo.

A casa nostra, l'Estat espanyol va cedir les competències de recaptació dels testaments a les comunitats autònomes, algunes de les quals, amb bon criteri, han reduït el percentatge a recaptar, o fins i tot l'han abolit. No ha estat així en el cas de Catalunya, on el seu govern, seguint l'exemple recaptador i coercitiu de Calígula, encara manté aquest robatori intimidador.

Ara ha hagut de venir el president espanyol a dir-nos, en plena campanya electoral, que eliminarà aquest impost. Tan de bo que així sigui, i que no quedi en una d'aquelles promeses sense complir a les quals ens té acostumats. La llàstima és que la decisió de suprimir l'impost de successions no hagi partit del govern català. Amb aquest senzill acte haguessin demostrat que perseguien la justícia i la modernitat. Es veu que això és demanar massa en el nostre país. Els nostres governants prefereixen escurar les butxaques dels seus governats per finançar els seus deliris abans que aquests puguin decidir què volen fer amb els diners guanyats amb la suor del seu front. Què hi farem!