Tot això ve a tomb pel comentari d’un inefable presentador de televisió que es veu que va dir que hi ha una dictadura del mercat. Jo no he vist el vídeo, perquè tinc altres coses més edificants a fer, però potser ho va dir amb ironia o de broma, perquè si de debò s’ho creia, si de debò té aquest pensar antediluvià, caspós, marxista, i tronat, començo a entendre perquè en aquest país no aixequem el cap ni l’aixecarem mai.
¿És que potser es pensa que en l’Espanya de Franco, aquella Espanya intervinguda, governada com si fos un immens quarter on el govern planificava l’economia i s’atorgava monopolis dels sectors anomenats estratègics, el consumidor era més lliure?
¿O potser es pensa que àdhuc avui dia, amb una economia que pretenen fer passar per liberal, el govern pren decisions desinteressades i de bé públic? Si és així només cal que miri les grans infrastructures civils, obres faraòniques que jauen mortes de fàstic, com per exemple línies i estacions de TGV en llocs desèrtics, o autopistes en llocs on entre automòbil i automòbil s’hi podria fer una barbacoa enmig de la via amb sobretaula i becaina ben inclosa sense cap risc degut a l’escassa freqüència de pas...
Si el mercat fos de debò lliure, el que en realitat hi hauria seria una dictadura del consumidor, perquè és aquest el qui té la clau de tot; premia l’empresa que millor l’abasta o li ofereix serveis i castiga a la desaparició la que el maltracta. Però clar, quan s’ha estat o s’és un antiliberal ja se sap que la cabra tira pa’l monte...
