Menger naixí el 23 de Febrer de 1840 a Neu Sandec a la Galítzia Austríaca, (avui Polònia). Era fill de una família rica de la noblesa local, el seu pare fou advocat. Després d'anar a l'escola, estudià lleis a les Universitats de Praga i Viena i més tard rebé un doctorat en jurisprudència per la universitat de Cracòvia. El 1860 Menger deixà els estudis i entrà a treballar com a periodista informant i analitzant les notícies del mercat, primer al Lemberger Zeitung a Lwow i més tard al Wiener Zeitung a Viena.
Durant el transcurs del seu treball al diari se'n adonà de la discrepància entre l'economia clàssica deia sobre la determinació de preus i el que el mercat real creia. El 1867 Menger començà un estudi de l'economia política el qual culminà el 1871 amb la publicació del seu llibre "Principis d'economia", així, esdevingué el pare de l'escola austríaca del pensament econòmic. De bell antuvi, el libre fou molt ignorat, tot i que més tard fou acreditat com una contribució a la revolució neoclàssica.
El 1872 Menger entrà a la facultat de lleis de la universitat de Viena i passà el següents anys ensenyant economía política i financera en seminaris i lectures a un nombre cada vegada creixent d'estudiants. El 1873 rebé la càtedra de teoria econòmica a l'edat de només 33 anys.
El 1876 Menger començà la tutoria en economia política i estadística del arxiduc Rudolf von Habsburg, el princep hereu d'Austria. Durant dos anys Menger acompanyà el príncep en els seus viatges, primer pel continent europeu i més tard a la Gran Bretanya. Es creu que aconsellà al príncep en l'el·laboració de un pamflet, publicat anònimament el 1878, el qual fou molt criticat per l'aristocràcia austríaca. La seva assossiació duraria fins el suicidi del príncep el 1889.
El 1878 l'emperador, el nomenà catedràtic de política econòmica a Viena. Se li conferí el títol de conceller de la cort i cavaller austríac el 1900.
Acomodat a la seva càtedra emprengué el refinament i la defensa de posicions que tenia i els mètodes que utilitzava als "Principis...". el resultat del qual fou la publicació el 1883 de "Investigacions del mètode de les ciències socials amb especial referència a l'economia". El llibre causà un debat apassionat, certs membres de l'escola històrica d'economia començaren a anomenar-lo amb burla a ell i els seus estudiants "l'escola austríaca" per emfasitzar el seu nou rumb allunyat de la corrent ptincipal del pensament econòmic alemany. El 1884 Menger respongué amb el pamflet "Els errors del historicisme en l'economia alemanya" i començà el "Methodenstreit" o debat metodològic, entre l'escola històrica i l'escola austríaca. Durant aquest temps, Menger començà a atraure deixebles amb idees afins a ell que continuarien per fer el seu propi camí en el camp de l'economia, els més notables foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser.
A les darreries de la dècada de 1880, Menger fou nomenat per encapçalar la reforma del sistema monetari austríac. Durant més d'una dècada, escrigué una miríade d'artícles els quals revolucionarien la teoria monetària inclósos "La teoria del capital" publicat el 1888 i "Diner" publicat el 1892. En gran mesura degut al seu pessimisme sobre l'estat de l'erudició alemanya Menger dimití de la seva càtedra el 1903 i es concentrà en els seus estudis. Morí el 26 de Febrer de 1921.
Durant el transcurs del seu treball al diari se'n adonà de la discrepància entre l'economia clàssica deia sobre la determinació de preus i el que el mercat real creia. El 1867 Menger començà un estudi de l'economia política el qual culminà el 1871 amb la publicació del seu llibre "Principis d'economia", així, esdevingué el pare de l'escola austríaca del pensament econòmic. De bell antuvi, el libre fou molt ignorat, tot i que més tard fou acreditat com una contribució a la revolució neoclàssica.
El 1872 Menger entrà a la facultat de lleis de la universitat de Viena i passà el següents anys ensenyant economía política i financera en seminaris i lectures a un nombre cada vegada creixent d'estudiants. El 1873 rebé la càtedra de teoria econòmica a l'edat de només 33 anys.
El 1876 Menger començà la tutoria en economia política i estadística del arxiduc Rudolf von Habsburg, el princep hereu d'Austria. Durant dos anys Menger acompanyà el príncep en els seus viatges, primer pel continent europeu i més tard a la Gran Bretanya. Es creu que aconsellà al príncep en l'el·laboració de un pamflet, publicat anònimament el 1878, el qual fou molt criticat per l'aristocràcia austríaca. La seva assossiació duraria fins el suicidi del príncep el 1889.
El 1878 l'emperador, el nomenà catedràtic de política econòmica a Viena. Se li conferí el títol de conceller de la cort i cavaller austríac el 1900.
Acomodat a la seva càtedra emprengué el refinament i la defensa de posicions que tenia i els mètodes que utilitzava als "Principis...". el resultat del qual fou la publicació el 1883 de "Investigacions del mètode de les ciències socials amb especial referència a l'economia". El llibre causà un debat apassionat, certs membres de l'escola històrica d'economia començaren a anomenar-lo amb burla a ell i els seus estudiants "l'escola austríaca" per emfasitzar el seu nou rumb allunyat de la corrent ptincipal del pensament econòmic alemany. El 1884 Menger respongué amb el pamflet "Els errors del historicisme en l'economia alemanya" i començà el "Methodenstreit" o debat metodològic, entre l'escola històrica i l'escola austríaca. Durant aquest temps, Menger començà a atraure deixebles amb idees afins a ell que continuarien per fer el seu propi camí en el camp de l'economia, els més notables foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser.
A les darreries de la dècada de 1880, Menger fou nomenat per encapçalar la reforma del sistema monetari austríac. Durant més d'una dècada, escrigué una miríade d'artícles els quals revolucionarien la teoria monetària inclósos "La teoria del capital" publicat el 1888 i "Diner" publicat el 1892. En gran mesura degut al seu pessimisme sobre l'estat de l'erudició alemanya Menger dimití de la seva càtedra el 1903 i es concentrà en els seus estudis. Morí el 26 de Febrer de 1921.
