FREEDOM HOUSE VS. AMNISTIA INTERNACIONAL

Un informe fet públic el passat mes d'abril per freedomhouse, una entitat molt més equànime i infinitament més liberal que els papanates "d'Amnistia Internacional”, ens mostra “El pitjor dels pitjors”, una serie de països on els drets civils i les llibertats fonamentals són conculcats a tot hora i en tot moment. Entre ells hi ha, com no, Cuba. A veure si la filla del assassí Guevara se'l llegeix. Jo me n'he assabentat per casualitat, perquè si m'hagués hagut de refiar dels mitjans de comunicació nostrats, hagués romàs en la més absoluta i profunda ignorància. Clar, com que no critica els USA ni Israel...

LA FILLA DEL ASSASSÍ

La filla del assassí i genocida, Ernesto Guevara de la Serna, més conegut com a “Che” Guevara, és aquests dies a Barcelona. Aquesta senyora, que viu a Cuba i treballa de metgessa, ha tingut la barra i el cinisme de fer unes declaracions demanant als països europeus que condemnin els Estats Units per vulnerar els dret humans amb Guantánamo i bla, bla, bla. No cal dir res més perquè el riure que us deu haver agafat és suficient. El què més greu em sap és que uns periodistes li posin un micròfon a la boca per dir semblants bajanades.

ELS SENTIT DE LES PARAULES

Ara que ETA ha decretat la fi de la treva, ¿ Diran els periodistes que tergiversen la situació a Orient Mitjà, que els insurgents o resistents bascos empunyen les armes contra la ocupació espanyola, tal com ho diuen dels palestins respecte d'Israel o dels iraquians respecte a la presència nord-americana a l'Iraq?

DISCRIMINACIÓ

A la franja de Gaza, hi han diverses faccions de grups islamistes que lluiten entre sí i que cometen actes de terrorisme contra la seva pròpia població i contra Israel. Un d'aquests grups, es diu “Les espases de la veritat”, i és el responsable de col·locar bombes a dotzenes de locals d'internet, botigues de música, sales de billar i com a mínim, dos restaurants. I tot això a Gaza. Ara, aquest grup terrorista, presta la seva “atenció” a les presentadores de televisió. En efecte, aquesta gentola ha fet una declaració per correu electrònic dirigit a tots els mitjans de comunicació, que si les presentadores de televisió del que es coneix com a Autoritat Palestina no vesteixen d'acord amb els cànons que marca la religió islàmica, seran decapitades. Recordem que en molts països islàmics, les presentadores de televisió porten un mocador al cap i per no ensenyar, no ensenyen ni els braços. En d'altres països àrabs no els cal portar aquesta mena de roba: tenen prohibit de treballar-hi.
I pensar que hi ha gent que diu que a Israel hi ha discriminació! Per què no surten ara a queixar-se d'aquesta intromissió inacceptable contra la llibertat de les dones? És que només es mouen quan hi han implicats els Estats Units i Israel? Tan alta és la seva imbecil·litat?

ELS MÍSSILS RUSSOS

Des que la Tercera Guerra Mundial va acabar (d'altres en diuen Guerra Freda) amb la victòria d'occident, Rússia deixà d'apuntar els seus míssils cap a Europa, si ens hem de creure les paraules del senyor Putin.
Ara, però, els Estats Units volen desplegar una defensa antimíssils a l'est d'Europa, com a mesura de seguretat. Han dit per activa i per passiva, que no ha de representar una amenaça per Rússia, que l'objectiu és un altre. (Penso, per exemple, amb l'amenaça que representaria que Iran aconseguís la bomba atòmica i l'acoblés al seu coet Shahab-3, coet que podria arribar a les portes d'Europa). Com aquell qui no vol la cosa, Putin ha dit que si això es confirma, no tindrà més remei que apuntar de nou els seus míssils nuclears cap a Europa, fent així una amenaça inacceptable. Ja veieu, doncs, de què van servir els diners que els Estats Units i Europa van abocar sobre Rússia per tal que no defallissin. A banda d'alimentar les màfies del propi govern, han permès que individus de baix perfil democràtic com ara Putin puguin continuar al govern i fent amenaces intolerables. Però tranquils, com que no l'han fet els Estats Units, aquí ni en sentirem a parlar, o si ho fan, no en donaran cap tipus d'importància.

THE LIBERTARIAN MANIFESTO

Estic intentant llegir "The Libertarian Manifesto"* de Murray Rothbard. És un llibre realment interessant i que tots els polítics de casa nostre haurien de tenir com a llibre de capçalera. N'he extret unes quantes línies del començament per fer-vos una idea.

El credo liberal descansa en un axioma cabdal: que cap persona o grup de persones pot agredir la persona o la propietat d'algú altre. A això se li diu “l'axioma de la no-agressió”. “Agressió” es defineix com l'ús o amenaça de violència física contra la persona o propietat d'altri. Agressió és, per tant, sinònim d'invasió.

Si cap persona no pot agredir un altre; si, en poques paraules, tothom té el dret absolut de restar “lliure” de qualsevol agressió, automàticament això implica que el liberalisme recolza fermament el que generalment es coneixen com a “drets civils”: llibertat d'expressió, d'edició, de reunió i de consumir coses que algú defineix com a “crims sense víctima”com ara la pornografia, la desviació sexual i la prostitució, que el liberalisme no veu com un crim en absolut, donat que defineix com a crim la invasió violenta de la persona o propietat d'altri. A més, el liberalisme considera el servei militar obligatori com un esclavatge a escala massiva, i des que la guerra, especialment la guerra moderna, suposa el segrest massiu de civils, el liberalisme contempla aitals conflictes com a assassinats en massa i per tant totalment il·legítims.

Avui dia, totes aquestes opinions són considerades “d'esquerra” en l'escala ideològica contemporània. D'altre banda, donat que el liberalisme també s'oposa a la invasió dels drets a la propietat privada, això significa que el liberalisme també s'oposa emfàticament a la intervenció de la propietat privada o de l'economia de mercat a través de regulacions, subsidis o prohibicions. Perquè si tot individu té el dret a gaudir de la seva propietat sense haver de sofrir un espoli agressiu, aleshores també té el dret de regalar aquesta propietat (per donació o per herència) i a intercanviar-la per un altre propietat (pel lliure contracte i l'economia de lliure mercat) sense ingerències. El liberalisme afavoreix el dret a la propietat privada sense restriccions i el lliure intercanvi: per tant, un sistema de “capitalisme laissez-faire”.

Altre cop amb la terminologia actual, la opinió del liberalisme sobre la propietat privada i l'economia seria anomenada “d'extrema dreta”. Però el liberalisme no hi veu cap contradicció en ser “d'esquerres” en certs temes i “de “dretes” en altres. Per contra, el liberalisme veu aquesta postura com, a la pràctica, l'única conseqüent en nom de la llibertat de tot individu. Com pot ser que un d'esquerres s'oposi a la violència de la guerra i el servei militar obligatori i al mateix temps recolzi la coerció en la recaptació d'impostos i el control governamental? I com pot ser que un de dretes presumeixi del seu recolzament a la propietat privada i la lliure empresa i al mateix temps estigui a favor de la guerra, el servei militar obligatori i la prohibició d'activitats i pràctiques no invasives que ell considera immorals? I com pot ser que les “dretes” estiguin a favor del lliure mercat mentre no veuen inconseqüències en els enormes subsidis i les ineficiències improductives que es barregen en el complex de la indústria militar?

El liberalisme, que com veiem s'oposa a qualsevol agressió d'una persona o grup de persones feta contra la persona i propietat d'un altre, veu que a durant tota la història fins els nostres dies, hi ha hagut un agressor dominant, central i primordial a tots aquest drets: l'Estat. Al contrari que tots els pensadors d'esquerres, de dretes i de mig camí, el liberalisme refusa donar a l'Estat la sanció moral per cometre accions les quals gairebé tothom estaria d'acord que serien immorals, il·legals i criminals si fossin comeses per qualsevol persona o grup social. Ras i curt, el liberalisme insisteix en aplicar la llei moral general a tothom i en no fer excepcions especials a qualsevol persona o grup. Però si ens mirem a l'Estat al descobert, o nu, per dir-ho d'alguna manera, veurem que cometre aquests actes és permès i encoratjat de manera general, actes que fins i tot el que no són liberals reconeixen que són censurables. L'Estat comet habitualment assassinats en massa, els quals anomena “guerra”, o de vegades “repressió de la subversió”; l'Estat practica l'esclavatge dins les seves forces militars; que ell anomena “servei militar obligatori” i viu i té la seva existència en la pràctica del robatori forçós, el qual anomena “impostos”. El liberalisme insisteix en que, tinguin o no el recolzament de la majoria de la població, aquestes pràctiques no estan vinculades a la seva naturalesa: que, a pesar de l'aprovació popular, “Guerra” significa “Assassinat en massa”, “Reclutament obligatori” vol dir “Esclavatge” i “Impostos” significa “Robatori”. El liberalisme, en poques paraules, seria com el nen del conte, que era l'únic que veia el rei nu.

*No conec cap edició traduïda al català, la qual cosa, veient el caire que pren el nostre país, no m'estranya gens. ¡Ai, Catalunya, en altres temps capdavantera en modernitat i ara capdavantera en papanatisme i pamplinada!

IDEES

Originàriament els partits polítics foren creats per tal que un grup de persones d'una manera de pensar semblant incidís en la via que el seu país havia de recórrer. Quan, posteriorment, el poder ha passat a ser plenament democràtic, els partits polítics han estat mers instruments per mirar d'aconseguir el poder o, si ja s'està exercint, de retenir-lo. És en aquest sentit que els partits polítics han passar a fer servir la seva ideologia per mantenir el vot captiu de la gent. Tots els partits polítics de casa nostra no en són excepció, però avui voldria fixar-me en ERC i el seu “independentisme”. No tinc cap dubte que quan Àngel Colom prengué el control d'Esquerra ho féu amb la idea de l'independentisme ben present, però les punyalades que rebé en el seu dia per els actuals dirigents, ja ens donen una pista sobre les ànsies de poder dels seus successors. Si hi afegim el seu poc discurs intel·lectual, la seva nul·la disposició a parlar de l'independentisme més enllà de tenir-lo com a lema a les campanyes electorals, i l'odi visceral i patològic cap a CiU que els impedeix de pactar-hi, tenim que el votant d'aquesta formació que li roman fidel, ha de ser un personatge ben fanatitzat per la idea, per aquest fatídic “isme” que tot ho emmerda. I és que les idees, ben manipulades i dirigides cap a un segment de població quasi-analfabeta i, en alguns casos, analfabets del tot, fa que, en nom d'aquestes idees i la seva pretesa “veritat absoluta”, s'hagin fet veritables malvestats a tot el món. Qui doni una volteta per la història d'Europa ho podrà comprovar. Avui aquí no estem tan malament, però la degradació moral que sofrim serà una llosa per a les generacions futures.

AZNAR I LA LLIBERTAT INDIVIDUAL

Fa unes setmanes, l'anterior president espanyol, José Maria Aznar, va fer unes declaracions dient que a ell ningú no li deia el què havia de menjar o beure. El problema d'aquest senyor és que ha sentit tocar campanes respecte al liberalisme però no sap ben bé què és. En efecte, aquest senyor tenia raó en certes coses, com ara el menjar. És cert que ningú ens ha de dir què o com ho hem de fer, tot i que és desitjable que, des dels organismes de salut pertinents, ens aconsellin de menjar certs tipus de dieta o desaconsellar-ne d'altres, però quan arribem a possibles danys col·laterals cap a terceres persones, com el cas de beure vi, la cosa canvia. Penso que si un beu dues ampolles de vi i es queda a casa a dormir la mona, ningú et pot dir res, però si has d'agafar el cotxe, és evident que estàs posant la vida d'altres en perill, i aquí sí que hi ha d'entrar l'estat, limitant-ne la ingesta en cas d'haver de conduir, per tal de defensar-nos d'individus de poc enteniment. El mal que amb les seves contínues declaracions ha fet aquest senyor a la causa de la llibertat individual és prou elevat com per exigir-li que calli.

EL CONSELLER MENTIDER

El comunista disfressat d'ecologista i Conseller d'Interior, Joan Saura, digué en un míting del seu partit a Granollers el passat dia 22 que 'Els que no se sentin d'esquerres, els que no se sentin ecologistes que facin el que vulguin, que s'abstinguin, que votin el que vulguin'. Avui, en una roda de premsa, a Palau, ho ha negat, mentint així de manera vergonyant. És aquesta la manera de governar dels”progressistes”? És que hem de tolerar tenir consellers mentiders?

LA MALALTIA DE HILLARY

Avui es presenta un llibre als Estats Units sobre una possible malaltia de Hillary Clinton. Diuen que té tots els símptomes de tenir un “narcisisme clínic” i el quadre clínic serien sentiments de superioritat, auto-importància i fantasies d'un èxit, fama i poder il·limitats.

Jo no sé si això és o no cert, però ja veureu com aquí ni se'n parlarà, cosa gens rara, perquè no ens importa gens, però si aquesta malaltia la patis el president Bush, ja veuríeu amb quina rapidesa ens n'assabentaríem.