Feia temps que no parlava dels meus amics els ramaders i pagesos. Són una casta que malden per viure de l'erari públic, i com que ho aconsegueixen, gairebé no s'han preocupat per millorar en res. Ja fa dies vaig sentir una notícia dient que el preu dels cereals i, en conseqüència els articles que en depenen, sofriran un increment del 20% en els propers mesos degut a la ximpleria de l'etanol. Els pagesos s'han afanyat a dir que ells no notaran cap benefici donat que els hi pagaran els cereals al mateix preu. Avui he sentit que el preu al mercat de garrins per l'engreix ha col·lapsat, caient molt per sota del preu de cost. Com moguts per un reflex Pavlovià, ràpidament els ramaders han demanat subvencions públiques per compensar-los les pèrdues.
En un mercat on els preus són lliures, aquests trameten informació: ¿Que el preu de cereals puja? Senyal que manca cultiu. L'augment de preu portarà més d'un pagès a considerar dedicar algunes hectàrees del seu terreny a cultivar-ne. ¿Que el preu del garrí per engreix baixa? Senyal que sobra carn, que és el mateix que dir que sobren ramaders que s'hi dediquin. Això portarà a més d'un a pensar en dedicar-se a l'engreix d'un altre animal o a fer qualsevol altre cosa.
Els pagesos i els ramaders ens han demostrat abastament que saben estar units i mobilitzar-se. Alguns de vosaltres potser haureu quedat atrapats a la carretera en alguna tractorada o crema de pneumàtics reivindicativa. També hem pogut veure com una de les seves maneres de protestar és anar a llençar fems davant la conselleria d'agricultura o qualsevol altre organisme. O anar a Brusel·les a manifestar-se. Aleshores jo pregunto: ¿Per què no aprofiten aquesta capacitat d'organització per crear una cooperativa que se salti els intermediaris? Ells hi guanyarien més diners i, possiblement, podrien oferir millors preus al consumidor. En canvi, avui dia prefereixen que els vinguin a buscar la mercaderia a casa, parar la mà i oblidar-se dels problemes. El món ha canviat, però hi ha gent que sembla no adonar-se'n.
4 comentaris:
Jo no hi entenc massa però sembla que la situació dels ramaders no està massa bé i va a pitjor. Si això li afegim el caràcter pessimista que tenim els catalans.....
Montse, gràcies pel comentari.
Ja sé que la situació dels ramaders dista molt de ser l'òptima, però...hi ha algun sector en què ho sigui? Si totes els empreses amb pèrdues cobressin subvencions, això semblaria un país comunista, on totes les empreses són públiques i no tenen cap motiu per cercar millores. Per què ho haurien de fer si no en traurien cap benefici? El món lliure sempre ha funcionat amb les regles del lliure mercat: l'empresa que no evoluciona i no aconsegueix la quota de mercat necessària, és fagocitada per la competència.
D'altre banda, en un món on la tecnologia ha arribat també al camp, sobren ramaders i pagesos. Sobraren en els anys 60, quan el camp es mecanitzà, i això permeté deslliurar mà d'obra que s'incorporà a les indústries de ciutat. Ara, degut a la globalització i a l'entrada de productes d'altres països amb uns preus més baixos, tornen a sobrar pagesos. Si no saben o no volen reconvertir-se, que pleguin i vagin a ciutat a treballar a les indústries. No veig pas quin mal hi ha en fer-ho. Molta gent ha hagut de deixar la seva feina i dedicar-se a altres coses. Ells també poden fer-ho, no en tinguis cap dubte.
Crec que la pagesia pateix d'una enfermetat congènita heretada de tres segles d'intervencionisme.
Els pagesos, en no ser considerats empresaris, són qualificats de damnificats que cal subvencionar, ajudar, etc.
Quan els pagesos esdevinguin empresaris agrícoles (tal com és als USA), llavors el problema (o una gran part) s'haurà solventat.
Quanta raó i què poques bales, Espiadimonis!
Publica un comentari a l'entrada