LA PRETENSIÓ DE CONTROLAR INTERNET

Quan les emissores de ràdio començaren a emetre els seus programes al públic, els governs d'arreu s'apressaren a nacionalitzar l'espai radioelèctric. L'excusa fou que les emissores s'interferien les unes a les altres i que algú hi havia de posar ordre. La realitat era que la radiodifusió ha estat, des de sempre, una arma extraordinàriament poderosa i els governs no han pogut resistir la temptació de ficar-hi mà. Així, el poder que tenien i tenen els òrgans competents (que són del govern) per donar i renovar llicències, fan que aquestes emissores hagin de fer bondat, a no ser que siguin recolzades per organismes potents. (Penso, per exemple, en una emissora d'aquest país que compta amb el suport del clergat.)

Tot això ho dic perquè des que internet existeix, cada vegada que la xarxa s'ha utilitzat per estafar o cometre qualsevol delicte, s'han sentit veus demanant que el govern hi posi mà per tal d'exercir-hi un control. Tot això ho diuen gent ignorant que no sap que existeixen una tribunals que poden judicar sobre les coses que passen al món, inclòs internet. Penso, per exemple, quan de bell antuvi uns quants espavilats registraren noms de grans empreses i organismes, i aquests es veieren obligats a pagar uns diners per recuperar el seu nom i poder-lo utilitzar per tenir un domini a internet, o bé anaren als tribunals, els quals gairebé sempre els donaren la raó. Posteriorment, l'organisme que s'encarrega de donar els dominis, ha anat adaptant-se i pel què jo sé, no dóna noms coneguts a no ser que realment pertanyis a la companyia. Amb això vull dir que, en aquest sentit, internet es pot autoregular perfectament. I pel què fa a les falsedats i estafes que hi pugui haver a la xarxa, tots som prou grans i se'ns suposa un sentit comú com per no caure en aquestes coses. Com sempre en aquests casos, cadascú s'ha de preocupar de tenir un criteri propi, trobar diverses fonts per informar-se i desconfiar de les oportunitats fàcils.