SEQUERA I TRANSVASAMENT

Darrerament hem assistit al serial de la sequera el qual ens estan obsequiant els polítics de casa nostra, amb l'assumpte dels transvasaments com a tema estrella.

De fet, un transvasament és un afer d'una senzillesa insultant: es tracta de portar aigua d'un lloc on n'hi ha excedents fins a un altre lloc on en manca. El problema, com sempre, és quan els polítics hi fiquen les grapes.

Que tot l'afer de l'aigua -quan el PP va treure del calaix el Pla Hidrològic i el retocà per donar-li una aparença de nou- va ser utilitzat per l'oposició d'aleshores per desgastar el govern és una afirmació incontestable, però el problema de fer demagògia és que pot acabar esclatant-te a la cara, talment com un infant fa un globus de xiclet i li peta al damunt. En efecte, els qui abans eren a la oposició havien d'haver-se imaginat dues coses: primera, que un dia potser ells serien al govern, i segona, que en aquest país la sequera és endèmica i tenaç.

L'oposició d'aquell temps s'ha esdevingut el tripartit, i com era de preveure, s'ha trobat amb un problema d'aigua que ha de resoldre amb rapidesa si no vol que la gent se li llenci al damunt. Això significa canviar de discurs.

Cap problema per el PSC. Ja està avesat a fer jocs de mans, i té gent molt preparada i prou recursos per dir allò tan castís de “Donde dije digo, digo Diego”. IC, al ser el partit que ostenta la titularitat de medi ambient, i al ser un mer satèl·lit del PSC, també ha donat un tomb al seu discurs, i quan algú de dins del partit ha gosat criticar la visió del Comitè Central, ha estat contestat de manera fulminant pel Conseller, convidant-lo a marxar si no hi estava d'acord. L'únic partit que s'entesta en continuar fent demagògia és ERC que, essent dins del govern, autoritza els militants i les bases a anar a manifestar-se contra el transvasament.

No hi ha cap problema en estar-hi en contra. El problema és estar-hi en contra quan ets dins un govern que hi està a favor. Això significa, al meu entendre, incompatibilitat i conflicte d'interessos. ERC hauria de marxar del govern, o deixar la política radical, pueril i demagògica amb la qual ens té acostumats.

La política erràtica del govern en tots els afers en general, i en el de l'aigua en particular, faria riure si el tema no fos greu. De bell antuvi ens van dir que traurien l'aigua del riu Segre, i al capdavall, ha hagut de venir el govern central i dir que l'aigua es traurà de l'Ebre. Lògicament, les queixes del habitants de la zona han començat, tenen els mateixos motius i la mateixa infraestructura que abans -feta amb ajut dels que ara governen- per anar-hi ara en contra.

Jo no sé si l'Ebre porta prou aigua o no la porta, però és fàcil esbrinar-ho. El que és cabdal en aquestes coses és aplicar un criteri racional i científic i prendre les decisions pertinents en base a aquell. Al meu parer, però, hi han algunes coses a tenir en compte. La primera és evitar la paradoxa de treure aigua d'un riu quan hi han habitants de la seva riba que tenen problemes d'abastament, perquè això es burlar-se'n a la cara. Aquest és un problema greu de manca d'infraestructures que cap govern de cap color ha sabut o ha volgut arreglar. I la segona és calcular exactament quanta aigua baixa de mitjana i restar-ne la que necessiten els habitants de la zona, més la que els tècnics consideren que ha d'arribar a mar, per raons de medi ambient. La resta és un sobrant i s'ha de poder transvasar. On sigui i sense fer-ne demagògia ni aprofitar-ho per desgastar el rival polític, perquè el país no s'ho mereix.

Queda el problema de l'abastament a llarg termini. Personalment, no crec que cap govern -ni espanyol ni català- hagi tingut mai la intenció sincera de portar aigua del Roine. Tampoc sé quin del dos sistemes -dessaladora o el Roine- es revela superior a l'altre, però altre cop és necessari deixar la demagògia de banda i estudiar el problema pensant en el màxim benefici per la major part d'habitants. Però, ai las! Aquest és un principi que els nostres polítics no practiquen ni coneixen. I així estem...