diumenge, 8 d’agost del 2004

LA TIETA

No us he parlat mai de la meva tieta preferida? De ben segur que és la millor tieta que un hom pot tenir. Et donava carquinyolis o calbots segons les circumstàncies i, tot que de de vegades em feia enfadar - i de ben segur jo a ella- sempre em feia goig de parla amb ella. Ara fa temps que no la veig. Vés a saber per què va marxar. Només sé que trobo a faltar la seva conversa intel·ligent, els seus comentaris, les seves preguntes i les respostes a les meves preguntes. Tan sols espero, tieta, que siguis on siguis la vida et tracti bé i que, si un dia vols tornar, ja saps on sóc.