No us he parlat mai de la meva tieta preferida? De ben segur que és la millor tieta que un hom pot tenir. Et donava carquinyolis o calbots segons les circumstàncies i, tot que de de vegades em feia enfadar - i de ben segur jo a ella- sempre em feia goig de parla amb ella. Ara fa temps que no la veig. Vés a saber per què va marxar. Només sé que trobo a faltar la seva conversa intel·ligent, els seus comentaris, les seves preguntes i les respostes a les meves preguntes. Tan sols espero, tieta, que siguis on siguis la vida et tracti bé i que, si un dia vols tornar, ja saps on sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada