Era una vegada un país d’estruços. Els problemes del món no els importaven gens, ni tampoc semblava importar-los que les seves cries aprenguessin les bestieses que els ensenyaven a l’escola dels estruços. A ells els semblava que vivien en el millor dels móns possibles i, si alguna cosa no els acabava d’agradar, amagaven el cap sota terra, com si pel fet de fer-ho poguessin negar la realitat.
En d’altres països hi vivien altres animals, algun d’ells estaven poblats per llops i altres bèsties depredadores, més d’un s’havia disfressat d’estruç i havia anat al país dels estruços. Malgrat que els llops coartaven la seva llibertat i amenaçaven de esclavitzar-los en règim absolutista, res d’això preocupava excessivament els estruços. Ells amagaven el cap i eren feliços criticant els països que sí es preocupaven de preparar el món per viure en llibertat per a ells i els seus fills.
Naturalment, els estruços d’aquell país acabaren per ser exterminats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada