Els polítics espanyols, tan de dretes com d’esquerres, s’entesten a veure la constitució com una cosa tancada i barrada, i semblen tenir una por cerval a fer el més mínim canvi. Talment com la capsa de Pandora, creuen que el obrir-la comportarà la fuga de vés a saber què, com si haguéssim de quedar tots empestats. Suposo que es deuen sentir còmodes fent de sacerdots constitucionals, i atien la impossibilitat de fer cap esmena pensant que els seus electors som tots estúpids.
Els qui no vàrem votar la constitució espanyola per raons d’edat, ens sentim discriminats pel fet d’haver d’acatar un cos de lleis que uns altres van decidir imposar-nos. Una cosa és haver votat en el seu moment negativament ( i s’entén que aquesta persona s’hi hagi de sotmetre, perquè així funciona la democràcia), però el més just seria que se li donés l’oportunitat de votar-la a cada generació. Per ser més just, s’hauria de posar la constitució espanyola a referèndum cada 20 o 25 anys.
3 comentaris:
De fet, molts politòlegs opinen el mateix (sona com allò de "9 de cada 10 politòlegs recomanen..."). Però els polítics no volen/saben escoltar-los.
Aquest és, ai las, el nucli del problema. Els polítics no escolten perquè són atrinxerats darrera un sistema electoral de llistes tancades. Mentre no canviin el sistema, no anirem enlloc.
Els que van votar la Constitució van votar també una monarquia, amb un cap nomenat pel dictador i que havia jurat els "Principios del Movimiento". Crec que el cap no se n'ha desdit del jurament. Vull dir que això és una punteta de l'iceberg que el dictador va deixar atado i ben atado. No ens enganyem, canviar la Constitució podria suposar mols canvis... o no, però vivim en un país que des de fa temps prefereix, preferim, no canviar massa coses. A molts, molts ja els va bé així.
Publica un comentari a l'entrada