Des que George W. Bush va arribar a la presidència del seu país, se l’ha titllat de poc menys que d’ignorant, no entraré aquí a discutir si ho és o no, crec que la majoria de presidents de govern, primers ministres i presidents de república no acostumen a destacar per la seva perspicàcia, però el mèrit d’aquesta gent és conèixer les seves limitacions i rodejar-se d’assessors i consellers que l’orientin en la seva manera de fer.
Escric tot això perquè no deixa mai de sorprendre’m la gent que titlla d’ignorants certs polítics forans al mateix temps que en fan dura befa i escarni, mentre s’obliden dels ases que tenim a casa. En efecte, ¿algú s’ha molestat a esbrinar el trist paper que va fet el president del govern espanyol a la darrera cimera europea? Aquest home és un ignorant integral en matèria econòmica i política internacional. Quan va assolir la presidència del govern, va escopir a la cara d’un país amic i es va convertir en improvisat escolanet de Chirac i Schroeder. Potser perquè coneixen la dita “Roma no paga els traïdors”, aquests dos elements l’han deixat a la deriva i més sol que un mussol a l’hora de negociar fons monetaris dins d’Europa. Mentre altres polítics van intervenir (amb més o menys fortuna) ell es va estar mirant les mosques com passaven, demostrant que és un autèntic demagog i un populista.
Escric tot això perquè no deixa mai de sorprendre’m la gent que titlla d’ignorants certs polítics forans al mateix temps que en fan dura befa i escarni, mentre s’obliden dels ases que tenim a casa. En efecte, ¿algú s’ha molestat a esbrinar el trist paper que va fet el president del govern espanyol a la darrera cimera europea? Aquest home és un ignorant integral en matèria econòmica i política internacional. Quan va assolir la presidència del govern, va escopir a la cara d’un país amic i es va convertir en improvisat escolanet de Chirac i Schroeder. Potser perquè coneixen la dita “Roma no paga els traïdors”, aquests dos elements l’han deixat a la deriva i més sol que un mussol a l’hora de negociar fons monetaris dins d’Europa. Mentre altres polítics van intervenir (amb més o menys fortuna) ell es va estar mirant les mosques com passaven, demostrant que és un autèntic demagog i un populista.
3 comentaris:
Jo em vaig manifestar contra la guerra d'Irak (i totes les guerres).
Normalment no defenso ni ataco aferrissadament a ningú per que "en todas partes cuecen habas".
Últimament m'he inventat la hipòtesi que els pitxors enemics dels politics són els efectes negatius de les pràctiques egoístes de tots plegats (ells inclosos) (i ciutadans inclosos).
Em fan tanta por l'"antisistema" exagerat com el tira la pedra i amaga la ma.
Certament, m'agradaria cridar-te l'atenció en una cosa que has dit, concretament en la postura contrària a les guerres. Tens tota la raó si penses que són dolentes, però les guerres, com algunes eines, tenen doble fil. T'imagines que els països lliures i democràtics no haguessin fet la guerra a Hitler? No vull imaginar-me com estariem en aquest continent, no pas tan bé, d'això n'estic cert. Semblantment, es dóna la paradoxa que estar en contra de la guerra al Irak, era estar a favor de que Sadam Hussein continués amb el seu genocidi particular cap al seu poble. (Recordem que Sadam és responsable directe i indirecte de la mort d'almenys dos milions de persones). I és que en aquest món no tot és blanc o negre.
Tu ho has dit; "no tot és tant blanc ni tant negre".
...però hi ha coses quotidianes tant senzilles com "intentar" guanyar-shi el pa treballant. Tenir propietat privada i gaudir la vida sense acaparar desmesuradament. Viure i deixar viure (tant a la gent com a la natura).
De fet les coses que fem acaben tenint consequencies. Es tracta de repartir les culpes en funció del grau de prepotència (i no estic defensant pas ni Hitler ni Sadam Hussein).
Publica un comentari a l'entrada