EUROPA JA FA PENA

El debat que s’està produint aquests dies a la UE, indica fins a quin punt està podrit l’edifici europeu. Cantades les exèquies i enterrada ja la constitució ara el tema de conversa és el pressupost pels següents anys. Alemanya, el país que més diners aporta, està ara com ara fora de joc: en efecte, els problemes que arrossega aquest país són molts, un estat del benestar totalment insostenible, un canceller inútil ( de fet, segons diuen, el més inoperant d’ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial), i les eleccions que han de venir, fan d’Alemanya un país en hores baixes. Anglaterra és el segon país que més aporta, i no vol renunciar de cap manera al famós xec britànic. El anglesos no han vist mai la unió europea amb bons ulls, la troben massa jacobina, cosa contra la qual ells han sacrificat moltes de llurs vides. I França, aquest país que voldria crear una Europa a la seva imatge i semblança, una Europa culturalment genocida, centralista i opressora de la diversitat, viu de les ajudes Europees, en concret de la PAC, doncs és el país que més diners rep per aquest motiu, la qual cosa l’ajuda a mantenir el vot agrícola francès captiu. Dels països anomenats “PIGS”, o sigui, Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya millor no parlar-ne, i en quant els països orientals que s’hi ha incorporat recentment, s’ho miren tot de manera atònita, i tal com ha dit un antic conseller del govern Hongarès, ”Els nous membres havien acceptat que els sentiments xauvinistes havien de ser enterrats però, si el missatge que els arriba de Brussel·les és que tothom es baralla mirant els seu propi interès nacional, les demandes que els seus polítics defensin els seus propis interessos també augmentaran.”
Que lluny estem de l’Europa somiada! I tot això, per les miserables ànsies de poder que han portat els polítics a construir una Europa dels Estats en comptes d’una Europa dels pobles.