LA TONTERIA DE SEMPRE

Al estranger ja ho han dit i estranyament ha estat a Alemanya, un país seriós. Com que no acostumo a escoltar els mitjans de comunicació d'aquí, no sé si ho han dit o no, però en el cas que no ho hagin fet, no crec que triguin gaire a fer-ho.Es tracta de cercar un culpable de l'huracà Katrina. Com haureu pogut suposar, el culpable no és la mare natura sinó que és el Sr, Bush. Fent gala d'una ignorància sense parió i d'un cretinisme superlatiu, els de sempre ja han trobat culpable. I tot això ho han fet sense mirar les estadístiques que indiquen que la freqüència actual els huracans no tan sols no és superior sinó que als anys 50, quan de l'escalfament global no se'n parlava perquè no existia, era encara superior.

ELS RENYS DE LA MINISTRA

La ministra espanyola de medi ambient, ha renyat els espanyols perquè malbaraten molta aigua dient-los-hi que actuen com a "nou rics". Tot i que és molt possible que la gent no sàpiga fer un ús racional de l'aigua, crec que la ministra hauria de dedicar-se a fer la seva feina, o sigui, gestionar recursos i governar. Que malbaratem l'aigua? La solució és molt fàcil. Castigar als que consumeixen en excés i/o la usen per luxe, com ara rentar cotxes, omplir piscines o regar jardins. Naturalment, el càstig s'hauria de fer de l'única manera que ho pot fer un govern. Pressionant fiscalment a l'alça els que gasten més aigua del compte. Totes les altres declaracions i renys sobre el tema són, per dir-ho en paraules de Josep Pla, "collonades". El què ha de fer la ministra és actuar eficaçment i no culpar als altres del seu fracàs.

MONT PELERIN SOCIETY

Després de la segona guerra mundial, en la qual alguns dels valors de la civilització occidental foren posats en perill, 36 experts, la majoria economistes, amb alguns historiadors i filòsofs, foren convidats pel professor Friederich Hayek a reunir-se amb ell prop de Montreux (Suissa), per tal de tractar l’estat i el possible destí del liberalisme en la teoria i en la pràctica. (Aprofito per dir que, el liberalisme, prefereix un estat descentralitzat i el perímetre del qual sigui el més reduït possible, tot plegat sinònim de llibertat individual).
El grup s’auto anomenà Mont Pelerin Society. Posaren de relleu que no intentaven crear cap ortodòxia, formar o integrar-se a cap corrent polític, o fer propaganda. L’objectiu era facilitar un intercanvi d’idees entre experts que pensessin de manera semblant en l’esperança d’enfortir els principis i la pràctica d’una societat lliure i estudiar la manera de treballar, les virtuts i defectes del sistema econòmic del mercat.
Transcorreguts 58 anys, s’han celebrat 32 trobades generals i 27 de regionals per tot el món, i el nombre de membres ha pujat a més de 500. Homes i dones de gairebé 40 països de diversa disciplina acadèmica, edat i renom.

Ara estan fent una trobada a Islàndia, segons informa The Brussels Journal. En l'artícle hi han paràgrafs tan brillants com aquest:

"In an impressive speech, Vaclav Klaus, the President of the Czech Republic, told the conference yesterday that Europe is in danger of becoming a “post-democratic” society. Socialism has been discredited since the collapse of Communism in 1989, but “substitutes for Socialism,” such as environmentalism, multiculturalism, Europeanism and “NGO-ism” act as “alternative ideologies” that are used to legitimise ever more government interference in people’s everyday lives, restricting their freedom. According to Klaus, Europe is under greater threat in this regard than America because Europeans, to a larger extent than Americans, tend to regard the state as a well-meaning benefactor to the people."

Llegiu la resta aquí.

QUINES COSES PASSEN!

Fa pocs dies vaig sentir una notícia que, al meu entendre, constava de dos parts: Per una banda parlava de l'anunci d'una segona versió en la mort del jove brasiler a mans de la policia britànica i per l'altre, de l'enviament per part del Brasil d'uns experts per tal d'investigar la citada mort.
En el primer cas, de confirmar-se, es tractaria d'un cas ben lamentable, tan per la mort en sí com de l'engany portat a terme per la policia, però tinc la suficient confiança en el sistema judicial britànic i no dubto que indagarà per fer sortir a la llum la veritable versió dels fets.
En quan a l'enviament d'experts per part del Brasil, tot i legítima, no vaig poder evitar pensar en els assassinats dels "meninos da rua", en les corruptel·les dels polítics que han sortit a llum darrerament, en les morts de tanta gent a mans de les màfies que impunement destrossen la selva amazònica, en els segrestos que pateix la gent amb una mica de possibles i en tants altres casos d'injustícies al bell país sud-americà. Per què no posen el mateix zel en esbrinar les morts i/o injustícies del seu país com l'estan posant amb el jove mort per la policia britànica?

L'AIGUA MALBARATADA

He tingut l’oportunitat d'observar a diversa gent netejant cotxes, tan en els "boxes", llocs on cada ú se'l renta, com en el tren de rentat. La quantitat d’aigua que malbaraten és enorme. Com és possible que mentre hi hagin llocs que estan de restriccions en d'altres llencem l'aigua tan alegrement? Per què les autoritats no graven aquests establiments amb un impost especial en èpoques de sequera per tal de dissuadir a alguns clients?

(Me'n vaig de vacances, tornaré a publicar d'aquí a unes tres setmanes. Bones vacances a tothom)