En els països de tradició democràtica sòlida i estable, el poder legislatiu és completament independent de l’executiu, cosa que, al meu entendre, garanteix un funcionament més just de la cambra i del país. Un exemple d’això el tenim en els debats de la guerra del golf que van tenir lloc a la Cambra Britànica dels Comuns. Hi van haver diputats laboristes que van votar en contra del seu propi govern, i diputats conservadors que li van donar suport, un fet totalment impensable al nostre estat i encara menys a la nostra miserable autonomia. Un altre exemple el tenim al Congrés nord-americà, allí els Senadors i Congressistes voten segons el bé del seu estat, en el cas dels Senadors, o segons el seu criteri, segons els Congressistes. Això és així perquè aquests polítics deuen el seu càrrec als votants, i no a cap cúpula directiva de partit que dóna premis i càstigs segons la obediència absoluta que demostren els seus acòlits. De fet, en aquest país estem tant acostumats a aquesta obediència, que si un polític dissenteix de la postura oficial, els periodistes ja parlen d’esquerda i de crisi al si del partit i la gent titlla de traïdor sense moral al polític que gosa pensar diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada