ES BUSQUEN ELS DINERS

Els pobles primitius que cacen o caçaven animals per alimentar-se, solien honorar-los i demanar-los perdó una vegada abatuts. Ho feien en senyal de respecte i com una unió o connexió espiritual entre home, animal i el món que els envoltava i aixoplugava. Aquest mateix respecte i veneració haurien de sentir els nostres polítics i funcionaris quan ens cobren - sovint de mala manera- els impostos. És a nosaltres que deuen el càrrec, el sou i la possibilitat de gestionar milers de milions d'euros i això crec que mereix un respecte. En primer lloc perquè no són pas a la poltrona com si fossin els amos i senyors absoluts, sinó que tenen un càrrec per servir-nos a nosaltres, i respecte pels diners que els contribuents, en la seva majoria, els han costat molt de guanyar perquè els vinguin a malbaratar i/o gastar-los sense dir-nos en què.
Tot això ve a tomb perquè a la web de la Fundació Catalunya Oberta, ha aparegut una informació dient-nos que la Diputació de Barcelona ha aprovat els pressupostos per l'any 2006, però sense dir-nos com i de quina manera se'ls pensa gastar, cosa absolutament mancada de respecte cap els contribuents. A més ens diu que el pressupost ha augmentat en un 12,7% respecte al del any anterior, la qual cosa significa menys llibertat de decisió i menys poder adquisitiu pel poble. Tan adormits estem que no ens adonem que ens aixequen la camisa? Com és possible tanta passivitat davant aquest increment de l'estatisme i la presa de pèl que significa no donar la més mínima informació de com es gasten els nostres calers?