UN ALTRE SUBVENCIÓ

Fa pocs dies vaig sentir per la televisió una notícia que deia que en una població propera a Barcelona (ho sento, no en recordo el nom) hi representarien dansa professional de forma molt periòdica. La Generalitat i la Diputació hi posaven el local i, suposo, el finançament de tot plegat. El més curiós és que el locutor, al relatar la notícia, digué que això permetria l’espectador veure espectacles a baix cost. Aquí fou on les coses ja no em quadraren: Que potser les companyies de dansa actuaven gratuïtament? Com que no crec que això sigui així aleshores hem de pensar que les entitats públiques es faran càrrec dels emoluments de les companyies, i aquí és on entra la ignorància total, crassa i absoluta del locutor, individu que no deu saber ni sumar al desconèixer que l’economia sempre actua com si fossin uns vasos comunicants: el que poses a un lloc, ho has d’haver tret abans d’un altre punt. El què un govern posa en un lloc (en aquest cas, el pagament a una companyia de teatre més el local, energia elèctrica, etc., etc.) ho ha d’haver tret abans d’un altre punt (i com es finança l’estat? Doncs via impostos, cosa la qual ens afecta a tots, ben inclosos els espectadors que vagin a veure els espectacles de dansa i també el locutor ignorant). I aquí és on entra el quid de la història, ¿És lícit que un que no vagi a veure espectacles els hagi de pagar?

Crec fermament que els espectacles no s’haurien de subvencionar, a banda que és una pura manipulació cultural per part del govern de torn, és una injustícia pels que es queden a casa. Qui vulgui anar al futbol, que s’ho pagui, qui vulgui anar a veure teatre, que s’ho pagui, i qui vulgui anar a veure dansa contemporània ( sí, sí, aquella on es mouen de la manera més absurda i ridícula), que s’ho pagui. D’aquesta manera, si l’espectacle és bo, tindràs audiència i si no val un rave, plega. Com qualsevol altre empresa.