LES CARICATURES

Com tots sabreu, un diari danès va publicar el mes de setembre unes caricatures del profeta Mahoma i sobre la religió islàmica. Setmanes més tard, esclatava l’escàndol en què ara estem embolicats. Deixaré de banda el fet que l’individu que féu la gira per tal d’ensenyar les fotos per tot l’orient en va incloure tres més que mai foren publicades i que eren particularment ofensives. També deixaré de banda el fet que hagi trigat més de 4 mesos en manifestar-se la ràbia de qui s’ha sentit ofès. Ni parlaré de les informacions que diuen que tot això ha sortit de mare perquè Síria i l'Iràn volien desviar l’atenció del seus propis problemes. Del què vull parlar és de la llibertat d’expressió. Per a mi, la pregunta clau és: Tenim dret a publicar escrits i/o dibuixos de idees o creences que no són les nostres? La resposta ha de ser rotundament SÍ. Tots els que em llegiu haureu vist o llegit moltes vegades acudits o escrits que us han ofès o molestat terriblement. Quan això s’ha esdevingut, se us ha ocorregut mai sortir al carrer a fer aldarulls, assaltar i cremar propietats privades o àdhuc, assassinar els autors? Clar que no. Paral·lelament a la llibertat d’expressió s’han creat mecanismes de defensa com són els tribunals de justícia. Si jo faig o dic una cosa que et molesta o dol, tens el dret a portar-me davant un tribunal, i ell decidirà si tens o no raó. Sempre de manera civilitzada. La llibertat d’expressió de què gaudim els occidentals ha costat massa vides humanes (milions) perquè ara ho llencem tot per la borda. No en seriem dignes si no estem disposats a defensar-la. Però potser el què m’espanta més de tot és veure com ciutadans nostrats abaixen el cap, ignorants del tot del nostre sistema de vida, i ells mateixos proposen la censura o autocensura. Deu ser que vivim en un país que no mereix ser lliure. Doncs que vagin preparant la burka. Quina pena!