Com tots sabreu, un diari danès va publicar el mes de setembre unes caricatures del profeta Mahoma i sobre la religió islàmica. Setmanes més tard, esclatava l’escàndol en què ara estem embolicats. Deixaré de banda el fet que l’individu que féu la gira per tal d’ensenyar les fotos per tot l’orient en va incloure tres més que mai foren publicades i que eren particularment ofensives. També deixaré de banda el fet que hagi trigat més de 4 mesos en manifestar-se la ràbia de qui s’ha sentit ofès. Ni parlaré de les informacions que diuen que tot això ha sortit de mare perquè Síria i l'Iràn volien desviar l’atenció del seus propis problemes. Del què vull parlar és de la llibertat d’expressió. Per a mi, la pregunta clau és: Tenim dret a publicar escrits i/o dibuixos de idees o creences que no són les nostres? La resposta ha de ser rotundament SÍ. Tots els que em llegiu haureu vist o llegit moltes vegades acudits o escrits que us han ofès o molestat terriblement. Quan això s’ha esdevingut, se us ha ocorregut mai sortir al carrer a fer aldarulls, assaltar i cremar propietats privades o àdhuc, assassinar els autors? Clar que no. Paral·lelament a la llibertat d’expressió s’han creat mecanismes de defensa com són els tribunals de justícia. Si jo faig o dic una cosa que et molesta o dol, tens el dret a portar-me davant un tribunal, i ell decidirà si tens o no raó. Sempre de manera civilitzada. La llibertat d’expressió de què gaudim els occidentals ha costat massa vides humanes (milions) perquè ara ho llencem tot per la borda. No en seriem dignes si no estem disposats a defensar-la. Però potser el què m’espanta més de tot és veure com ciutadans nostrats abaixen el cap, ignorants del tot del nostre sistema de vida, i ells mateixos proposen la censura o autocensura. Deu ser que vivim en un país que no mereix ser lliure. Doncs que vagin preparant la burka. Quina pena!
5 comentaris:
"La llibertat es el dret que tenim de dir als altres allò que no estàn disposats a escoltar"
George Orwell dixit
Molt bona reflexió, no se m'habia acudit mirar-m'ho des d'aquest punt de vista... resulta quasi còmic, però un dels millors defensant la llibertat d'expressió.
el diari iraní 'Hamshari' a convocat un concurs internacional de vinyetas sobre el holcaust jueu,¿com reaccionara occident?,si tan defensem la llivertat de expresio serem capaços de actua amb consecuencia i sense oblidar el que fa tot just unes setmanas pregunem,que som un poble mes civilitzat i per lo tan aceptem consevol escrit o paraula ,o per el contrari simplement i veurem una reventge i actuarem com ells o pitjor ,bombardajan els seus pobles per la ofesa feta als nostres errors passat s,¿si a la llivertat de expresio a consevol preu?ó nomes sempre que no afecti a occident
La reacció d'aquest diari ha estat de rebequeria pueril, però el que no acabo d'entendre és el fet que vulgui publicar còmics sobre l'holocaust, doncs els jueus no han estat pas responsables d'aquestes caricatures. De tota manera, ja veuràs com si les publica no passarà res, doncs aquí hi ha llibertat d'expressió i no tanta intolerància. O és que no t'ha molestat que rebentèssin un tren de rodalies a Madrid, unes torres a Nova York o un metro a Londres? I no hem pas linxat als ciutadans musulmans que viuen entre nosaltres.
Doncs jo crec fermament que no es te que insultar ni ofendre gratuitament el vei, i no crec que la llibertat d'expressio fos inventada per fer coses aixi.
A mes a mes, aixo ho dic sense posar el cap cot sino amb el front ben alt, i crec que no seria cap vergonya pel dibuixant danes demanar perdo per insultar els seus veins. Seria nomes cosa de bona educacio.
Amagar-se rera els grans pricipis per dissimul.lar un comportament groller no es serios. Es com aquests que s'amaguen rera la bandera per defensar el que roben.
A mi, en relació al tema de les caricatures, el que realment em molesta és la forma com s'ha dut tot plegat.
Penso que la qüestió no és tant si s'ofèn o no s'ofèn, sinó que els límits de l'ofensa els marquin totalitaris que no respeten res ni ningú. Que per no ofendre hàgim de seguir tots els preceptes de l'islam -o del que sigui-. I que la resposta a l'ofensa sigui sempre la violència. No vull que em facin por, ni que amb por em vulguin fer passar per l'adreçador. Per tant, em nego a acceptar allò que dictin els fanàtics a cops de pal.
Perquè quan nosaltres cedim, i els nostres dirigents volen esquivar els problemes fent una crida a l'autocensura, el que estan fent és legitimar els mètodes violents. Ara són les caricatures, però demà l'ofensa serà que jo vagi pel carrer sense tapar-me el cap, o que pugui anar a votar amb la mateixa llibertat que el meu marit, el meu pare i el meu germà. O que llegeixi, o que estudiï, o que tingui el meu propi compte corrent.
De vegades m'ofenen coses que surten publicades als diaris. Bé, deixo de comprar el diari, fins i tot en casos extrems puc deixar de comprar els productes que anunciï aquest diari... però coi, no se'm passa pas pel cap de cremar-lo, el diari!
Doncs la diferència és aquesta.
I exigeixo respecte. Sense anar a cops de puny, però vull que es respecti la meva llibertat per decidir.
Si legitimem les revoltes de masses enfervorides a patacades... tenim mala peça al teler.
Sagrantana
Publica un comentari a l'entrada