LA CLAU DE VIDRE I EL LLIRI A LA MÀ

Quan dos anys enrere ERC, que tenia la clau per formar govern, trià el PSC per tal de fer-ho, ho feu, de manera ben legítima, per mirar d’erosionar CiU i menja-se-li espai electoral. També esperaven fagocitar part de l’espai del PSC. Eren temps en què el partit es veia capaç de tot, però poc temps després, amb l’anada de Carod-Rovira a Perpinyà, la clau es tornà de vidre i es trencà. A partir d’aquell moment, el PSC, amb moltes mes taules de govern i molta més experiència, acabà per imposar-se i va satel·litzar ERC de la mateixa manera que fa anys ho està IC. Amb la perspectiva que donen aquests dos anys, podríem dir que ERC es comporta de vegades com un partit d’adolescents, amb el sentit que sempre van amb un lliri a la mà. Hem pogut veure en les sessions de la comissió del parlament espanyol per tal de deliberar l’Estatut de Catalunya, que ERC i CiU s’han barallat com gat i gos equivocant-se tots dos d’enemic. Es podria considerar normal que ambdós partits es barallin, al cap i la fi els seus reservoris de vots es solapen en alguns trams. Però ni era el lloc per dirimir les seves diferències, ni ERC, que és partit de govern s’ha comportat com a tal. ERC creu que CiU és el seu enemic mortal, creu que CiU li ha fet males jugades, però l’enemic de debò d’ERC es diu PSC. És ell qui li ha fet males passades i jugades brutes, és el PSC que ha jugat brut, és el PSC qui controla molts mitjans de comunicació. Qui creu ERC que ha filtrat als diaris la notícia dels cobraments extorquidors a funcionaris de la Generalitat? Qui creu ERC que va filtrar als diaris la notícia que l’esposa de Bargalló va cobrar esplèndidament per un informe que va fer per encàrrec d’una conselleria? A ERC encara li manca menjar moltes sopes per poder enfrontar-se al PSC, i especialment a les seves baixeses i al seu joc brut.

ESPIONATGE?

Un article del Washington Post, diu que Rússia passà informació militar confidencial al anterior règim Iraquià, fet que és negat per la portaveu russa a les Nacions Unides. Entre els secrets que suposadament foren revelats hi hauria la direcció des de la qual vindria el gruix de les forces militars americanes o la quantitat d’efectius de la principal força atacant.

EUROPA VS. ÀSIA

Un informe fet per la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i publicat per Consell de Lisboa, (el mateix que ara fa 5 anys i sense por de fer riure va dir que en 10 anys vista, és a dir el 2010, l’objectiu era fer d'Europa l’economia més competitiva del món), afirma que els països asiàtics estan superant a Europa en ensenyament i tècnica. Xina i India, per posar un exemple, estan produint tècnics altament qualificats a baix cost i ho fan a una velocitat en constant increment. No seria molt tard per a Europa per reaccionar, però amb la classe política tan miop i covarda que tenim, dubto que tinguin la valentia per emprendre les reformes que caldrien. Ja podem començar a preparar la mortalla.

QUE POC ORIGINALS

En aquesta última imatge el text hi diu:

El estatuto catalán es un quiste purulento que no
tiene mas terapéutica que la Cirugia.

España es una sola ley, una sola lengua, una sola
cultura, una sola economia, un solo amor.
El estatuto quiere pluralizar estos sentimientos, y
no debemos consentirlo.

El patriótico esfuerzo colectivo de todos los pue-
blos españoles no debe vincularse en el beneficio
de unos pocos.
Esto es lo que quieren los estatutistas.

Andalucía, Castilla, Extremadura y todas las re-
giones podrian vivir sin Cataluña. ¿Pueden decir lo
mismo los catalanistas?

Corte usted estas papeletas, repártalas
entre sus amigos y difúndalas por todas
partes; es preciso recordar constante-
mente a los buenos españoles la obliga-
ción que tienen de combatir contra los
que atacan a la madre patria.

Aquestes "perles" les publicava un diari anomenat "El Imparcial" pel maig de 1932, quan l'Estatut de Núria s'estava tramitant a Madrid. Ja veieu que els temps no han canviat pas tant, oi? Si aquesta porqueria es publiqués avui dia en algun dels diaris que ja sabem, no diferiria pas gaire del que fan. N'hi han més, tots els diaris anaven plens d'atacs anticatalans. Per acabar, opino que el Partit Popular i els mitjans de comunicació afins haurien de ser més originals en els seus atacs a Catalunya i a l'Estatut, no trobeu?

GREMIALISME POLÍTIC

Durant les últimes setmanes han anat sortint articles publicats en diaris afins al règim, denunciant que quan el partit que ara és a l'oposició era al govern, encarregà una sèrie d'enquestes pagades amb diner públic i que mai foren publicades. Ho han anat publicant en comptagotes i, segurament, amb l'ànim de desgastar el partit en qüestió. Tot plegat, un exercici de cinisme per part del partit que controla els diaris denunciants, però sense deixar de banda la gravetat de la malversació de cabals públics que suposaria aquest fet.

Com que vivim en un país on els polítics es tapen les vergonyes els uns als altres, no arribarem al fons de la qüestió, i per si de cas algú ho oblida, aleshores surten altres enquestes culpant del mateix fet al partit que governa l'ajuntament del cap i casal català. Ara es tirarà terra sobre l'afer i els contribuents, com sempre, serem els perjudicats. I és que no hi ha un pam de net.

A què esperen a fer una llei electoral on les llistes siguin obertes?

I per quan la limitació de mandats a dues legislatures?

EL REFERÈNDUM

El 12 d’abril de 1931, en unes eleccions municipals i provincials, els partits republicans obtingueren una clara majoria de vots. Això fou interpretat com la voluntat del poble d’enderrocar la monarquia d'Alfons XIII, i fou així degut a la descomposició del règim. El 14 d’abril es proclamà la república i el rei decidí marxar d'Espanya per tal que, segons ell: "quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fraticida guerra civil". El que conta és que abandonà el país, i en fer-ho, el reconeixia amo i senyor del seu destí. La història posterior es per tothom coneguda. Un atracament a la llibertat del país en forma de cop d’estat, que, al ser frustrat obrí les portes a la guerra civil, la pujada al poder del feixisme que durà trenta-sis anys i la successió de Joan Carles I com a cap d’estat després de la mort del dictador Franco.

Les preguntes són:

Si la república fou legalment constituïda, ¿no hagués hagut de ser restaurada després de la mort de Franco, en ser aquest un rebel pel fet d’aixecar-se en armes contra un govern legal?

¿És lícita la monarquia al ser imposada per un règim que no fou elegit democràticament?

Al morir Franco, ¿No hi hagués hagut d’haver un referèndum per donar la veu al poble per saber si volia una monarquia o una república?